Sobre la sel·lecció de Barcelona T'estimo

Trobo molt bé tot el que s'ha comentat, des del que diu en pivot fins els afegitons de que hauria de ser algú extern que hi donés la seva opinió i tota la pesca, però hi ha una cosa que voldria comentar.
Per la meva part em sembla fantàstica la data posada per al final (a mi m'anirà bé donar una mica més d'aire a algunes frases massa "comprimides" del meu, per a que respiri i no sigui tan abrupte, tot i que penso que, ja que ha quedat breu i sec, que ho continuï sent) però penso: "Ara hi ha 41 relats i, com a màxim, la cosa pujarà a uns 50 o així. Algú s'ha pres la nosa de fer càlculs i li ha sortit una durada prou estàndard, fins i tot si s'hi inclouen tots els que hi ha publicats fins ara. Aleshores això vol dir que, fora de la tria, només hi restaran uns quatre desgraciats, realment molt pocs autors. Quin motiu se'ls donarà a aquests pobres mindundis que ells han estat l'excepció que no surt al llibre? Serà perquè, certament, estaran escrits d'una manera tan infecta que no hi hagi ningú que entengui el que han escrit, o serà per algun altra tipus de qüestió molt més difícil de defensar, rotllo sexe dels àngels?
Als concursos literaris habituals acostuma a passar que s'escull un grupet d'un, dos o tres guanyadors, d'entre un nombre de participants incert, que pot anar d'un a tots els milers que vulgueu. Però aquí, la cosa, pinta diferent: d'un nombre concret d'autors, hi haurà uns cinc -a tot estirar deu- tristos tigres que quedaran exclosos de publicació. Bé, si jo formo part d'aquest grupet, no em moriré, és clar, però admeto que em tocarà els ous, per molt que el meu relat fos el pitjor. No em digueu que, tot i la germanor simpàtica, la possible modèstia de l'abast de la proposta i totes les raons que us vinguin al cap, no us fotria el vostre punt de ràbia formar part de la minoria de no publicats. Home, qui més qui menys ja té altres històries que l'omplen i segur que algun escriptor sense ego existeix (del primer penso que gairebé tothom però, del segon, permeteu-me dubtar-ne un xicotet més)
Sigui quina sigui la decisió final, aquesta estarà més que ben presa, això sí (només faltaria que per les dèries de quatre nerviosos carregats de neures es posessin pals a les rodes de la feina tan ben feta -cal aprofitar qualsevol racó per fer la pilota, classe number one del maquiavelisme- de la bona gent que s'ha fet la currada de fer la proposta, obrir i mantenir el personatge "Barcelona t'estimo", controlar tot el que es publica, etc). Jo només volia advertir de que aquest és el tipus de coses que poden passar, amb la natura tan curiosa de la proposta.
Què s'han de publicar tots els relats? Què s'ha de fer un llibre ben primet i escollir un sel·lectíssim grupet de deu o menys relats? No ho sé, només penso que són coses a considerar.
Jo, personalment, ja ho dit, si no sóc escollit deixaré anar un "macagon" i ja està, "a otra cosa mariposa" (depèn el dia, eh). Però pot haver-hi algú -probablement que a més escrigui molt bé- que en sentir-se fora, per una qüestió d'autoestima baixíssima (afortunadament jo només la tinc baixeta i, mira, sobrevisc) es clavi un tret o li agafi un Sirocco d'aquells tipus "doncs ara no publico res més a RC, apa, que aquests s'ho pelen tot entre els quatre amics" (mai he sabut molt bé qui són aquests quatre amics, sincerament), no ho sé.
Tota la botifarra per a dir que, en el fons, feu el que us sembli més convenient. La meva aportació -si se li pot dir d'aquesta manera- és per que reflexionem companys, reflexionem.
O dit amb altres paraules, tirem pel dret, que sigui el que Déu vulgui i a qui li piqui que es rasqui he he he.
Apa, bon Nadal i feliç any nou!

Florenci