RepteDXCIII (593): Perdre l'hàbit (únic comentari i veredicte únic)

Bona matinada,

primerament, gràcies pels vostres textos, reptaires. Cada intervenció ajuda a tirar endavant el Repte i esperona a la resta a escriure, a mirar al fòrum si hi ha una nova proposta, a esperar el comentari i el veredicte, inclús.

En segon lloc, ha estat un Repte un xic estrany, amb tants hàbits com a peça de roba com a sinònim de costum (deixant a banda la meva intervenció). L'enigmàtic i surrealista mènic o el realista (pel fet de la competència comercial) i reivindicatiu d'en Rubba. El pruner i thailandès d'en celesti1462 o el desamoritzat i nostàlgic de la reusenca. I dic estrany perquè són relats que semblen coixejar per un motiu o per un altre (el de la Mena per excés d'imatges lligades al "stream of conciousness"; el d'en celesti per esbossar massa la situació i/o els personatges; el d'en Rubba per no concretar prou certs punts un xic hermètics, que requereixen una segona i tercera lectura; el de la reusenca per mancar-hi un predicat en aquest hàbit d'estimar, que encara li donaria més força), tot sempre des del meu parer, és clar!

Com a darrer lloc, la decisió es basa en dos motius: la part subjectiva, que fa decantar la balança gràcies a allò que transmet cada text, i la part objectiva, que perfila millor aquesta elecció. En el meu cas, em decanto per la melangia que traspua des de la primera frase, junt amb reiteracions que angoixen encara més qui llegeix el relat i la poètica; A més, per un redactat peculiar, especial inclús, que frega la prosa poètica però que té un fil argumental coherent i lineal.

Em refereixo al text de reusenca, que es va fer esperar tant com aquest comentari únic amb un veredicte també únic.

Per molts anys als quatre, però especialment per a la reusenca, que li pertoca la proposta del 594.


d.