Detall intervenció

RPV 181 - LA MORT DE THOMAS CHATTERTON

Intervenció de: gypsy | 01-08-2011


La mort de Chatterton

La mort de Chatterton (1856), de Henry Wallis

El quadre es pot veure a la Tate Gallery de Londres. El cos sense vida d'un jove, elegantment abillat, descansa sobre el llit d'una modesta cambra. Just a sobre, una finestra mig oberta dóna pas a l'horitzó etern. Però, ¿qui és aquest jove? No és un personatge qualsevol. Es tracta de Thomas Chatterton, considerat el primer escriptor del Romanticisme anglès. El seu suïcidi amb una dosi d'arsènic als disset anys i el fet de no haver-se-li reconegut el seu geni en vida, el convertiren en un heroi del preromanticisme anglès. Si us hi fixeu, abans d'ingerir el verí mortal, va esmicolar els seus manuscrits, que ara resten escampats per terra, testimonis acusadors del seu fracàs. Paul Verlaine fou el primer a fer servir el terme poeta maleït, que després s'ha aplicat a aquells literats que, com Rimbaud, Mallarmé o el mateix Chatterton van fer del risc, la provocació i els excessos l'imperatiu vital d'una joventut tan fulgurant i creadora com tràgica.

Als onze anys, Thomas Chatterton ja va composar una sensacional ègloga. Va al·legar -i el van creure- que es tractava d'un vell manuscrit del segle XV, l'autor del qual -va precisar- era el monjo medieval Thomas Rowley, que, como és natural, no existia.
A aquest tal Rowley se li van sumar altres figures fantàstiques. Chatterton, per fer més versemblant la farsa, els va fer composar poemes, balades, genealogies, biografies i autobiografies, peces periodístiques i teatrals, sàtires. Els va fer conèixer-se mútuament, escriure's cartes, editar-se, traduir-se. ¿No és per ventura la màxima aspiració de qualsevol fabulador fer passar la ficció per real? Encara que aquí el reconeixement se l'endugués el personatge inventat i no pas el vertader autor.La vida d'aquest prodigiós poeta i fabulador incomparable és digna d'una novel·la.

Informació extreta del blog: Diari Ocasional.

- Poemes o prosa poètica
- Termini: dissabte 6 d'Agost a les 20.00h

Espero que trobeu interessant la proposta, sabent la història que s'amaga darrere el quadre.

Us espero poetes!






Respostes

  • Ostres gypsy, espero poder participar a la teva proposta... em sembla molt interessant, però
    Marc Freixas | 01/08/2011 a les 23:19
    tampoc et puc assegurar que si em presento amb un poema, sigui massa del què pretén la pintura... no ho sé, potser amb una mica de temps m'hi puc apuntar, ja veurem!!
    Escolta nena, que bé que ens tornis per aquí, ja tocava eh!!

    Ei, espero que tu participis amb el que he proposat al melorepte 155 amb el permís de Ogigia que és qui ha guanyat l'anterior també, d'acord?

    Una abraçada immensa i ben literària... i real!!
  • Has deixat caure el teu cos damunt del llit
    Marc Freixas | 02/08/2011 a les 10:32
    ... i per la finestra
    es veu venir la negror d'un geni
    que escriu la seva mort volguda de fa temps
    perquè ningú no entén allò que en vida volia dir-nos...

    Has deixat caure el teu cos damunt del llit.
    Tens l'ànima malalta i la vida rompuda,
    però el talent de tu com a poeta
    segueix dempeus i ben fervent.

    Thomas,
    no defalleixis allà on siguis.Per més anys que passin
    continues a la memòria dels que recorden, com ara,
    que la teva obra és digna d'estudi continuat, sense final...
    no hi ha raons per oblidar-te!!
    no existeix el desengany!!
  • Monòdia (o Ària polifònica)
    deòmises | 03/08/2011 a les 14:03
    Creixeran les flors i se sembraran collites
    De forment per al pa que pastarem demà.
    Agraïrem la llum del dia quan el cel sigui clar,
    I anhelarem, mentre les busquem, noves fites.

    Admirarem la calèndula, la dàlia, l'enigmàtic lilà,
    I sabrem que la fragilitat rau en allò que suscites.
    Planyerem aquesta joventut breu, foment de mites
    I llegendes, foc fugaç que, en anys, es recordarà.

    Creixeran els boscos i vindran generacions noves,
    Buscarem paraules en qualsevol racó del món
    Per cantar aquesta grandesa que ens vas deixar.

    I, entre els pètals d'una vida marcida, servarem coves
    Per portar-te llunes i somnis, el sentiment més pregon
    Que ens moguin els teus versos, necessaris com bleixar.



    d.
  • Carn i ungla
    Xantalam | 03/08/2011 a les 18:08

    Una ànima bella no vol la glòria,
    ni fingir el dolor, ni morir en paraules;
    els mots ens ofeguen a poc a poc,
    cruelment ens sepulten entre runes.
    Només d’un gran silenci pot brollar
    el mot sonor, líquid i transparent
    com un raig d’aigua sobre la immundícia,
    sobre l’avern de tantes vanitats
    ensordidores. I ara vull garfir
    la disfressa manuscrita als papers,
    i arrodida sota una lletra viure
    entre la carn nua i l’ungla del vent.
  • Un món de mots
    Filalici | 03/08/2011 a les 22:28
    He jugat amb els mots intensament
    i amb ells he narrat les històries més belles.
    He creat un llegat fantàstic i real,
    un món de mots fet de mots del món
    on tot és possible, car amb paraules
    la frontera de la raó es difumina.
    He jugat fort a crear un món de mots
    i he completat, veloç, la partida.
    Del taulell d'aquest joc em queda, tan sols,
    reposar en el silenci, la casella final.
  • Ferum poètica
    angie | 04/08/2011 a les 19:17
    Abillat per l'ocasió, esperà l'horabaixa,
    però la fi no arribà quan pensà,
    l'alba sortia rere els terrats de les cases.
    Empatxat de mots enverinats,
    de romanços tristos i cançons
    sense rondalla, trigà massa temps
    en sentenciar, que la seva vida
    no valia ni un penic, ni l'esbós
    d'un epitafi amb certa elegància.
    La finestra s'obrí al pas d'una olor intensa
    de paper i tinta malalta, i com una escultura
    maltractada pel carbó d'un Londres empobrit,
    l'artista esllanguí, i el poema quedà orfe,
    empolsat d'arsènic, i al cos inert,
    dues fades negres a les galtes.
  • Ella l'observa abans de besar-lo
    Ogigia | 05/08/2011 a les 08:19

    Ets tan jove...
    i jo estic tan cansada d'abraçar-me als cossos,
    tan cansada
    d'acollir alés definitius...

    Mira aquesta flor a la torreta
    saludant teulades de l'estiu...
    Per què no has esperat que setembre arribi
    amb el seu primer most?
    T'hauria collit entre els raïms negres
    i t'hauria begut amb deler.

    Ets tan formós,
    més bell que viure, més desitjable fins i tot
    que l'oblit...

    I jo estic tan cansada
    d'estotjar estels en la memòria
    per després explicar de nit als nens
    que són els parpelleigs dels morts...

    Amor meu, et besaria mentre renuncio a tu.

    Si pogués, me n'aniria a cercar un altre cos
    menys viu.
  • Què has fet?
    teresa serramia | 06/08/2011 a les 10:47

    Tendrament, molt tendrament acariciaria
    aquest teu cos de sucre.
    Aquest cos teu menut de disset anys -disset, només...

    Nen meu. Pell fina. Porcellana de membres delicats i fràgils.
    Què has fet amb el tresor, aquest, el dels teus dies?

    Tendrament t’abraçaria, tendrament. A tu.
    Als teus escrits esbocinats. La ràbia. El desesper.
    La indiferència! Aquesta teva vida d’infant gran.

    Sí, ja la tens: la fama, el prestigi ja són teus
    -ara que ja no els podràs pas aprehendre-
    ara que has esbullat, barroerament, totes les flors.
    Tot el perfum. Ara que has deixat que fugís finestra enllà
    L’ocell menut, ingenu esgarrifat.
    El teu ocell de carn i sang. I alens.
    La vida!!

    Què has fet, nen meu: què has fet?
  • Flor vernal (Convolvulus arvensis)[fora de concurs]
    desideri | 06/08/2011 a les 14:44
    Per què respira
    la flor vellutada
    si és breu flama
    d'eterna primavera,
    bleix de pètals formosos?

    Entortilloga
    La lluïssor a la tija
    I no la deixa.



    R. V.
    • Flor vernal (Convolvulus arvensis)[fora de concurs]-->aquí!
      desideri | 06/08/2011 a les 14:44
      Per què respira
      la flor vellutada
      si és breu flama
      d'eterna primavera,
      bleix de pètals formosos?

      Entortilloga
      la lluïssor a la tija
      i no la deixa.



      R. V.
  • Tragèdia pretèrita (fora de concurs)
    deòmises | 06/08/2011 a les 16:13


    2010 (Apocalyptica [7th Symphony; 2010])


    Amb sigil arriba. El present que és passat
    Abans de transcórrer,
    Com una maledicció feta amb el llast de sorra
    D'una platja d'adversitat.

    I s'enfonsa i batega i fuig cap al'horitzó,
    A les portes d'un somni
    Que calla cada paraula d'insomni
    Presa a la foscor.

    Calidoscopi d'efímeres fragàncies, em mira
    Enmig de la broma
    De la matinada endegada, la soma
    Senda fins a la pira

    Que ha de cremar lentament el futur
    Incert, el breu viure curt.



    d.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: