Detall intervenció

Retalls d'una angoixa latent (manuscrit guixat a la paret del gratacels més pròxim al malson)

Intervenció de: deòmises | 08-10-2008


Retalls d'una angoixa latent (manuscrit guixat a la paret del gratacels més pròxim al malson)

I

...m'il·lumina la llum
immensa la llangor
i la lletania per lliscar
entre llots
lànguids i llessamins
llefiscosos
on la vetlla sotja
amb ulls inerts,
llacs callats...

II

...vent que ve
amb banals vivències,
ven la vanitat
i la vitalitat
on la vida és vívida
vesta bífida i beu
la veu verge
de la valquíria feta
visió i espectre vil...

III

...pupil·la i palpebra
palpable, impassibles
i perpètues per sempre,
palpita el cor més perdut
pertot arreu i plora i prem
el pit amb persistència
fins que la presència
és perenne primícia
de la mirada...

IV

...tètrica tenebra
que a tentines s'atansa,
tremolor del terratrèmol
interminable, tinc
l'aturada del temor
i trona i insisteix
i teixeix tot el temps
en la trama
de la prepotència

V

...cor que corca l'escorça
i la còrpora, càncer
que escorcolla l'inconegut,
i el caos captiva el capvespre
del rusc convertit en carceller
del coure candent al caire
creixent, cúspide de l'abisme
condemnat a conservar el crit i el clam
de qui vol contemplar el seu fons...

VI

...fonedís fins on la forma
es deforma i s'afina, l'afecte sense futur
falseja la fal·làcia fidel
a fingir sempre, enfiladissa
afiançada a la fatalitat
de la fluïdesa famolenca quan la fi
perfora la fe i la fa feble i febre, esfilagarsat
dèficit de l'efecte ja finit i finat,
difunt fervent per defraudar l'amor...

VII

...dilema dins la densitat del dolor,
durant la diversitat de la dida que abdica
en la dèria del deler deixat
a l'indefugible desig de dividir
la dolcesa del temps apacible
en desenes de vespers de devoció pel dol
difícils d'oblidar, i els dolls de llet
en degotís abandonen la darrera delícia
del nadó ja adult i espectador expectant...

VIII

...i el cel és zel i insignificant,
si s'enlaira la solitud ensinistrada del suïcidi
que observa amb insistència
la sang sigil·losa de la serp
sensible al sol i a l'essència de servir
per surar en sequel·les lacustres
enmig del silenci, iris verd esperança
desesperat, que s'endinsa i s'enfonsa
al sempitern secret per ser ombra...

IX

...mira'm i mina'm i amara'm,
mirada mansa de la mar
que m'emmiralla la memòria
on l'amnèsia és miríada de miracles,
medusa de mediocres mides que muda
les mimoses en magentes
quan són microscòpics magmes
alimentats per la monotonia i el malabarisme
de mirar la llum que m'il·lumina...


d.


Respostes

  • Màgia
    Xantalam | 07/10/2008 a les 01:04

    Tan blanca, blanca la nit
    com uns ulls sense nineta
    Tan negra, negra la vela
    la que veleja perseguint als vents

    Treu el mag tots els colors
    d'un mocador que eixuga somriures
    i treu un barret gris del cos d'un conill
    Podrà fer que voli la gàbia
    quan s'hagi mort el colom?

    Tan pàl·lid el consol
    tan canós l'esper
    de fer aparèixer un amant
    de sota el llit, o dos
    de dins l'armari
  • Retalls d'una angoixa latent (manuscrit guixat a la paret del gratacels més pròxim al malson)
    deòmises | 08/10/2008 a les 02:49

    Retalls d'una angoixa latent (manuscrit guixat a la paret del gratacels més pròxim al malson)
    I

    ...m'il·lumina la llum
    immensa la llangor
    i la lletania per lliscar
    entre llots
    lànguids i llessamins
    llefiscosos
    on la vetlla sotja
    amb ulls inerts,
    llacs callats...

    II

    ...vent que ve
    amb banals vivències,
    ven la vanitat
    i la vitalitat
    on la vida és vívida
    vesta bífida i beu
    la veu verge
    de la valquíria feta
    visió i espectre vil...

    III

    ...pupil·la i palpebra
    palpable, impassibles
    i perpètues per sempre,
    palpita el cor més perdut
    pertot arreu i plora i prem
    el pit amb persistència
    fins que la presència
    és perenne primícia
    de la mirada...

    IV

    ...tètrica tenebra
    que a tentines s'atansa,
    tremolor del terratrèmol
    interminable, tinc
    l'aturada del temor
    i trona i insisteix
    i teixeix tot el temps
    en la trama
    de la prepotència

    V

    ...cor que corca l'escorça
    i la còrpora, càncer
    que escorcolla l'inconegut,
    i el caos captiva el capvespre
    del rusc convertit en carceller
    del coure candent al caire
    creixent, cúspide de l'abisme
    condemnat a conservar el crit i el clam
    de qui vol contemplar el seu fons...

    VI

    ...fonedís fins on la forma
    es deforma i s'afina, l'afecte sense futur
    falseja la fal·làcia fidel
    a fingir sempre, enfiladissa
    afiançada a la fatalitat
    de la fluïdesa famolenca quan la fi
    perfora la fe i la fa feble i febre, esfilagarsat
    dèficit de l'efecte ja finit i finat,
    difunt fervent per defraudar l'amor...

    VII

    ...dilema dins la densitat del dolor,
    durant la diversitat de la dida que abdica
    en la dèria del deler deixat
    a l'indefugible desig de dividir
    la dolcesa del temps apacible
    en desenes de vespers de devoció pel dol
    difícils d'oblidar, i els dolls de llet
    en degotís abandonen la darrera delícia
    del nadó ja adult i espectador expectant...

    VIII

    ...i el cel és zel i insignificant,
    si s'enlaira la solitud ensinistrada del suïcidi
    que observa amb insistència
    la sang sigil·losa de la serp
    sensible al sol i a l'essència de servir
    per surar en sequel·les lacustres
    enmig del silenci, iris verd esperança
    desesperat, que s'endinsa i s'enfonsa
    al sempitern secret per ser ombra...

    IX

    ...mira'm i mina'm i amara'm,
    mirada mansa de la mar
    que m'emmiralla la memòria
    on l'amnèsia és miríada de miracles,
    medusa de mediocres mides que muda
    les mimoses en magentes
    quan són microscòpics magmes
    alimentats per la monotonia i el malabarisme
    de mirar la llum que m'il·lumina...


    d.

  • Pierrot i la Lluna
    F. Arnau | 10/10/2008 a les 19:18

    S'alça el teló, sorgeix el decorat,
    aleshores, Pierrot vestit de negre i blanc
    ens posa al corrent de les seues cabòries,
    ens presenta L'Arlequí, murri i mandrós,
    La Colombina, minyona enamorada...

    Els núvols naden per la piscina del cel
    i el Sol es cau un bac a l'horitzó
    com un gran ou d'estruç de color rosa.

    Pierrot es mira a l'espill a les palpentes
    i veu la llum de Selene reflectida,
    se'n va a sopar a la mar amb els amics
    mentre la Lluna il·lumina els esculls...

    I recolzat a l'escala de marbre
    s'adona de que és un raig atrapat
    en una ampolla de cristall de Bohèmia.


    ***


    FRANCESC

    • Pierrot i la Lluna (versió definitiva... espere)
      F. Arnau | 11/10/2008 a les 12:06

      S'alça el teló, sorgeix el decorat,
      llavors Pierrot, vestit de negre i blanc,
      ens posa al corrent de les seues cabòries,
      ens presenta L'Arlequí, murri i mandrós,
      i Colombina, minyona enamorada.

      Els núvols naden per la piscina del cel
      i el Sol es cau un bac a l'horitzó
      com un gran ou d'estruç de color roig.

      Pierrot es mira a l'espill a les palpentes
      i veu la llum de Selene reflectida,
      se'n va a sopar a la mar amb els amics
      mentre la Lluna il·lumina els esculls...

      I recolzat a l'escala de marbre
      s'adona de que és un raig atrapat
      en una ampolla de cristall de Bohèmia.


      ***


      FRANCESC

  • Vestigi
    besllum | 11/10/2008 a les 14:31

    Fora del temps
    la llum s'apaga
    en els teus ulls
    gastats de somni,

    el cos et traeix
    la sensació,
    el miratge
    de viure arrelat
    a una realitat
    tangible.

    No hi ets,
    ningú t'escolta.

    Ets un vestigi
    dins la mudesa
    indiferent del
    silenci forjat,

    esdevingut
    coltell d'acer.




  • Pont de plata pel que no es mata.
    Bruixot | 12/10/2008 a les 09:49

    Pont de plata pel que no es mata.


    Paral·lelepípedes. Arestes. Romboides.
    Vaig al pont i m'ensopego. Ell hi cau. Au.
    Es planta davant del mirall. Què em posaré
    avui de faç si caic al pont on viu el boc?

    Renta els llençols, llença la brossa, bromes a part.
    Em passejo mirant les petjades que deixo.
    Paral·lelepípedes. Arestes. Romboides.
    Vaig al pont i m'ensopego. Ell hi cau. Au.

    Dissimulem una llàgrima i tornem-hi.
    Amics amb ics, signatura de les llambordes
    escantellades. Esquerdes al pont. La son.
    So lonely et déjà vu que et du al inici.
    Paral·lelepípedes. Arestes. Romboides.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: