Sicko (Michael Moore)

No havia vist Sicko, la pel·lícula de Michael Moore sobre les assegurances mèdiques. Tampoc m’agrada veure cine a casa. Si la pel·lícula és dolorosa, tinc tendència a saltar-me-la. Però avui un pel avorrit, i com matino bastant, m’he posat aquest obra. L’he triat per davant d’una altra, de Ken Llach, perquè les seves són pel·lícules més alegres i iròniques, tot i que tracten temes força complicats.
Superat el tall de dits de l’inici, que tracta sorneguerament el propi afectat (ha de triar entre quin dels dits recupera per manca de pressupost), he continuat fins al punt on una doctora que ha treballat per una assegurança mèdica, diu, poc més o menys: “Em tormenten els cents d’expedients on vaig posat la paraula denegat”, tot explicant com la seva feina consistia, essencialment,en aconseguir estalvis per la companyia.
Aquest és el regne del capital, amics. Pensem-nos-ho bé. Encara som a temps de canviar-lo per alguna cosa millor, la que sigui.
Jo particularment, descric un cas real de relació amb l’assegurança que jo anomena “Josefa”. No fos cas que s’emprenyessin i em fessin caldo, en el darrer relat. M. Moore s’explcia Molt més bé, ja ho admeto.