Detall intervenció

REPTE POÈTIC VISUAL89: Endgame, de Christopher Mir

Intervenció de: deòmises | 06-06-2009


No conec l'artista, sols vaig trobar-lo de casualitat mentre fullejava el suplement cultura|s de La Vanguardia.

Aquesta imatge és de les més impactants que he pogut trobar, una barreja del món oníric, la realitat, els somnis, la mort... Expliqueu-me què hi trobeu vosaltres, què us provoca...

Endgame



Termini: fins divendres 12 de juny de 2009, a la mitjanit (de divendres a dissabte)
Gènere: poesia o prosa indistintament, sense limitacions
Un escrit per autor concursable; els que us inspiri, fora de concurs.

Salut i Muses!


d.


Respostes

  • La imatge millor aquí?
    deòmises | 06/06/2009 a les 02:32

    Photobucket
    • ei ei
      perunforat | 06/06/2009 a les 11:24

      que ahir no et vaig felicitar per la victòria del repte...ai ai...felicitats!
      i moltttt bon dissabte!
    • Somni d'Alícia
      Dolça Parvati | 11/06/2009 a les 18:03

      Mig ensopida
      Alícia camina
      Desconcertada
      Enmig l'espessa jungla
      On el misteri plana.

      Com qui no mira
      Passen els homes foscos
      Entre les mates.
      És passeig o recerca
      D'un rar objecte màgic?

      Verdes lluernes
      Envolten l'heroïna
      I l'acompanyen
      En l'estranya visita
      On l'ha menada el somni.

      Damunt les branques
      Les òlibes observen
      Jove i insectes.
      El cap dorment de l'home
      Per vora riu aguaita.

      Són poderosos
      Els sorolls de la selva
      Com les aromes.
      Embriagada, sola
      Assaboreix el somni
      Fins que el jorn la desperta.


  • Incident a Johannesburg
    F. Arnau | 09/06/2009 a les 00:56

    Les òlibes i el brúfol a la branca de guaita
    amb els ulls de felí són els únics que han vist
    la cadència dels fets de la nit al matí
    i a la jove que escapa de l'escena del crim.

    Ningú no s'imagina què ha passat des d'ahir
    quan va desaparéixer la noia a la revetlla
    de la "Festa dels joves" rememorant Soweto.
    Al tornar cap a casa va ésser segrestada
    per aquell maleït, un monstre sense entranyes
    que pensava violar-la aprofitant la força,
    la paor de la noia, la foscor de la nit...

    Una vegada al clar de l'obaga del bosc
    la jove el va sorprendre traient la violència
    i l'instint de defensa que tothom tenim dins:
    "Genollada als testicles! colzada enmig dels ulls!
    cop de puny a la boca! aferrada pel coll!
    i d'una empenta a l'aigua, d'on ja no va sortir."

    Han dragat el bassal i han trobat el psicòpata
    que ha surat des del fons ofegat i morat.

    Les òlibes i el brúfol mai no diran què han vist!

    ***


    FRANCESC

  • Púber
    jacobè | 12/06/2009 a les 07:38

    La natura la mira i la besa. El cos, xop de vergonya, defuig dels homes que l'han vist créixer. Cecs a la nena que abraçava els arbres, la llei primitiva l'assenyala culpable de la mort del pare.

    Es lleva humida de por. Surt al balcó. Avui, el rostre de la lluna és el de la mare hostil. Incrèdula, entra a la cambra encara innocent. Al bany, el mirall l'espera disposat a ferir. S'estira els cabells per despertar del que creu un malson infantil.

    Però, aquesta vegada, el llit dels pares és buit.


  • Mortalles de bosc
    gypsy | 12/06/2009 a les 15:14

    Sóc la mort reeixida
    en un cos de nina,
    aplego amb cura
    les despulles d'allò
    que ja no sou.

    Silenci a glops de riu
    amb mortalles de bosc
    amanyaguen les hores
    per desaprendre vestigis
    estimbats en el record.






  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL89: Endgame, de Christopher Mir
    El_grec_somiadoR | 12/06/2009 a les 22:24

    SEXUALITAT

    vestida de mar i matinada
    vas enganxant llargues besades
    i cruixents i sordes alenades
    teva fandilla arrosega vida.

    cant de la bombolla reventada
    i dels ocells sens nom fent niuades
    les aïgues fan créixer a fiblades
    per la negror una mascarada?

    somnis amb la teva mà prenyada
    els teus pits que no es volen descubrir
    tu amamantes a cada bategada.

    rere teu la veu callada
    de l'home que carnal et vol sentir
    i rompre la virginitat prohibida.


    (aquesta natura com a mare, dona i filla)

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: