Detall intervenció

Rosa perpètua

Intervenció de: Salgado | 03-05-2008


Rosa perpètua,
en el paper reneixes
per ser infinita.
El teu somni em desvetlla
donant-me la innocència.

Rosa infinita,
m'has lligat a la màgia
de les paraules
amb el jove encanteri
de saber-te llunyana.

Rosa perpètua,
en el delit de veure't
viuré la vida:
dels teus versos recullo
la sang dels pàl·lids pètals
ofrenats a la brisa
i al paper del silenci,
rosa infinita.


Respostes

  • La mirada de la rosa
    Rita O'Neal | 30/04/2008 a les 22:41

    La mirada de la rosa


    Por, la de tot pensament,
    els teus ulls com a senyera,
    rosa groga, el meu estel
    resplendent de primavera.


    Aigua que busca una set,
    que no es troba a la hidrosfera,
    mirada que em deixa quiet,
    nits d'abril: somnis i espera.


  • Ninetes de vidre
    Jimbielard | 01/05/2008 a les 02:26

    Amagant-se els llavis per no dir res
    Res és mes bonic que el premiat silenci
    Silenci per sentir el batec de l'instant
    Instant de calma i respir natural

    Natural per que el desprèn la rosa
    Rosa airosa de pètals daurats
    Daurats i intensos com raigs de sol
    Sol madur que il·lumina els teus ulls

    Ulls de nena de tendre mirada
    Mirada ancorada en ninetes de vidre
    Vidre feble,com fràgil la rosa
    Rosa que gronxa la mirada amagant-se


    Joan.
  • Mirant la rosa (Haikus)
    F. Arnau | 01/05/2008 a les 18:08

    I

    La rosa sembla
    la creació perfecta,
    els ulls la miren,


    II

    però no sempre
    la perfecció dels pètals
    és advertida,


    III

    doncs la contemplen
    i, depèn de l'essència,
    l'esguard canvia.


    IV

    Hi ha ulls de pedra,
    hi ha ulls de foc i d'aire,
    hi ha ulls de vidre...


    V

    Hi ha ulls com d'aigua
    que fan que una mirada
    semble divina.


    VI

    I així la rosa,
    romandrà ja per sempre
    símbol de Vida!


    ***



    FRANCESC

  • Aprèn a llegir nina
    Rocafort | 01/05/2008 a les 21:34

    Dins la fosca estança
    només percebo dos fars de llum
    que m'observen esbatanats
    creient-se a recer rere la blanca rosa.

    Amagada rere la rosa
    uns ulls blaus de profunditats marines
    intenten llegir-me el pensament
    avaluant amb inquietud les meves intencions.

    Tement les meves intencions
    s'obren més i més
    i una mirada penetrant i profunda
    deixa anar espurnes aquoses.

    Espurnes que se'm claven com llances
    esperant la teva reacció
    em sento nu davant la teva mirada
    intimidat per les teves preguntes sobre el meu sentir.

    Un sentir noble que et vol transmetre serenitat
    m'ofèn el teu dubte
    que m'envia fletxes de por
    mentre glateixo per veure't tota

    Deixem veure't nina
    calma els teus neguits
    aprèn a llegir en els meus ulls foscos
    i mai més dubtaràs del meu amor.






  • La mirada i la rosa
    JOANPG | 01/05/2008 a les 21:40

    La mirada i la rosa.

    Llambrec taumatúrgic
    darrera rosa vera desenfocada,
    embaladit
    en l'infinit,
    en l'horitzó quirúrgic
    d'un insospitat crit.
    Mirada
    perduda en amerístic
    indiferent i apàtic;
    místic
    reflex simpàtic
    de jovenívola fada,
    en un mon artístic
    inspirador cromàtic
    d'uns versos de matinada

  • Entre aroma de rosa
    Naiade | 02/05/2008 a les 00:37

    Cada cop que surto al passadís
    uns ulls vius i penetrants m'observen
    simulant ser una figura immòbil
    creient que no et veig
    escrutes dins la meva ànima.

    Ulls de boira clara
    temorosos de ser descoberts
    no sabent amagar la innocència
    captiva del teu desig.

    Deixem nedar dins la teva mirada
    envaeix el meu cos de tu
    hipnotitzem-nos mútuament
    deixant sortir la passió que duem dins.














  • Licor (Fora de concurs)
    Bianca | 02/05/2008 a les 13:32

    Estimat d.

    Ja t'he explicat les raons per als que no puc participar en aquest rpv però de totes maneres vull deixar la meva aportació. Espero de tot cor que la disfruteu.



    "Es perd la mirada en la rosa,
    essència de la bellesa pura,
    ànima marcida per l'enyor
    de qui amb les paraules més dolces
    va dir adéu deixant com únic rastre
    els pètals de la flor
    que no puc apartar dels meus ulls,
    del meu cor, del meu pensament.
    Perfum que es barreja amb el sabor
    de la meva copa de licor,
    la que intenta esborrar per uns instants
    la intensitat dels moments, dels records,
    dels sentiments encara vius
    tot i el dolor. les ferides, l'absència..."


  • La rosa i la mirada
    Dídac Sanahuja | 02/05/2008 a les 19:05

    i

    Òrbita radial,
    llavor que s'arrossega,
    record que ja no hi és,
    forma aturada
    endormiscada sota un pètal
    fet amb fang i carbó.

    Germines al meu pit.
    La nit es trenca,
    nina de l'albada.

    ii

    Una espiga solitària
    pinta amb carbonet el vent,
    el gust de la teva anatomia,
    epicentre de passió.
    Trobo una mirada,
    gotes de rosada al coll:
    espanta les pors,
    galtes porpres pel fred...


  • Al badiu de ca la iaia
    Nubada | 03/05/2008 a les 00:27

    Al badiu de ca la iaia
    hi ha un roser
    carregat de roses blanques.
    Quan és el temps de les flors
    me les miro embadalida.
    Són obertes, ufanoses,
    tiges tortes i punxants.

    Al badiu de ca la iaia
    hi va el papa per Sant Jordi
    i n'agafa les millors:
    per la mama i per a mi.

    Al badiu de ca la iaia
    les oloro i me les miro.
    jo m'hi apropo, però vigilo!
    perquè aquestes, tan boniques,
    sí que punxen... que no ho saps?

  • Rosa perpètua
    Salgado | 03/05/2008 a les 18:39

    Rosa perpètua,
    en el paper reneixes
    per ser infinita.
    El teu somni em desvetlla
    donant-me la innocència.

    Rosa infinita,
    m'has lligat a la màgia
    de les paraules
    amb el jove encanteri
    de saber-te llunyana.

    Rosa perpètua,
    en el delit de veure't
    viuré la vida:
    dels teus versos recullo
    la sang dels pàl·lids pètals
    ofrenats a la brisa
    i al paper del silenci,
    rosa infinita.
  • Rosa perpètua
    Salgado | 03/05/2008 a les 18:40

    Rosa perpètua,
    en el paper reneixes
    per ser infinita.
    El teu somni em desvetlla
    donant-me la innocència.

    Rosa infinita,
    m'has lligat a la màgia
    de les paraules
    amb el jove encanteri
    de saber-te llunyana.

    Rosa perpètua,
    en el delit de veure't
    viuré la vida:
    dels teus versos recullo
    la sang dels pàl·lids pètals
    ofrenats a la brisa
    i al paper del silenci,
    rosa infinita.
  • Esguard d'esperança (a N.)[fora de concurs, evidentment]
    deòmises | 04/05/2008 a les 15:26

    L'esperança és al fons dels teus ulls
    I saps com arribar a abastar
    L'aire que t'envolta amb carícies
    Que amanyaguen l'ànima de l'aigua.

    I encara no t'he escoltat la veu
    Però en somnis em visites per a gaudir
    Amb la pèrdua de serenor que provoques
    En sentir propera la teva presència.

    L'esperança és rosa que desfulles i mires,
    I en cada pètal queda l'essència
    Del teu esguard, el meu desig per escoltar-te.


    d.
  • Noia de la rosa
    Carme Cabús | 04/05/2008 a les 19:50

    Tens tot l'esguard net,
    i clar, ens acala;
    no tens por de res
    i ets llum de rosada.

    Tots allò infinit
    tens a la mirada,
    noia de la rosa
    generosa i blanca.

    Blau de cel intens
    i pau regalada:
    en tu resplendeix
    el millor de l'ànima.


    • AQUEST ÉS EL QUE VAL: Noia de la rosa
      Carme Cabús | 05/05/2008 a les 13:26

      Tens tot l'esguard net,
      i clar, ens acala;
      no tens por de res
      i ets llum de rosada.

      Tots allò infinit
      tens a la mirada,
      noia de la rosa
      generosa i blanca.

      Blau de cel intens
      i pau regalada
      dónes en penyora,
      i ets xamosa i franca.

      Tota tu ets sencera
      en els ulls, que et parlen;
      dins seu resplendeix
      el millor de l'ànima.
  • Rosa dels vents
    desideri | 05/05/2008 a les 00:12

    Rosa dels vents, moro pel teu perfum,
    pels teus pètals de subtilesa amarga,
    aquesta subtilesa que m'allarga,
    en va, el naufragi cap al teu rumb.

    Caic presoner en el teu esguard, la farga
    on es forgen els meus somnis de fum,
    i seré flum per a la teva llum
    contra l'obscuritat que m'embarga.

    Els teus llavis constel·len el futur
    en un món que conspira i admira
    l'aurora salvadora del teu furt.

    El meu cansat cor de satèl·lit gira
    al voltant de l'embruix del teu conjur
    i s'abrasa en el teu bes de pira.

    L'eternitat sembla un espai tan curt
    si ets tafur del meu cos amb dits de brisa
    quan el cel del dol per tu s'allisa,
    quan la tristor em mostra el seu mur obscur,

    i el plor és l'embalum que es consum
    en la quietud del món, que no avisa.
    Rosa dels vents, moro pel teu perfum.

  • Llavis de rosa
    Gertrudis | 05/05/2008 a les 01:25

    Si tinc l'absència del teu somriure blanc,
    oblidaré el món de les paraules
    fins que el sol dibuixi
    l'horitzó en els teus ulls clars.

    Torno, carregada d'esperança, a la lluita
    pels teus llavis de rosa badats.
  • La teva mirada de rosa
    Filalici | 05/05/2008 a les 11:07

    Fa molt de temps, quan jo era un nen rondinaire,
    vas venir un matí fresc, i em vas donar un nou aire,
    em vas donar sàvies paraules, el teu flaire
    i un regal que sempre em bressola:
    la teva mirada de rosa.

    Encara ara quan és, com avui, un dia trist,
    quan s'escapa l'esperança i és mon cor tan encongit
    que, per no aixecar-me mai més, vull jeure al llit,
    hi ha quelcom que m'acarona:
    la teva mirada de rosa.

    Se n'ha anat sense dir res, m'ha deixat sol
    amb la pell freda, les mans buides i un udol
    que se'm menja un nus a la gola, i un mar de plor.
    Tan sols un record em consola:
    la teva mirada de rosa.

    El meu delit s'ha fos, la nit m'ofega
    i mon cor és tot dolor en la seva absència.
    He perdut l'anhel de viure, no essent-hi ella,
    però hi ha un record que em reviscola:
    la teva mirada de rosa.

    Ja fa molt de temps que ens vam creuar,
    estius, tardors, hiverns i primaveres, ja som grans
    i fa un grapat de llunes, ben segur, que em vas oblidar.
    Però a mi em resta la memòria més valuosa:
    la teva mirada de rosa.
  • Flor d'abril
    angie | 05/05/2008 a les 22:29

    Del pistil del teu cor
    nasqueren aquests ulls negres,
    foscos però nítids,
    valents d'honor,
    sorgiren com estams
    de la flor més bella.
    Curiositat pel gran món
    que s'obre a l'altra banda,
    mirada oblíqua sense son,
    flaire de vida rere una rosa blanca.

    angie
  • Pou d'absència
    gypsy | 06/05/2008 a les 15:43

    Moriran les roses,

    llanguiran esmorteïdes

    en l'ofrena dels teus ulls,


    perduts en el capvespre

    de tantes nits gastades

    pel miratge hipnòtic

    d'allò que no ens pertany.


    Somni de les hores,

    silencis que ens eixorden

    amb aquell bram de

    impotència continguda.


    Pou d'absència i de desig.



  • en un instant etern
    Galzeran (homefosc) | 06/05/2008 a les 19:11

    "en un instant etern"


    A voltes em cremo
    en els teus cantons assuavits,
    endolcit el meu cor,
    per la teva mirada
    de mel.

    Amagues un somriure
    que saps tant llaminer,
    com els pètals ensucrats
    d'un pastís,
    festívol i gojós.

    No acluquis els ulls,
    vius i expectants
    rere la clara poncella,
    no ho facis més d'un segon,
    t'ho demano.
    En aquest instant,
    aclaparador i vital,
    etern,
    em deixaries l'anima buida,
    el cos sense alè.

  • en un instant etern (AQUEST ÉS EL BO.) Gràcies
    Galzeran (homefosc) | 06/05/2008 a les 20:33

    "en un instant etern"

    A voltes em cremo
    en els teus cantons assuavits,
    endolcit el meu cor,
    per la teva mirada
    curiosa i enjogassada.

    Amagues un somriure
    que saps tant llaminer,
    com els pètals ensucrats
    d'un pastís,
    festívol i joiós.

    No acluquis els ulls,
    vius i expectants
    rere la clara poncella,
    no ho facis més d'un segon,
    t'ho demano.
    En aquest instant,
    aclaparador i vital,
    etern,
    em deixaries l'anima buida,
    el cos sense alè.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.