Cercador
Llista categories
Detall intervenció
RPV 167 (definitiu)
Intervenció de: perunforat | 11-04-2011Bon dia!!!
Us proposo una fotografia d’un llibre cruspit pels tèrmits, unes formigues que també devoren llibres… Una bona manera de cruspir-se la lectura a queixalades, de la mateixa manera que el ratolí “Firmin” es menja la lectura d’una manera passional.
Escriviu poetes les lletres que us inspira la imatge…
Poesia o prosa poètica.
Una proposta per relataire.
Teniu temps dins el dilluns dia 18 d’abril a les 10 del matí.
De correcte, llegible, barat
Respostes
-
RE: RPV 167. Nyam!
rnbonet | 13/04/2011 a les 14:22Hola, 'perun'! Aquesta xicoteta escena de biblioteca pots 'muntar-la' amb la il·luminació que vulgues i les disfresses escaients. Dirigteix els dos únics actors com vulgues, amb la dicció que t'imagines, quan més exagerada, millor. Va fora de concurs perquè no podria fer-me càrrec (cas improbable de que guanyés- jejejejeeeee, jupiiii!-) el teu repte.
*Personatge 1.-
Sóc un ratolí
molt fi
i rosegue
sense fi
poemes i més poemes,
alguns fins en pergamí.
Com m'encanta Verdaguer!
Quin cognom més llaminer!
*Personatge 2.
Sóc un tèrmit
eixerit
especialista en novel·la
memorable
i també qualque
incunable.
Sóc un tèrmit, sóc un termit
extremit!
*Personatge 1.
Bona nit, tèrmit ansiós!
Ens repartim els prestatges?
Perquè
jo tinc un cosí
insidiós
-grosset ell
i fartonet-
que menja, ell tot solet,
com quatre vegades dos.
*Personatge 2.
Bona nit, ratolinet!
Doncs un que és
família meva
cruspeix llibres
sense treva!
Què vols? De l'A a la L?
I jo de la M en alça?
D'acord? Comencem llavors
a devorar de seguida!
Així que acabat el tracte!
-
la fotografia un xic més gran
perunforat | 13/04/2011 a les 17:02
-
RE: RPV 167 (definitiu) L'adn del tèrmit
T. Cargol | 14/04/2011 a les 14:14Fora de concurs
L'animaló no es va adonar de la importància del concepte que es cruspia, teòria inèdita que mai més tornaria a conèixer la llum. Mentre endrapava celulosa, perfectament alié a la filosofia, només va fer d'especial un petit rot termític en una r majúscula.
Desprès va volar un pel borratxo a una altra pàgina, però ja sense esma es va adormir en l'argument principal del l'autor, allà on ell, en unes poques línies explicava allò que li havia costat tans anys de copsar! Desprès de llegir i rellegir els seus mestres va fitar una esquerda en el pensament dels seus antecessors filòsofs i es va afanayar a reparar la fractura en l'entramat d'idees que tant defensava i que en aquell badat perdien el sentit i s'estomacaven contra el terra o es desfeien en un espai o éter sense substància.
Com li empipava trobar-se empastifat de tinta el menjar! Va pensar en el seu cervellet adobat de celulosa.
Només molts anys, que dic molts, milions d'anys, una mutació del tèrmit dormilega i veberri aconseguiria desentranyar tot allò que en lloc de llegir, havia digerit, i tot, amb una simple inspecció de l'adn propi.
-
Devoradora de versos
Fidel | 14/04/2011 a les 22:16“L’amor és un menjar, no necessita versos”
(Pere Rovira)
“Quan m’empasso el menjar dins la panxa hi ha un teatre ple, ple de caixes.
Quan menjo molt cau, i el senyor del teatre ho agafa tot i ho distribueix a cada caixa.”
(Joana; la meva filla fent-la volar, de 5 anys)
A la teva panxa sempre hi ha una àgora plena
on hi desemboquen carrerons de poesia.
I tu et cruspeixes llibres de poemes,
tens fam, anhels i algunes angoixes.
Però per dins bategues, i una torrentera de favada
baixa cabalosa fins el delta, l’àgora, el mar
de les teves esperances. És allà on algú
classifica tota la poesia engolida:
eròtica, d’amor, existencial, compromesa socialment... .
I la trinxa o filtra primer, la depura o esmola després
i finalment, la redistribueix a tot el poble
perquè no romangui sota el fons marí de la solitud.
La poesia habita dins el teu, el nostre cos.
Hi ha algú dins la panxa que arranja tots els mots,
hi posa un ordre, un amor profund.
Cert, l’amor és un menjar. Però cert també:
és un menjar farcit de lletres i mots
que amb una bona digestió arrelen ben endins.
Fins i tot amb l’ajuda d’ algú et pot abraçar a la gent,
com quan el riu obre la boca i es deixa atansar pel mar.
Devores poesia i per dins baixa un riu de sentits superbs
que t’obren la finestra per aguaitar tot un mar de somnis.
-
RE: Devoradora de versos, aquest és el que val !!!
Fidel | 16/04/2011 a les 07:55Devoradora de versos
“L’amor és un menjar, no necessita versos”
(Pere Rovira)
“Quan m’empasso el menjar dins la panxa hi ha un teatre ple, ple de caixes.
Quan menjo molt cau, i el senyor del teatre ho agafa tot i ho distribueix a cada caixa.”
(Joana; la meva filla fent-la volar, de 5 anys)
A la teva panxa sempre hi ha una àgora plena
on hi desemboquen carrerons de poesia.
I tu et cruspeixes llibres de poemes,
tens fam, anhels i algunes angoixes.
Però per dins bategues, i una torrentera de favada
baixa cabalosa fins al delta, l’àgora, el mar
de les teves esperances. És allà on algú
classifica tota la poesia engolida:
eròtica, d’amor, existencial, compromesa socialment... .
I la trinxa o filtra primer, la depura o esmola després
i finalment, la redistribueix a tot el poble
perquè no romangui sota el fons marí de la solitud.
La poesia habita dins el teu, el nostre cos.
Hi ha algú dins la panxa que arranja tots els mots,
hi posa un ordre, un amor profund.
Cert, l’amor és un menjar. Però cert també:
és un menjar farcit de lletres i mots
que amb una bona digestió arrelen ben endins.
Fins i tot amb l’ajuda d’ algú et pot abraçar la gent,
com quan el mar obre la boca i es deixa atansar pel riu.
Devores poesia i per dins baixa un riu de sentits superbs
que t’obren la finestra per aguaitar tot un mar de somnis.
-
L'única llengua
Ogigia | 14/04/2011 a les 23:04
Per a que el silenci incorpori,
amb la urgència del tacte,
la conversa de la pell
en la teva pell, i dins, més endins,
preguntes contestades
amb lascívia i, encara més endins,
respostes sempre ansioses,
arrasarem les paraules,
recobrarem el llenguatge
que la suor pronuncia entre llençols
i em llegiràs en els ulls
allò que no em canso
de dir-te,
i jo traduiré en els teus plecs,
voraç com l'isòpter
de la saviesa,
el sema del desig
Illetrats com els deus
sortirem al carrer
i entendrem els ocells.
-
Promíscua papirofàgia
deòmises | 15/04/2011 a les 17:51Devoro amb fam d'insecte voraç els fulls de la vida.
I no hi ha cap racó que quedi immaculat de dents
Ni de petges del meu pas quan he acabat amb els mots
I les frases, amb les llàgrimes i els secrets més ocults.
No m'importa si he d'engolir amargor o alegries,
Si allò que endrapo és un pou de sentiments
O l'epístola austera d'un comiat que no hauria
De venir, perquè només devoro llibres humans, estults.
Vine amb mi, deixeble de la devoració, tèrmit golut,
Que ens empararem en el silenci de la foscor, entre
Lleixes curulles de delícies vàries, on la fidelitat
És un pecat que no hem de tastar; vine amb mi,
Ganàpia que trepitges per primer cop el centre
D'aquest Paradís de paper, i serveix-te sense vergonya.
d.
[de forma desenfadada... per aportar el meu granet de sorra...]
-
Pàgina avall (fora de concurs)
Xantalam | 16/04/2011 a les 00:25
Podràs menjar-te el temps –i les paraules–,
dins la llisa solitud que no mor
als marges esgrogueïts i ratats
d’aquest mar de somni, i les onades
de paper: passa pàgina!, gira full!,
deixa enrere trepig i clofolles
als peus dels homes que han de venir
–afamats i àvids–,
a l’obaga del gran arbre d’on pengen
els fruits, i les paraules.
Abasta cada instant, cada balandreig
daurat que fuig en la nit més blanca,
pàgina avall,
constel·lant el temps de les troballes.
-
Peixets de plata (fora de concurs)
diamant | 16/04/2011 a les 00:52
Fulgura de ple el teu cos
en la llum del carrer estret,
el cabell negre, nuat,
les espatlles imponents,
el cos molsut i fragant
i el teu perfil pur d’un déu.
Antany havia estimat
el teu misteri imposant,
i t’havia pertanyut,
t’havia dut de la mà.
Llavors havia arribat
als tresors profunds de tu,
al teu cos essencial,
intens jardí ple d’estrelles.
Llavors, en el temps tancat,
anava amb tu a tot arreu,
i tu et deixaves guiar,
i eres col•legial, amant,
noi del tot enamorat
duent-me els llibres i carpetes.
Però mentre fèiem l’amor
peixets de plata afamats
devoraven amb passió
fulls del llibre que escrivíem,
aquell volum que és absència,
abandonat a la tarda
del carrer estret on t’espio
sense esperança, callada.
-
Gruyère (fora de concurs)
Filalici | 16/04/2011 a les 13:02He estat devorat per un cuc amb fam de lectura
i gens de paciència, un monstre àvid de lletres
que m'ha deixat sense arguments, buit per dins,
foradat en una mar de freses inconnexes.
Sóc el llibre gruyère, sense principi ni fi
ni ningú que m'entengui, tret d'un animal
que em porta a dins, digerint tinta
i amagant les meves aventures sense igual.
Ara, que ja no tinc sentit, vull marxar per sempre,
dels mots que em resten n'improvisaré una rima,
tres quartets escadussers per resseguir, lluny estant,
la papallona on volen les aventures que abans jo tenia.
-
La vella cançó dels tèrmits que sols es mengen les lletres d’un llibre... nyam nyam.
Galzeran (homefosc) | 16/04/2011 a les 14:27La vella cançó dels tèrmits que sols es mengen les lletres d’un llibre... nyam nyam.
Nyam nyam
Panxa plena
menja lletres
Nyam nyam
Quin fart de pàgines
hi tenim feina
per anar acabant
Nyam nyam
quina passada
quin festival
un àpat com cal.
Maria!
Què és aquest soroll?
Nyam nyam
Que ens enxampen
que ens han sentit
i per potes
haurem de marxar
Nyam nyam
nosaltres que som
tantes i esquifides
i els humans què...
gasten males puces
que ja s’ho faran
Nyam nyam.
Nosaltres sols volíem
omplir el cau,
cantar i menjar...
Nyam nyam.
Ja hi tornarem
demà
que sense lletres
del llibre
t’has de quedar.
-
La vella cançó dels tèrmits que sols es mengen les lletres d’un llibre... nyam nyam.
Galzeran (homefosc) | 16/04/2011 a les 14:30I fora de concurs, que no tindré internet.
-
RE: RPV 167 (definitiu)
Fidel | 21/04/2011 a les 07:39
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- El goig d'estrenar (10 comentaris)
- Preguntes amb resposta (8 comentaris)
- AIGUA I VIDA (25 comentaris)
- Comiat (4 comentaris)
- Espectacular (2 comentaris)
- JA HO SABÍEM (3 comentaris)
- ANNA X (2 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts] (4 comentaris)
- Haikus de primavera (4 comentaris)
- Begin to begin (1 comentaris)
Nous més llegits
- Protocol Omega (1198 lectures)
- RETORN AL NO RES (766 lectures)
- POST MORTEM (622 lectures)
- MÓN DE GATS (404 lectures)
- Optar (298 lectures)
- EN EL CENTRE DEL MEU COR (272 lectures)
- QUÈ FAS...? (244 lectures)
- Un nou preludi (215 lectures)
- Revisió (a cal metge) (209 lectures)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (208 lectures)
Nous més comentats
- QUÈ FAS...? (15 comentaris)
- Revisió (a cal metge) (10 comentaris)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (9 comentaris)
- EN EL CENTRE DEL MEU COR (9 comentaris)
- Preguntes amb resposta (8 comentaris)
- Com llàgrimes en la pluja (6 comentaris)
- Optar (6 comentaris)
- Intel·ligència emocional (5 comentaris)
- Veritats inqüestionables (5 comentaris)
- Protocol Omega (4 comentaris)
Nous més votats
- QUÈ FAS...? (Agrada a 6 relataires)
- El mimetisme de l’ontogènesi (Agrada a 5 relataires)
- RETORN AL NO RES (Agrada a 4 relataires)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (Agrada a 3 relataires)
- Protocol Omega (Agrada a 3 relataires)
- Veritats inqüestionables (Agrada a 3 relataires)
- El domini (Agrada a 3 relataires)
- Comiat (Agrada a 3 relataires)
- POST MORTEM (Agrada a 2 relataires)
- MÓN DE GATS (Agrada a 2 relataires)