RE: NIPO 116 / RPV 232

Igual que a POSTGUERRA, que no en va sortir la "T".

Només us vull dir que aquesta foto és de la Rambla. La murada que hi apareix és la del sumptuós jardí del Palau Moja, al carrer Portaferrisa, que van arrasar per fer-hi el Sepu, on ara crec que hi ha un Desigual.

*ESCENES DELS QUARANTA (amb mètrica d’haikú i de tanka)
1.
Joliu ofici
el que pastura cabres
amb gos o sense.
I van pel mig la Rambla
passejant-se cofoies.
2.
Aquell invàlid
amb cadira de rodes:
I qui me'n compra?
3.
I la madona ,
al mercat dels dissabtes
compra una rosa,
tres quilos de bresquilles,
i d’ous, dotzena i mitja.
4.
Amb la lletera
a la porta de casa.
Veniu, cabretes!

Si et preguntes per on camines,
si no saps d’on véns ni on vas,
gira el cap enrere i cerca suport;
clava la mirada lluny del present,
respira l’aire tebi d’altres temps,
i rememora faldilles molt llargues,
ramaders pel mig dels carrers
i cistells amb verdura de mercat;
sentiràs com una veu molt tendra
et crida des del passat.

T’envolaràs enllà de l’aire,
aterraràs al cor gràvid de l’instant,
i et sabràs hereu d’aquell moment;
en copsaràs l’alè més càlid.

Ondina

Si et preguntes per on camines,
si no saps d’on véns ni on vas,
gira el cap enrere i cerca suport;
respira l’aire tebi d’altres temps,
rememora faldilles molt llargues,
ramaders pel mig dels carrers,
i cistells amb verdura del mercat;
sentiràs com una veu molt tendra
et crida des del passat.

T’envolaràs enllà de l’aire,
aterraràs al cor gràvid de l’instant,
i et sabràs hereu d’aquell moment;
en copsaràs l’alè més càlid.

Ondina

Des del meu present,
m'inundo d'instants d'ahir;
faig un salt al buit.

El vent mou el temps com una bandera,
s’obre en un instant de cent anys enrere.
Imatge d’un temps sostingut pels angles,
una base ferma constant transformant-se.
Passaven les cabres belant per les Rambles,
l’aire era pur, amb olors primàries.
La ciutat tan íntima lenta es desvetllava
a una època nova de pèrdues i canvis.
Transformacions dures, la guerra, l’escarni,
naixences i morts, grans plors, riallades.
De ple em reconec en les seves dones,
de faldilles llargues, d’escots arranats,
de decència intacta. I en el seu empeny
de tirar endavant, de fer anar la casa,
de treballar dur, de fer la jornada
fins quedar sense esma per dur el plat a taula.
Surto al carrer, la gerra rentada,
a buscar la llet munyida allà, a l’acte.
El ramader compta la poca xavalla,
l’aire salabrós duu el mar a la Rambla.

El vent mou el temps
com una bandera,
just mostra un instant
de cent anys enrere.
Passaven les cabres
belant per les Rambles,
l’aire era pur,
amb olors primàries.
La ciutat tan íntima
lenta es transformava
a una època nova
de revolta i canvi.
De ple em reconec
en les seves dones,
de faldilles llargues,
d’escots arranats,
de decència intacta.
I en el seu afany
de tirar endavant,
de fer anar la casa,
de treballar dur,
de fer la jornada
fins quedar sense esma
per dur el plat a taula.
Surto al carrer,
la gerra rentada,
a buscar la llet
munyida allà, a l’acte.
El ramader compta
la poca xavalla,
l’aire salabrós
duu el mar a la Rambla.