RESULTATS NANOREPTE 925

• Obsessió
Akeron343 | 07/11/2018 a les 08:24
Es mirava tant obsessivament el melic, que feia que tot semblés una punyetera comèdia.
Senzill i efectiu, prou crític, però també molt vist. Però és un microrelat d’escola i ja m’està bé.
• Condescendència
Akeron343 | 07/11/2018 a les 08:33
Ell volia viure en pau. Auto-exigir-se i ser millor cada dia. Respectava, escoltava. Persones superficials i invasives li feien ràbia.
Aquest ja justeja més, es nota que s’ha menjat alguna cosa per encabir les 20 paraules i és més una explicació d’un problema que no pas un microrelat.
• Obsolescència
Lecram | 07/11/2018 a les 21:33
El vell teló s’alçaria per últim cop aquell vespre, ja no hi haurien mes funcions. El teatre havia quedat obsolet.
Micro d’escola efectiu i amb prou crítica social, explica més que no es llegeix i això està bé.
• Disculpin les molèsties
Lecram | 08/11/2018 a les 16:22
Quan arriba el moment no va poder més, el pànic escènic entra en acció i s’hagué de suspendre la representació.
M’agrada, però li falta “punch”, no el descartis d’una recopilació de micros de cara al futur. Diria que arriba deu ser arribà.
• El millor actor
kefas | 08/11/2018 a les 17:43

No feia teatre, el teatre el feia a ell
Està bé, sí, però un xic vist el missatge
• Politeatre
kefas | 08/11/2018 a les 17:45

El bon polític té atreviment i el té a tres nivells: fent teatre, fent molt teatre i fent moltíssim teatre
Genial, críptic i directe, també una mica poc original, diria. Però una bona crítica, rasa i directe.
• la feblesa de l'actor
Galzeran (homefosc) | 09/11/2018 a les 20:13
Incapaç de plantar cara a la vida, quan puja a l'escenari es despulla de totes les mancances.
Explica més que no pas mostra, un altre micro d’escola que demana una revisió. No el llencis, qui sap!
• Actor vital
Galzeran (homefosc) | 09/11/2018 a les 20:16
Era un perfecte camaleó, histriònic i iconoclasta. Però incapaç de ser ell mateix fora del seu paper.
Aquest és com l’anterior, però diferent i m’agrada més, era un dels meus preferits i crec que ha quedat segon. Em sembla bé.
• Comunicació
Joan G. Pons | 10/11/2018 a les 07:05
Amb goig li agradava representar que tot era triomfal i aquest optimisme feia contagi positiu a la vida real.
Estic meravellat Joan, és un dels millors micros que has escrit, i dels molts que t’he llegit fins avui. N’hi ha d’altres que també m’han agradat, però tens tendència a ser adoctrinador i en aquest no. Aquí ens expliques una història, sense moralina evident, que també hi és, però és una història. Felicitats!

• Tragicomèdia
Montseblanc | 10/11/2018 a les 09:55
Escenari. Naixement. Petons. Escola. Camí. Rialles. Amistat. Sexe. Treball. Amor. Desamor. Reproducció. Malaltia. Plors. Fèretre. Teló.
La veritat, no em sembla una història això, potser és que no hi entenc en mètodes moderns de relat. El trobo massa críptic, evident i no m’explica gaire cosa. No m’ha sorprès, i crec que un relat, per molt micro que sigui, ha d’explicar una història, i això ho trobo massa evident, poc elaborat. Però has guanyat, et felicito i de ben segur que algun entès en la matèria em tirarà per terra la meva visió.
• Mentider
Montseblanc | 10/11/2018 a les 09:57
Dius que m’estimes amb la boca. Dius que et sóc igual amb els ulls. Mai tindràs un Óscar...
Doncs que vols que et digui, aquest també és previsible, però m’agrada molt més, aquí sí que hi veig una història, més enllà de les 20 paraules. Aquest era un dels meus tres preferits.
• De personatge a personatge
Mena Guiga | 10/11/2018 a les 15:20
Com en un joc de l'oca, anava d'un personatge a l'altre, fins que...el dau es perdé.
Molt profund aquest micro, potser el més agut de tots. Es nota que escrius molt, però en la brevetat podries triomfar i estar fins a “La bona confitura” del Masó.

Arlequí
Mena Guiga | 10/11/2018 a les 15:21
Duia, sobre fons blanc, retalls romboïdals de colors diferents, els de cada matís precís del seu ésser.
Mira, aquest em fa pensar, i això deu ser bo, però li trobo alguna mancança, i no sabria dir-te quina, però està bé, és un bon micro, explica una història, i obre portes a moltes especulacions. Un bon micro és això, que sigui efectiu ja és un tema personal de cada lector.

I ja ho tenim, si algú te queixes, al mestre d’armes les reclamacions. I us proposo un parell de llibres d’uns coneguts de relats, per dir-vos un parell:
“Hipermatrònic, l’hiperbreu que va sorgir de l’espai” De Sergi G. Oset editat per OrcinyPress
“Els híbrids minvants” d’Edgar Cotes i editat per Edicions SECC.
N’hi ha molts més, de Joan Pinyol, Jordi Masó, David Vila Ros, Pere Calders i uns quants més, però no cal allargar-se més.
Fins aviat haha!!

Gràcies a tothom i especialment a tu, transparent, per la feinada dels comentaris.

Molt bé, transparent, per transparentar el teu pensament.

Una curiositat: En la meva creença de que posar la paraula del nano al relat no representa una dificultat insalvable, en el nano "Politeatre" he fet l'exercici de incloure-hi cinc vegades el conjunt de lletres "teatre".

I la meva enhorabona a Montsenlanc

Molt bon dia.
Ei Transparent, en realitat no eren nanos, lo meu. Eren desofecs de 20 paraules, mera teràpia de grup vaja.
Va, fins la propera.