RPV 237 - MORT (AQUEST SÍ)

El voltor ignora el que l'ésser humà pot observar des de la consciència,
i la consciència no deixa esborrar el que l'esgarrifa.
Fotògraf i ocellot davant una mateixa imatge.
El voltor ha de menjar.
El nen morirà de fam.
L'ocell pot ser una figura estaquirota i expectant.
Quin cor o cervell té?
Compleix un codi ancestral: la supervivència.
Codi quotidiani.
La criatura enyora la protecció de l'úter i l'aliment
i torna a la posició fetal.

No hi ha res i el destí és fatal.
I qui ha fet la foto, i qui la mira, que no són voltors, s'esgarrifen.

Mena

Quan el cicle de la vida és massa ràpid
Mena Guiga | 04/12/2012 a les 00:10 [Respondre]

El voltor ignora el que l'ésser humà pot observar des de la consciència,
i la consciència no deixa esborrar el que l'esgarrifa.
Fotògraf i ocellot davant una mateixa imatge.
El voltor ha de menjar.
Fam del nen,
fam letal,
àpat per a l'animal.
L'ocell, figura estaquirota i expectant.
icona sense cor, cervell rudimentari.
Compleix un codi ancestral: la supervivència,
necessària quotidianitat.
La criatura pidola la protecció de l'úter i l'aliment,
en va s'eixopluga enyorant la posició fetal.

No serveix per res i el destí és fatal.
I qui ha fet la foto, i qui la mira, que no són voltors, s'esgarrifen.

Mena

Sí, és a tu, captador d'imatges! No sé si saps que estic ferida. Ferida de fam. De mort! Ho sé perquè el voltor espera.Ateny el darrer gemec; que pronuncie l'últim 'ai', quasi sense esma.
I tu, que vens amb la màquina de conservar imatges... i que habites a un món -diuen- que protegeix els voltors... no protegiu els humans? Per què no m'ajudes? No m'agradaria ser menjar d'aus com aquesta que note a l'aguait... Millor, un lleó per destrossar-me!
Però, per què te'n vas? Ajuda'm!!!

I doncs?
Què vas fer, després d'aquesta foto?
Vas prémer amb recança
el cosset esquelet
als teus braços
portadors de la càmera
i el pesat utillatge
que et dóna el pa?
Vas arrambar la desídia a l'altra banda,
vas foragitar el voltor
amb un gest i una carada,
vas carregar el nen
fins trobar ajuda...?

O el món pervers et va fer triar
entre la portada al diari
o la pietat...?

I si no hi va haver temps
per traure de la mort
el cosset desfet,
convindràs amb mi
que no ens escau
anomenar-nos homes.

Planejant lentament el voltor ha fet terra,
espera, és coneixedor de la vida i la mort
i respecta els darrers instants en la distancia.
Ell complirà el seu destí, en el moment just.
L’home, voltor de l’avarícia humana,
de sang freda i ment irracional,
es nodreix del lent sofriment
immortalitzant l’instant d’un petit esser que mort,
a qui la fam alimenta i ja no li pot eixir el plor.
Es paralitza la imatge.
Es paralitza l’home?
El voltor espera , l’home també.
La mort, irremediablement esdevindrà.
Els voltors ho saben.

Em sento tan impotent!

................

Nascuda per aviat morir;
on és la mare?
que no ha pogut mitigar
la por i la fam que avui et maten.

Què espera el voltor assassí
fent de vigia?,
si als ossos no hi queda carn
i fins i tot la terra et crida.

Com pot l’home ser inhumà
i retratar tan gran suplici?
Com pot el cel contenir
tots els seus llamps
i tolerar tanta injustícia?

Ning-nang,
nadal a casa...

[I no gaire lluny...]

Sanglots de silenci,
com torrents de plors
brodats de misèria
-retorn als abismes.
Joguines de fam
en nits de basarda,
corrandes de dol.

La mort es pentina,
la crida un voltor.

La nena amb prou feines
si aixeca els ullets,
mendica un trist glop
d’aigua i d’esperança.
Si no aixeca el cap,
el monstre, amatent,
amb dues gambades
pararà el festí.

Que no veus, tros d’ase,
que és sols un infant?

La mare, tal volta,
ha sortit a veure
si troba menjar.
Ella l’ha seguida,
sense dir-li res.
I al mig del camí
s’ha quedat sense esma.
Cau sobre els genolls
intentant refer-se.

Jo també tinc gana,
li diu l’animal...

Un voltor golafre
l’assetja de prop.
Ningú no es detura
ni a espantar la bèstia,
ni a ajudar la víctima.
Sa mare no hi és...
No puc detenir-me,
contesta un fotògraf,
no és la meva filla,
remuga un soldat;
entre els uns i altres,
l’abandonaran?

Ning-nang,
nadal, a on?