Detall intervenció

RPV 253: Mirada oculta (aquí el repte bo - ampliat el termini)

Intervenció de: ninona | 23-05-2013

Us deixo una imatge que ha estat el primer anunci de la història de l'Aràbia Saudí contra el maltractament a la dona. És un primer pas, sovint el que més costa.

Us demano un poema o un escrit en prosa poètica sobre el que us suggereix la foto (i potser també la notícia).

Teniu temps fins diumenge 26.05.2013 a les 12 del migdia.
Us espero, poetes!






Respostes

  • Fora de concurs (per trencar el gel)
    ninona | 23/05/2013 a les 23:52

    Germanes en sexe i submissió
    a aquest mascle impotent
    que aferma la seva feblesa
    emprant la força i el menyspreu.

    Germanes en sexe i submissió
    a aquesta por
    que pinta temors en la consciència
    i ens fa culpables de ser dones,
    i potser lliures i rebels.

    Germanes en sexe i submissió
    a aquest esglai silent
    que ens tenalla el crit i la ràbia
    al fons de l'ànima.

    S'amaguen cops i blaus
    i crits i plors
    rere el vel atapeït de la vergonya
    que a voltes és de roba
    i altres és silenci i indiferència.

    Germanes en sexe però mai submises
    al desamor que calla
    devorat per la broma del desànim,
    que esquinça els somnis
    i transforma els petons en carícies de sang.

    Goteja la por damunt els paraigües,
    i la pluja regarà un nou coratge
    que renaixerà fort i altiu;
    de les deixalles dels sentiments
    brollarà l'esperança,
    com fulles noves.

  • Laments
    ninona | 23/05/2013 a les 23:54
    (transcric l'aportació de iong txon)

    Hi ha coses que no es poden tapar
    tres cops de puny, dos blaus
    un ull de bellut, un plany, un clam

    Un mascle brut
    rompre una nina
    espaordir un infant

    Res no queda impune
    hi ha una justícia a l'univers
    més temible que l'espasa
    • RE: Gràcies ninona
      iong txon | 24/05/2013 a les 00:27
      No volia pas centrar el meu poema, però no queda malament. Disculpa tot aquest embolic de tags que hem fet entre tots dos.
      • Disculpa :(
        ninona | 24/05/2013 a les 06:43

        Vaig dubtar si el teu havia quedat centrat expressament o per culpa del meu, però no ho vaig saber veure.
        Si penso (a vegades se me'n va una mica el cap) en el post de les votacions el posaré sense centrar.

  • Sepultura
    diamant | 24/05/2013 a les 18:30

    La mirada oculta
    rere de la mort
    és la que coneix
    tot l’assassinat,
    la sang que s’escorre
    per cada teixit,
    el cos matxucat
    estès en desferra.
    L’ànima supura,
    cavernes obertes
    de gangrena negra
    que l’odi hi incrusta,
    i tot allò frágil
    que a l’estiu somreia
    queda ensorrat
    dins la sepultura.
  • Sepultura (millor aquí)
    diamant | 24/05/2013 a les 23:09


    La mirada oculta rere de la mort
    és la que coneix tot l’assassinat,
    la sang que s’escorre per cada teixit,
    el cos matxucat, mig amortallat.
    L’ànima supura, cavernes obertes
    de gangrena negra que l’odi hi incrusta,
    i tot allò fràgil que a l’estiu somreia
    queda soterrat dins la sepultura.

  • Escapa't
    magalo | 25/05/2013 a les 11:54

    El teu mirar
    travessa portes
    per assolir
    la llibertat

    Són massa plors
    a aquesta banda
    Són massa cops
    que reps callant

    T’has d’allunyar
    de tants silencis
    No tinguis por
    Si has de parlar

    Podran els ulls
    Per fi somriure
    i tindràs pau
    al teu voltant

  • Gàbia (o Bèl·lua de ràbia)
    deòmises | 26/05/2013 a les 11:48



    Saps quin és el cant de la cadernera quan vola lliure
    O només t'agrada dins de la gàbia que li has creat
    Amb el color de l'ull de vellut, del dol i del sangtraït
    I somrius creient-te déu i amo, pobre home mortal?

    Saps quin goig és la vida quan acceptes que la flama
    De l'odi i de la ràbia cremen l'efímer foc de la passió
    O sols coneixes l'insult, com un cop de puny malaltís,
    I la força, que et fa dèbil davant dels ulls escrutadors?

    No has après que no hi ha portes que puguin delimitar
    L'esperit convençut que hi ha més món rere les parets
    Que alcen les mans de qui diu que estima amb por i roba?

    No has copsat que cal rendir-se abans que la fel inundi
    Artèries i lligams obsolets, que no cal tenyir de violacis
    Tons la túnica sagrada de la pell d'una dona, o no comprens?



    d.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: