Detall intervenció

RepteDCXXXV (635): Exhibicionisme.

Intervenció de: lisboa | 05-08-2016

El relat del surfista arrossegat mar endins per un corrent, és autobiogràfic. Si amics i amigues; vaig estar a punt de palmar-la! En el relat, no m'invento gairebé res. El final és el que hagués pogut passar si un surfista, jugant-se la vida de manera estúpidament fantàstica, no m'hagués ajudat a sortir del corrent que se m'enduia (i que de ben poc no se'ns endú als dos).

Fer relats de fets que ens han passat es pot considerar una mena d'Exhibicionisme? Segurament sí. Tots ho fem en alguna ocasió.

I jo us proposo això mateix: un relat de fins a 400 paraules, sense paraules clau, que narri alguna cosa que us hagi passat. Podeu guarnir-la una mica, podeu fer-ne literatura, d'això es tracta, però en essència la història ha de ser real.

Acompanyant al relat, vull unes línies que expliquin la història en què us inspireu.

Teniu temps fins Divendres vinent a les 10 del matí.


Respostes

  • Rebobinant
    Tanganika | 06/08/2016 a les 02:40

    -Parlar amb les boques juntes, respirar les teves paraules.


    Li agradava especialment aquella part també copiada abans d’esborrar un xat més antic:

    -Què fan, les papallones?
    -Volar i fer xerinola. I al preguntar per elles encara més.
    -Com són?
    -Són...com una mena d'emoció amagada però latent, suaus i intenses a la vegada. Fan viure, tenen ales de colors (ara em faré poeta).



    Un home i una dona d'uns quaranta s'havien conegut arran d'una web d'amics dels vins. Havien passat a xatejar, innocentment: ell volia saber com elaborar unes bones petxines amb escamarlans a la marinera i ella al·legava ser bona cuinera. Ell era xafarder i un pèl agosarat. Ella tímida, però amb una elegància única i descarada. Això ho van anar constatant amb aquelles converses més directes que un mail 'sense filtres' com ell definia.

    El protocol: ell obria finestreta, ella s'hi afegia. S’esdevenia bans de la mitjanit i no passava d'un parell d'hores. Ell havia començat: 'vols que juguem a imaginar?’ Ella seguí la beta. Emmudí quan l'home la convidà a anar al seu terrat a prendre una copa. Hi consentí, vestida com una col·legiala. 'Et brillen els ulls'. Com les copes de vidre de Bohèmia. Aviat es besaren. Quan ell passà a més nivells de tacte de nuesa, la dona encara no s'ho creia.
    -Estàs bé?
    Uns moments de silenci.
    -Sí.
    I seguia, excitat, visualitzant. Van acabar contra una paret. El cunilingus la va deixar parada i encesa. Se sentia un grill, ella comentà. 'El grill no para', ell respongué. I la penetrà...fins a escórrer's davant l'ordinador.

    Aquell primer cop acabaren tard. L'endemà ell, a la feina, aguantava a còpia de cafès forts. Ella anà a la compra amb un inquebrantable somriure lluminós.

    La cosa anà a més. El desig així ho demanava. Ella l'esperava cada nit. Ell anava fallant: els compromisos familiars. 'Que no em connecti no vol dir que no et tingui present. Em surt fum per ler orelles pensant en tu'.


    Fins que, tallantment, ella va donar per finalitzat l'affair. A ell li dolgué. Ho manifestà amb acidesa i humor i un brindis final de vi cibernètic.


    Van passar anys, però de tant en tant, cadascú per la seva banda, continuaven 'rebobinant' aquella relació fugissera que va deixar pòsit. Rebobinar, en el seu llenguatge críptic, era 'recordar els estats més tòrrids de la comunicació virtual'... i d'altres aspectes que guardaven soterrats (com les papallones).




    *****(basat en els temps dels primers xats eròtics que un dels meus avatars va tenir i que servidora, aviciada en el fet de novel·lar, n'ha fet una barreja on el real i el fictici orgasmen. Au!******
  • Crisàlide (o Insistència)
    deòmises | 10/08/2016 a les 14:22
    Em desperta la xardor de l'ambient i el zumzeig d'un mosquit que, àvid i insistent, s'aventura a perforar per enèsim cop la meva pell. La coïssor és insuportable i intentar exterminar-lo serà impossible si no encenc el llum. Però perilla el descans de la Clàudia. M'incorporo i em dirigeixo al lavabo. Tot el cos em pica i, de ben segur, que aquest minúscul insecte s'haurà donat un tiberi gràcies a la meva sang. Només vull refrescar-me i alleujar la carn encetada, encara que sigui remullant-me a la pica, com si l'aigua evités més atacs microvampírics des d'ara fins que em llevi finalment. Malgrat que la Clàudia dorm com un soc, descarto la dutxa; a més, ella mai no pateix les picades dels mosquits ni la xafogor no la desvetlla.

    M'asseco al llindar de la porta i l'observo abans d'apagar el llum del bany. El llençol només li cobreix els peus. Per tant, el panorama que se'm presenta al davant és fàcil d'esbrinar. Per acabar-ho d'adobar, la camisola és prou rebel per haver-se-li apujat gairebé fins als malucs i deixa entreveure unes natges seminues que, en el joc de llums i ombres, deixondeixen el meu desig. Com que sé que no duu sostenidor, el cervell es revoluciona tot imaginant la rodonesa dels seus pits sota la peça de roba. La pressió que noto sota el bòxer no necessita corroboracions per saber què passa pel meu cap en aquest precís instant. I no és caçar minúscules bestioles ni agafar de nou el son.

    M'oriento amb els dígits verdosos del rellotge despertador de la tauleta de nit. Localitzo l'objectiu i, com una au rapinyaire que cau en picat per encalçar la seva presa, m'arrapo a les espatlles clàudies que, d'una estrebada automàtica, es contrauen i s'arrauleixen. I una veu que barreja sons d'ultratomba i de somnolència em sacseja la libido:

    —Ara no et semblo tan trepitjable i poqueta cosa com al sopar, davant dels teus amiguets? N'hi ha que són valents quan es carreguen d'alcohol...

    I la pregunta, com una injecció hipodèrmica, em retorna a la realitat i a la flaccidesa. La bel·ligerància rígida esdevé cuc de seda en qüestió de segons, i només em resta l'única opció de tornar-lo al seu embolcall silent i dissimulat. La coïssor del verí inoculat pel maleït dípter de torn reapareix. Potser sí que em caldria una dutxa, tot i el gerro d'aigua freda que he rebut.


    d.


    PS: anècdota personal o general, qui no ha abusat de l'alcohol i s'ha desinhibit un xic, desfermant la llengua i obrint la capsa dels trons?
    • Crisàlide (o Insistència)[millor aquí]
      deòmises | 10/08/2016 a les 14:27
      Em desperta la xardor de l'ambient i el zumzeig d'un mosquit que, àvid i insistent, s'aventura a perforar per enèsim cop la meva pell. La coïssor és insuportable i intentar exterminar-lo serà impossible si no encenc el llum. Però perilla el descans de la Clàudia. M'incorporo i em dirigeixo al lavabo. Tot el cos em pica i, de ben segur, que aquest minúscul insecte s'haurà donat un tiberi gràcies a la meva sang. Només vull refrescar-me i alleujar la carn encetada, encara que sigui remullant-me a la pica, com si l'aigua evités més atacs microvampírics des d'ara fins que em llevi finalment. Malgrat que la Clàudia dorm com un soc, descarto la dutxa; a més, ella mai no pateix les picades dels mosquits ni la xafogor no la desvetlla.

      M'asseco al llindar de la porta i l'observo abans d'apagar el llum del bany. El llençol només li cobreix els peus. Per tant, el panorama que se'm presenta al davant és fàcil d'esbrinar. Per acabar-ho d'adobar, la camisola és prou rebel per haver-se-li apujat gairebé fins als malucs i deixa entreveure unes natges seminues que, en el joc de llums i ombres, deixondeixen el meu desig. Com que sé que no duu sostenidor, el cervell es revoluciona tot imaginant la rodonesa dels seus pits sota la peça de roba. La pressió que noto sota el bòxer no necessita corroboracions per saber què passa pel meu cap en aquest precís instant. I no és caçar minúscules bestioles ni agafar de nou el son.

      M'oriento amb els dígits verdosos del rellotge despertador de la tauleta de nit. Localitzo l'objectiu i, com una au rapinyaire que cau en picat per encalçar la seva presa, m'arrapo a les espatlles clàudies que, d'una estrebada automàtica, es contrauen i s'arrauleixen. I una veu que barreja sons d'ultratomba i de somnolència em sacseja la libido:

      —Ara no et semblo tan trepitjable i poqueta cosa com al sopar, davant dels teus amiguets? N'hi ha que són valents quan es carreguen d'alcohol...

      I la pregunta, com una injecció hipodèrmica, em retorna a la realitat i a la flaccidesa. La bel·ligerància rígida esdevé cuc de seda en qüestió de segons, i només resta una única opció, la de guardar-lo, dissimuladament, al seu embolcall. La coïssor del verí inoculat pel maleït dípter de torn reapareix. Potser sí que em caldria una dutxa, tot i el gerro d'aigua freda que he rebut.


      d.


      PS: anècdota personal o general, qui no ha abusat de l'alcohol i s'ha desinhibit un xic, desfermant la llengua i obrint la capsa dels trons?


  • RE: RepteDCXXXV (635): Exhibicionisme.
    aleshores | 10/08/2016 a les 20:35
    Sempre he pensat que hi ha molt d’exhibicionista en els anuncis televisius. O encara diré més contenen una estudiada estratègia en l’üs del llenguatge no verbal, de l’exhibició, un ús mestre dels símbols. I no en refereixo a la evident expressió oral dels gelats, o dels dolços.
    Hi ha picades d’ullet que provenen directament del mon de del cine motivador. En recordo un en el qual la protagonista tanca al Banderas amb una claueta que porta penjada i des de fora de l‘estança a través del vidre li diu que es menjarà el gelat (tota sola s’enten) i ell li respon que s’ha deixat la cullera i que la te ell. No importa respon gestualment la noia, puc sucar el dit en el gelat.
    O la mestressa a qui ensenyen amb més o menys dissimul la part dels pantalons que queda al final deles cames, o la que frueix d’una excełent capacitat de neteja tot fent ús d’un esprai que llença, no ho direieu mai! Un liquid blanquinós. Ella entusismada el reparteix per tots els racons, renoi.
    Tot està revestit d’una simbologia exhibicionista de forma gairebé directa. I l’exemple ha arribat al futbol, on la davantera del madrit va ser qualificada de bbc. Per les inicials de Bale, Benzema i Cristiano? Jo diria que pels suposats attributs de masculinitat que simbolitzen.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.