RPV 238+Niporepte 122: CHARLOT

Sense paraules,
naixien poesies,
fruïa l'aire.



(Aquest haiku i l'anterior fora de concurs)

Eres
poeta entranyable,
ingenuïtat fresca,
ànima descoberta
a aquest insolent món.

Eres
una gran flama encesa
trenant els camins lliures
amb els amors més tendres,
sempre el cor tremolós.

Eres
esperit bategant
amb un càlid somriure
coneixedor al límit
del goig i el dol humans.

Eres
carícia que sana,
la infantesa del riure,
la saviesa concisa
que tots som perdedors.

Eres
el gran savi del cine,
transmetent l'entusiasme
de la veritat més viva:
que només l'amor salva.

A M. R. B., el titella papissot


Dies de passar fam, amb les soles de sabata llestes
Per ser devorades esdevingudes filet suculent, sols
I cansats de les bufetades vingudes de qualque banda,
De les plantofades d'un futur estranyament millor.

Nits d'insomni i de misèria, amb el rau-rau del cap
Enmig de l'estómac, i aquestes vísceres que senten
Basques de tot allò que ens envolta, com un verí
Que hem d'engolir, junt amb la queixa i la rebel·lia.

Jorns de buidesa interior i de dèficit d'abraçades,
Si el xim-xim és diluvi que ens deixarà sense llar
I amb el discurs de trista comicitat d'un míser clown.

Vetlles eternes de decisions i de condicions subjugades,
Entre fantasmes en blanc i negre, del passat, mentre un
Putxinel·li creu que ens governa, minúscul gran dictador.


d.