Detall intervenció

Sense paraules

Intervenció de: Rita O'Neal | 10-02-2012


C Cal tan sols un gest, un sospir, un badall, una mirada,
L Les ferides al descobert, les cartes sobre la taula,
O Olors, calfreds i alguna esgarrifança.
S Sorolls de la buidor.
E Escoltar el silenci. Esperar.
R Res com, de sobte, rebre una abraçada.


Respostes

  • lletra de CLOSER i traducció casolana (by llamp!)
    llamp! | 07/02/2012 a les 09:52
    CLOSER

    I’VE HAD ENOUGH OF THIS PARADE.
    I’M THINKING OF THE WORDS TO SAY.
    WE OPEN UP UNFINISHED PARTS,
    BROKEN UP, ITS ONLY LOVE.

    AND WHEN I SEE YOU THEN I KNOW IT WILL BE NEXT TO ME
    AND WHEN I NEED YOU THEN I KNOW YOU WILL BE THERE WITH ME
    I’LL NEVER LEAVE YOU...

    JUST NEED TO GET CLOSER, CLOSER,
    LEAN ON ME NOW,
    LEAN ON ME NOW,
    CLOSER, CLOSER,
    LEAN ON ME NOW,
    LEAN ON ME NOW.

    KEEP WAKING UP (WAKING UP), WITHOUT YOU HERE (WITHOUT YOU HERE).
    ANOTHER DAY (ANOTHER DAY), ANOTHER YEAR (ANOTHER YEAR).
    I SEEK THE TRUTH (SEEK THE TRUTH), WE SET APART (WE SET APART)
    SECOND GLANCE, A SECOND CHANCE.

    AND WHEN I SEE YOU THEN I KNOW IT WILL BE NEXT TO ME
    AND WHEN I NEED YOU THEN I KNOW YOU WILL BE THERE WITH ME
    I’LL NEVER LEAVE YOU...

    JUST NEED TO GET CLOSER, CLOSER,
    LEAN ON ME NOW,
    LEAN ON ME NOW,
    CLOSER, CLOSER,
    LEAN ON ME NOW,
    LEAN ON ME NOW (LEAN ON ME NOW).

    AND WHEN I SEE YOU THEN I KNOW IT WILL BE NEXT TO ME
    AND WHEN I NEED YOU THEN I KNOW YOU WILL BE THERE WITH ME
    I’LL NEVER LEAVE YOU... JUST NEED TO GET...

    JUST NEED TO GET CLOSER, CLOSER,
    LEAN ON ME NOW,
    LEAN ON ME NOW,
    CLOSER, CLOSER,
    LEAN ON ME NOW,
    LEAN ON ME NOW (LEAN ON ME NOW).

    CLOSER, CLOSER... CLOSER, CLOSER
    ___________________________________________________________________

    MÉS A PROP

    N’HE TINGUT PROU D’AQUESTA DESFILADA.
    ESTIC PENSANT EN LES PARAULES A DIR.
    NOSALTRES OBRIM LES PARTS INACABADES.
    RELACIÓ ACABADA, ÉS NOMÉS AMOR.

    I QUAN ET VEIG LLAVORS SÉ QUE ESTARÀ AL MEU COSTAT.
    I QUAN ET NECESSITO LLAVORS SÉ QUE TU ESTARÀS ALLÀ AMB MI.
    MAI ET DEIXARÉ...
    TAN SOLS ET NECESSITO MÉS A PROP, MÉS A PROP.
    RECOLZA’T AMB MI.
    RECOLZA’T AMB MI.
    MÉS A PROP.
    MÉS A PROP.
    RECOLZA’T AMB MI.
    RECOLZA’T AMB MI.

    SEGUEIXO AIXECANT-ME (AIXECANT-ME), SENSE TU AQUÍ (SENSE TU AQUÍ).
    UN ALTRE DIA (UN ALTRE DIA), UN ALTRE ANY (UN ALTRE ANY).
    BUSCO LA VERITAT (BUSCO LA VERITAT), ENS HEM SEPARAT (ENS HEM SEPARAT).
    SEGONA ULLADA, UNA SEGONA OPORTUNITAT.

    I QUAN ET VEIG LLAVORS SÉ QUE ESTARÀ AL MEU COSTAT.
    I QUAN ET NECESSITO LLAVORS SÉ QUE TU ESTARÀS ALLÀ AMB MI.
    MAI ET DEIXARÉ...
    TAN SOLS ET NECESSITO MÉS A PROP, MÉS A PROP.
    RECOLZA’T AMB MI.
    RECOLZA’T AMB MI.
    MÉS A PROP.
    MÉS A PROP.
    RECOLZA’T AMB MI.
    RECOLZA’T AMB MI (RECOLZA’T AMB MI).

    I QUAN ET VEIG LLAVORS SÉ QUE ESTARÀ AL MEU COSTAT.
    I QUAN ET NECESSITO LLAVORS SÉ QUE TU ESTARÀS ALLÀ AMB MI.
    MAI ET DEIXARÉ... TAN SOLS ET NECESSITO...

    TAN SOLS ET NECESSITO MÉS A PROP, MÉS A PROP.
    RECOLZA’T AMB MI.
    RECOLZA’T AMB MI.
    MÉS A PROP.
    MÉS A PROP.
    RECOLZA’T AMB MI.
    RECOLZA’T AMB MI (RECOLZA’T AMB MI).

    MÉS A PROP, MÉS A PROP... MÉS A PROP, MÉS A PROP.


  • Poema inacabat
    marcadaigua | 07/02/2012 a les 18:22

    Enfilada a un núvol,
    sense ni saber com
    s’havia esdevingut,
    era al teu costat,
    cos ros immaculat,
    caminant pel Raval,
    camí de casa teva.
    Envoltats de goig,
    enmig dels carrers
    inundats per un sol líquid,
    al cos el tast
    del gust de meravella.
    I venia amb tu,
    darrere el teu deix anglès,
    misteri per desxifrar
    en les tardes començades,
    per omplir amb un univers
    de realitats sorgides de miratges,
    que s’anaven desvetllant
    una a una,
    dolcíssimament,
    fins a convertir-se
    en aquella immensitat
    sorgida de l’enllaç
    del no-res de cada un,
    plagada de constrel•lacions i astres,
    que movia el nostre impuls
    com prestidigitadors.
    Tardes que van restar estàtiques,
    tancades en aquell temps,
    absolutes dins la repetició
    de la seva absoluta novetat,
    dins l’aire enriolat
    d’una pel•lícula esplèndida que,
    de vegades,
    inesperadament,
    comença a projectar-se
    al voltant meu,
    embolcallant del tot
    el present del meu món,
    sentiments i imatges
    per sempre més irrepetibles,
    per sempre més inapresables,
    com una bellesa en torrent
    que no sap on anar a vessar
    la plenitud del seu magma,
    pertanyent a un món
    que ha transmutat per complert
    les seves coordenades,
    a un aire que es va esgotar
    dins del seu si mateix
    sense ni tan sols copsar
    el meu esglai bategant,
    la meva meva súplica
    desesperada.

  • Poema inacabat (MILLOR AQUEST; MILLORAT)
    marcadaigua | 07/02/2012 a les 23:29

    Enfilada en un núvol,
    sense ni saber com
    s’havia esdevingut,
    era al teu costat,
    cos ros immaculat,
    caminant pel Raval,
    camí de casa teva.
    Envoltats de goig,
    enmig dels carrers
    inundats per un sol líquid,
    al cos el tast
    del gust de meravella.
    I venia amb tu,
    darrere el teu deix anglès,
    misteri per desxifrar
    en les tardes començades,
    per omplir amb un univers
    de realitats sorgides de miratges,
    que s’anaven desvetllant
    una a una,
    dolcíssimament,
    fins a convertir-se
    en aquella immensitat
    sorgida de l’enllaç
    del no-res de cada un,
    farcida de constel•lacions i astres,
    que movia el nostre impuls
    com prestidigitadors.
    Tardes que van restar estàtiques,
    tancades en aquell temps,
    absolutes dins la repetició
    de la seva absoluta novetat,
    dins l’aire enriolat
    d’una pel•lícula esplèndida que,
    de vegades,
    inesperadament,
    comença a projectar-se
    al voltant meu,
    embolcallant del tot
    el present del meu món,
    sentiments i imatges
    per sempre més irrepetibles,
    per sempre més inaferrables,
    com una bellesa en torrent
    que no sap on anar a vessar
    la plenitud del seu magma,
    pertanyent a un món
    que ha canviat d’arrel
    les seves coordenades,
    a un aire que es va esgotar
    dins del seu si mateix
    sense ni copsar per un moment
    el meu esglai bategant,
    la meva súplica
    desesperada.

  • Llànties
    deòmises | 08/02/2012 a les 16:34
    Pròxima, més pròxima, com un riu que s'eixampla en la llera
    Que l'empara i és aigua i refugi i pit ple de vida,
    I em despullo per acollir en la pell
    Llànties (el sol, que colra, la llum, que inunda, i el reflex).

    Amb l'espai, nous diàmetres a explorar perquè l'abraçada
    És el rastre vital mentre existeix la flama,
    Mentre el batec d'un cor em crida.

    Pròxima, més pròxima, com el silenci que deixa perplex
    El llavi clos, la mà que vol rebre la primera
    Mostra d'estimació amb una carícia breu,
    Amb l'escalfor on el món sencer s'amalgama.

    I el nou lai, que ressona quan es bada,
    És el signe que tot té el relleu
    De la pàtria, l'orografia del lligam i el segell.



    d.
  • MÉS A PROP
    Antonio Mora Vergés | 10/02/2012 a les 12:51
    Més a prop

    Tenim a tocar el 3er centenari,
    Parlo de la ‘vergonya nacional’
    Del genocidi inacabable.

    Ens retallen l’ànima i el cos,
    Ho fan curiosament, els ‘ nostres’,
    No duen l’estrella cosida a l’avantbraç.

    Aquí el fred només conserva,
    Al nord fa estralls i morts,
    la mentida s’ha instal•lat a casa.

    Malgrat tot, serà veritat
    Que tot s’ha d’espatllar,
    Perquè tot s’arregli ?

    Doncs endavant companys !
    Tinc la certesa pel que fa a la llibertat
    Que la tenim més a prop.
  • Frecs
    Cargolsalalluna | 10/02/2012 a les 12:57
    Graus de latituds verticals
    s'enfilen com xuclamels esclatants
    de verd llimona
    amb tons de taronjada,
    esqueixant el ciment
    i la memòria de les creus de plàstic,
    de la lluna nova
    i la mínima de Mounder;
    desfent el glaç
    a la velocitat de la llum,
    duent a les arrels
    fins al centre del planeta,
    on infants plorant de riure
    s'expliquen contes de por
    i d'amor etern,
    sabent-se grans com el planeta
    que els acull.

    Graus de latituds horitzontals
    llambregant com anguiles
    rebenten canonades a destemps
    sortidors d'aigües termals,
    i nits de foc a les parpelles
    amb ullals enfora
    donen ales a les mares
    que s'estenen com mantega
    omplint els continents
    de boix i terra fèrtil,
    de blat, farina, pa
    i brasa tallafoc,
    donant la volta a l'equador
    com el cinturó d'una bagassa
    que li envolta la bata
    d'estar per casa, casa, casa,
    on tots naixem i morim.

    Salut i reptes!!
  • Infinitament junts...
    Marc Freixas | 10/02/2012 a les 13:15
    Infinitament junts,
    allà on l'escorça del teu cos comença
    és on hi fa cap la meva pell entendrida.
    La proximitat dels teus ulls
    petonegen llavis assedegats d'amor
    a ras d'una terra flonja, serena i empolsada
    a mig camí d'enlloc, on nosaltres hi trobem el clímax :
    la raó màxima de ser un de sol,
    d'esdevenir puresa irrepetible
    sabent que si volem serem eterns per tots els dies.
    I desmesurats de qualsevol mena de mesura
    trobarem escletxes de sexe compartit
    perquè serà l'hora de pactar serenament
    amb les mans tocant melodies inacabables,
    amb l'escorça del teu cos que comença
    allà on hi fa cap la meva pell entendrida.

    Infinitament junts
    servarem pells damunt de cossos
    que s'estimen sabent que mai hi haurà final.
  • Sense paraules
    Rita O'Neal | 10/02/2012 a les 19:08

    C Cal tan sols un gest, un sospir, un badall, una mirada,
    L Les ferides al descobert, les cartes sobre la taula,
    O Olors, calfreds i alguna esgarrifança.
    S Sorolls de la buidor.
    E Escoltar el silenci. Esperar.
    R Res com, de sobte, rebre una abraçada.

  • Avui, ara, aquí
    Unaquimera | 10/02/2012 a les 19:46

    Ha estat la casualitat qui ens ha fet coincidir
    avui, ara, aquí.
    No és la guerra, és un dia normal.
    Jo no sóc l’enemic,
    t’ho puc ben assegurar.
    Perquè m’allunyes la mirada?
    Sóc transparent?
    Ens hem creuat sense voler en un espai diferent,
    gens habitual ni per a tu ni per a mi,
    guiats per l’atzar.
    Perquè defuges el contacte?
    Et faig mal?
    Ens ha apropat un involuntari moviment,
    llicència d’una inèrcia casual.
    Perquè pretens crear un mar de distàncies?
    Et vols ofegar avui, ara, aquí?
    No és la guerra, és un dia normal.
    Vas amb el cor armat i la pell abrigada,
    el somriure empresonat i l’ànima engabiada.
    Però jo no sóc l’enemic,
    t’ho puc ben assegurar:
    no vull assaltar-te la butxaca,
    manllevar-te el passat, xuclar-te l’essència,
    ni robar-te res important.
    Pots somriure’m sense conseqüències funestes,
    pots olorar-me sense emmalaltir,
    pots mirar-me sense signar cap tractat,
    pots dir-me quelcom sense rebre crits.
    Ets lliure per creure’m o ignorar-ho tot plegat.
    Potser ho pots provar...
    No és la guerra, és un dia normal.
    Jo no sóc l’enemic,
    t’ho puc ben assegurar,
    només sóc algú amb qui la casualitat t’ha fet coincidir
    avui, ara, aquí.


    Unaquimera
    • RE: Avui, ara, aquí ( Millor aquest una mica revisat )
      Unaquimera | 11/02/2012 a les 10:13

      Avui, ara, aquí

      Ha estat la casualitat qui ens ha fet coincidir
      avui, ara, aquí.

      No és la guerra, és un dia normal.
      Jo no sóc l’enemic,
      t’ho puc ben assegurar.
      Perquè em defuges la mirada?
      Sóc transparent?
      Ens hem creuat sense voler,
      guiats per l’atzar.
      Perquè defuges el contacte?
      Et faig mal?
      Ens hem apropat involuntàriament,
      per alguna raó casual.
      Perquè pretens crear un mar de distàncies?
      Ets una illa per vocació?
      Potser et vols ofegar avui, ara, aquí...

      No és la guerra, és un dia normal.
      Vas amb el cor armat i la pell abrigada,
      el somriure empresonat i l’ànima engabiada.
      Però jo no sóc l’enemic,
      t’ho puc ben assegurar:
      no vull assaltar-te la butxaca,
      manllevar-te el passat,
      xuclar-te l’essència,
      ni robar-te res important.
      Pots somriure’m sense conseqüències funestes,
      pots olorar-me sense emmalaltir,
      pots mirar-me sense signar cap tractat,
      pots dir-me quelcom sense rebre crits.
      Potser ho vols provar avui, ara, aquí...

      Ets lliure per creure’m o ignorar-ho tot plegat,
      però no és la guerra, és un dia normal.
      i jo no sóc l’enemic,
      t’ho puc ben assegurar,
      només sóc algú amb qui la casualitat t’ha fet coincidir
      avui, ara, aquí.

      Uq
  • En la bastida del nostre temps
    gypsy | 11/02/2012 a les 00:04

    Ella, tan exquisida sota la llum del sol de tarda
    amb el somriure ample mirant enllà de l’horitzó,
    travessant somnis amagats que mai no es diuen
    aquells que romanen en la capça dels tresors,
    es clouen les parpelles quan l’abaltiment les venç
    ara que dorm l’observo com si fos el primer cop i
    veig una dama plena de tendresa que m’agafa la mà,
    i jo sóc ella i ella és jo, en la bastida del nostre temps.

    • En la bastida del nostre temps (aquí, gràcies)
      gypsy | 11/02/2012 a les 02:00

      Ella, tan exquisida sota la llum del sol de tarda
      amb el somriure ample mirant enllà de l’horitzó,
      travessant somnis amagats que mai no es diuen
      aquells que romanen en la capsa dels tresors,
      es clouen les parpelles quan l’abaltiment les venç
      ara que dorm l’observo com si fos el primer cop i
      veig una dama plena de tendresa que m’agafa la mà,
      i jo sóc ella i ella és jo, en la bastida del nostre temps.
  • Torna
    magalo | 11/02/2012 a les 19:50
    Els anys es van enfilant
    per la pell nostra
    i el fred assetjant les mans
    deixa el cos orfe

    soc jo! acostat a mi!
    torna al meu camí
    deixa la drecera

    et duc el meu millor amor
    per guarir el dolor
    amb dosis de tendresa

    Si vens i m’estrenys ben fort
    sortiran volant
    tots els vells rancors
    fins la estratosfera

    si ens veu així d'abraçats
    el cel vessarà
    un plugim d’estrelles.


Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: