Retalls de la meva vida

En aquesta ocasió no he estat jo qui ha volgut cercar la poesia per expressar sentiments, ha estat la meva filla Carolina qui m'ha escrit un poema ple d'amor.

Amb llàgrimes als ulls, el comparteixo amb vosaltres perquè conegueu la calidesa del seu cor.


Olor de records...


Olor de flor d’ametller,
passa l’aire i arpeja les gotes de rosada.
Et recordo en el jardí, el rellotge s’atura
mentre el desmai t’acarona i t’atrapa.
Una melodia secreta llisca al teu costat,
però no en saps pas cantar la tornada.

Olor de gespa tallada,
espai màgic entorn de la llar,
les teves mans tremoloses
tenen cura dels teus estimats,
i tu, en fosquejar, reposes sotjant
i imaginant somnis de llibertat.

Olor de ram de roses,
els verds i vermells componen el quadre,
tonalitats que parlen de mons coneguts
i d’altres que mai no han pogut veure’t.
Les traces de la tela evoquen neguits ocults,
ombres i llums, retalls de vida,
els sentits s’embriaguen de tu,
el quadre empresona vida.

Olor de ciclàmens robí,
he vist la tristesa als teus ulls,
mirades mortes en una nit d’esclats.
Un novembre perderes la il•lusió,
la vas deixar amagada sota el coixí.
Una absència dolorosa et partí d’arrel,
i ja mai més no vas tornar a ser tu
i ja mai més no vaig poder ser jo.

Olor de llenya cremada,
la fúria del foc agita les brases
però falta llenya seca que cremi.
Vull que les guspires encenguin la teva nit,
desitjo ser flama i espelma alhora
i oferir-te el meu caliu eternament...


Carolina