Sobre l'avorriment... ja ho deia en Biel Martí...

Ostres, ostres, ostres. Que avorrit que estic. Avorrit, avorrit, avorrit. Si m'assento, si m'estiro, si m'aixeco, si em recolzo, si faig la vertical, m'avorreixo de qualsevol manera. Si penso, si no penso, si dormo, si em desperto, si bec, si menjo, si faig caca, si jugo a cartes, si miro la tele, si em poso a l'ordinador, si escolto música, si llegeixo. M'avorreixo. Un avorriment mortal, ensordidor, intens, profund, carregat, fosc, ple, pelut, mullat, pesat, cansat. Estic avorrit d'estar avorrit. M'avorreixo una vegada, m'avorreixo dues vegades, m'avorreixo tres vegades... i m'avorreixo "n" vegades. M'avorreixo elevat a mil milions d'avorriments. M'avorreixo amb una increïble potencial calòric d'avorriment. M'avorreixo pensant que m'avorreixo. Que avorrit és avorrir-se! No venen pastilles pel desavorriment? O és antiavorriment? O contra- avorriment? Necessitaria una sobredosi de pastilles per què estic sobre - avorrit, mega- avorrit, macroavorrit, hiperavorrit, súperavorrit, supraavorrit, maxiavorrit.
Segur que, en aquests moments, no hi ha ningú que s'avorreixi tan com jo en tot el món. M'avorreixo. M'avorreixo per què m'avorreixo. M'avorreixo d'avorrir-me d'avorrir-me. M'avorreixo fins a límits insospitats per l'home. "Aquest és un petit pas per l'home, però un gran pas per l'avorriment", "Houston, tenim un avorrit", "Avorrir-se o no avorrir-se, aquesta és la qüestió". "Son els canons o els batecs del meu avorriment", "Avorreix-te una altra vegada, Sam". "Avorreix bé i no miris a qui". "El bo, el lleig i l'avorrit". "Els set avorrits". "Avorrits nats". "Tant va el càntir a la font que al final s'avorreix". "Amb l'avorriment als talons"; "L'home que s'avorria avorria massa".
Estic tan patèticament avorrit que semblo un avorrit de sèrie B. Vaig borratxo d'avorriment. "Hola senyor, vol una altra copa d'avorriment?"- "No gràcies, vaig servit". Un dia d'aquests publicaré un llibre i el titularé "Manual pràctic sobre l'avorriment" o potser "Com aprendre avorriment en deu minuts".
Punyeta, com m'avorreixo!
M'avorreixo? T'avorreixo?. Anava a dir-te que en avorríssim plegats però segur que ens avorrirem més, doncs malgrat l'avorriment mal fet no té futur, l'avorriment ben fet no té fronteres. I jo, quan m'avorreixo, m'avorreixo de veritat.