Detall intervenció

Sobre el poema Ens eixugarem... de Marc Freixas.

Intervenció de: Bitxa | 07-01-2011

He llegit el teu poema i tant de bo els petons rebels serveixin, Marc, però estic una mica pessimista al respecte.
El poble ha perdut la capacitat de revolta, de reunió, de solidaritat, etc. És veritat que queda gent que lluita sigui formant part d'ONGs, de moviments per la defensa de la nostra cultura o sensibilitzant a la gent (com ho fas tu escrivint), qualsevol petit detall és un pas endavant. Però el poble, com a poble, crec que va perdut. No sé què en penses...
Aquí ja no roden caps, ningú assenyala els culpables, ni ningú assumeix responsabilitats (només cal mirar les jubilacions que queden als polítics, crisis? ja,ja).

Aquests dies mateix les escombraries van plenes a vessar de menjar, de torrons per encetar, de salmó caducat, de joguines seminoves o fins i tot roba per estrenar!
Xin-xin! Bon nadal!
La injustícia segueix davant dels nostres morros i no fem absolutament res. Això, potser no hi té res ha veure, però hem arribat a un límit d'individualisme brutal i un poble individualista no aconseguirà mai res.

Jo sol no canviaré res, tu tampoc, i tants d'altres tampoc.

La dictadura va fer unir un poble que ho perdia tot, i cridava “poble unit, mai més serà oprimit!” i la transició va ser un engany que el va deixar adormit i no gaire unit.
El poble de Catalunya està aburgesat i acomodat i segueix empassant-se mentides com la de l'estatut.

És trist dir-ho, però potser caldria tornar a rebre un fort cop, tornar a quedar-se sense res i així no ens faria por perdre res i tornariem a reaccionar, a lluitar de veritat com a poble i recuperar la nostra identitat.

Amb tot això només volia dir-te que m'ha agradat el teu poema....

Una abraçada.





Respostes

  • Gracies Josep
    Marc Freixas | 07/01/2011 a les 22:23
    Gracies per la teva reflexio al respecte...
    i estic totalment d'acord amb tu.
    Pero si escric tot aixo
    es perque penso que tot es possible, i tal com ens va dir el poeta del poble : "tot esta per fer i tot es possible" oi?
    Hem de creure-hi nosaltres, els qui som capaços de dir i fer amb les paraules
    perque sino perderem el sentit de tot el nostre poder com a poble...
    aixi almenys calmarem el desanim
    ni que sigui dient en vers allo que tan de mal ens fa.
    Hem d'aconseguir fer-nos forts per tots els qui llegeixin les intencions que facin possible les nostres esperances de llibertat i dignitat nacional... em semblaria absurd no defensar-ho amb dents i ungles afilades.
    Perque encara ens queda el poema, la canço, la paraula i un munt de revoltes i somriures.
    Una abraçada ben literaria.
  • per en Josep
    Joan G. Pons | 08/01/2011 a les 09:06
    He comentat i suggerit alguna idea sobre crear o potenciar espais possibles...potser petits, però possibles i al nostre abast. T'animes ?

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.