So in love... El REPTE

-La bellesa s'amaga pertot, però a cops apareix i no aconsegueix vestir-se de rutina, va nua i la tenim a l'abast. Hem de pensar que sempre hi és, i que és a prop de tothom, només cal creure-hi i mirar-la. El meu amic Cole continua per aquí fent-me companyia i donant-me bons consells. El misteri ens regala un poema a mig camí entre la por i l'admiració; tot és immens, tot és senzill, tot va, vulguem o no. Gràcies. enamorem-nos .
-Estàs boig! -exclama ella, i es gira perquè ell no la vegi somriure de plaer. Envermelleix. Els ulls se li humitegen. Rere els vitralls, el cel de París s'acarbassa .
-Enamorem-nos!
-Enamorar-se fa mal -fa ella, tombant-se de nou vers ell amb el rostre més dominat, però amb una ganyota de plaer mal dissimulada.
Ell posa “So in love” a la gramola. Ballen. Pugen al terrat de les golfes, sota els estels d'agost. Es despullen i fan l'amor mentre un tros de lluna amb forma d'ungla els mira. Dormen fins que el sol del migdia els molesta, i es desperten amb el so del violí que toca algú al carrer de sota la façana. Els arriben sentors de forn de pa i el plor d'una criatura.
Ell s'aixeca, la besa, i corre cap al seu estudi del barri llatí; fins a la nit, en què passarà a buscar-la, no farà altra cosa que pintar. Després es tornaran a perdre pels cafès i els cabarets.

Penges el teu esbós?