Detall intervenció

Repte Poètic-Visual Nº 175: Focs d’artifici (Sant Joan)

Intervenció de: llamp! | 16-06-2011


Arriba l’estiu i amb el solstici, la fi del curs escolar i l’inici de les vacances per a moltes famílies. Tornen les Festes Majors, els petards i els focs d’artifici, la revetlla i la coca, les piscines i el mar, l’aigua i la calor, la sorra i la muntanya, la diversió i l’esclat de joia! Per Sant Lluís (21 de Juny) ens arriba el dia més llarg de l’any i per la revetlla de Sant Joan (23-24 de Juny) ens arriba la nit més curta de l’any.

És bon moment per proposar un repte festiu: Llums i colors, espetec de joia I diversió! Focs d’artifici i petards, traques i espurnes, nits màgiques de canícula i suaus brises. Ha arribat el repte més festiu de la temporada:

ELS FOCS D’ARTIFICI (SANT JOAN).

La primera imatge és un negatiu d’un dibuix que vaig fer jo mateix amb retoladors de colors en un full en blanc de 21 x 29,7 cm. (din A-4). Un cop escanejat el dibuix, em vaig dedicar a fer-li variacions en el color i el to i d’aquí els experiments que també us deixo en groc, verd, blau i rosa, a més del dibuix original. Vaig titular-lo així: “Focs artificials”:

Photobucket




EN ROSA I BLAU:

PhotobucketPhotobucket




EN VERD I GROC:

PhotobucketPhotobucket




DIBUIX ORIGINAL:

Photobucket




Poesia o Prosa Poètica,

No hi ha màxim de versos, ni de treballs per participant, podeu presentar-nos els que vulgueu i de la mida que vulgueu.

Requisits indispensables (i si la gent es veu amb cor) us demanaria que el vostre escrit contingui almenys:

  • - Un verb (o quants més millor) en pretèrit perfet d’indicatiu (P.ex, de Prendre: Prenguí, Prengueres, Prengué, Prenguérem, Prenguéreu, Prengueren).


  • - Un substantiu o adjectiu de cada: 1 esdrúixol, 1 pla i un agut (quanta més varietat millor).


  • (No desqualificaré ningú pel fet de no complir amb això, tan sols que en cas que jo hagi de desempatar valoraré més que s’hagi seguit la pauta).




    Fi del termini: Dissabte, 25 de Juny a les 15:00h




    Avís: Que en les votacions donaré el meu mail i la gent haurà de votar via mail, directament al jutge, sense haver de penjar les votacions en el post. I que després faré públics els resultats i els vots emesos per tothom.




    A reptar s’ha dit!


    Respostes

    • Eclíptica
      deòmises | 17/06/2011 a les 01:50
      Prenguí les ales de la tinta i no vaig voler parar.
      I l'ànima cromàtica em dugué lluny de les cofurnes
      Del passat, i m'empenyé endins de les seves magnànimes
      Pupil·les, perquè pogués mirar allò que ella veia i engendrava.


      En despertar, encara deixondit pel somni massa clar,
      He descobert rius de colors damunt del paper, espurnes
      De vida que bateguen sense pausa, com nòmades exànimes
      A la recerca del foc primigeni, de la blavor de la mar més brava.

      Fenguí el dolor i la lletania, el fel i la xardor més viva,
      I la dura cuirassa de la pell em protegia de tot embat hostil,
      Mentre la joia d'albirar la gènesi de l'ordre del món m'abstreia.


      En tornar a la consciència, he sabut que la raó resta captiva
      En cada racó del plugim de focs artificials, i seré el cos servil
      Del solstici que hagi de venir, la guspira que encendrà la seva teia.



      d.
    • RE: Repte Poètic-Visual Nº 175: Focs d’artifici (Sant Joan)
      T. Cargol | 17/06/2011 a les 09:02
      Ja se que no es correcte interrompre aquí, però és per felicitar, per felicitar-te. D'on et surt - i per què -, tot això?
      • Ehem Ehem...
        llamp! | 17/06/2011 a les 09:30

        Et dirigeixes al deòmises o al llamp! ?


        Espurnejant!

    • RE: Repte Poètic-Visual Nº 175: Focs d’artifici (Sant Joan)
      T. Cargol | 17/06/2011 a les 09:58
      al deomises,...però és clar! les imatges també tenen el seu punt, força imaginatiu!
    • Paper mullat (fora de concurs, la setmana vinent estic de vacances!!!)
      Xantalam | 19/06/2011 a les 23:29

      I de sobte em ve una imatge,
      i el pensament que l’atrapa
      i el gos que lladra en el buit
      allargassant el crit de desconsol.
      De sobte no sé què dir.
      En el plor de la nit freda
      hi ha la màscara del ball,
      la llum artificial d’una llàgrima,
      el pes humit d’una engruna
      de cel sobre els nostres caps,
      i els mots sobre les espatlles
      del temps, mastegant antigues autòpsies.
      Perquè si esclaten de sobte
      pensament, crit i paraula,
      un esquitx sobre el cel blanc,
      una taca de sang s’inundarà
      per sempre en paper mullat.

    • Esperant els focs de Sant Joan
      Englantina | 20/06/2011 a les 20:36

      Mirà amunt, vers les tenebres
      tothom estava expectant.
      D’estrelles, cap ni una,
      el cel estava ben tapat.

      Els nens jugaven,
      reien del so dels petards.
      Les àvies, a les cadires,
      també la feien petar.

      Ella esperava la traca,
      -la primera seria d’avís-
      i alçava els ulls amb recança
      i amb la por del desencís.

      I vet aquí que la pluja,
      arriba amb força rebombori.
      Les gotes cauen a l’era
      i mullen tot el polvorí.
    • Armistici literari
      angie | 21/06/2011 a les 11:03
      En guaitar el cel, assumí la insignificància
      del seu pas egocèntric per l'univers,
      esclats de llum acolorida i salvatge
      enfocaven amb caducitat gairebé immediata
      el defalliment d'un poema de caòtic vers.
      Solstici nocturn de flors fumades,
      creixia al ritme espetegant de traques dansant,
      esperits vestits amb túnica foradada
      saludaven prosa en festa, artifici palpitant.
      Bel.ligerant poesia, mots sense cuirassa,
      demanen pau en una nit de foc creuat,
      desitjos cremant emmig la celístia,
      precs volàtils, despullats d'hostilitat.
      Quan la nit sigui per l'alba devorada
      i del tractat no quedin restes agonitzant,
      prosa i poesia refaran ambdos trinxeres,
      maleïnt orgulloses la revetlla de Sant Joan.
    • El castell
      F. Arnau | 25/06/2011 a les 13:48
      Als pirotècnics del meu poble

      Ha arribat la gran nit, el colofó de les festes,
      el públic a l’aguait ja espera els trons d’avís
      al balcó de l’Horta. La nit és clara i neta,
      aleshores s’apaguen els llums de les faroles,
      les converses s’aturen com un estol de coloms
      que s’aboquen a la plaça principal de la vila.

      Mamprèn a il•luminar-se el cel amb les carcasses,
      les primeres que són com uns ploris de foc
      es creuen composant un bosc de llum fantàstic,
      després vénen les cegues, aquelles que no veus
      fins que arriben ben altes i esclaten en molts trons,
      com els canons antiaeris a les pel•lícules bèl•liques,
      que cerquen destruir els avions enemics,
      però açò és pacífic i no té res a veure...

      Hi ha a continuació la secció de les canyes,
      més lleugeres potser, però també molt més àgils,
      que dibuixen al fons de l’horitzó marí
      figures geomètriques com un quadre de Braque,
      i una pluja de fulles de moltíssims colors
      s’emmiralla quan cau als marges i a les sèquies,
      on el públic més jove roman bocabadat,
      com si de sobte arribés la tardor tan desitjada
      a un planeta utòpic d’un Sol estrafolari,
      oníric, psicodèlic, magnífic i fantàstic.

      La fragor va creixent amb bategades rítmiques,
      sembla la percussió d’una banda de rock,
      i s’escolten les turbines d’avions supersònics,
      xiulets llunyans de trens, rotors dels helicòpters,
      submarins i transatlàntics, que no fan cap soroll,
      però els notes, els sents, com sents els terratrèmols
      quan somouen el terreny anunciant el tsunami,
      fins que arriba el moment on s’aplega a l’èxtasi
      del final, on els colors són barrejats a la paleta
      de la nit de l’estiu, el zenit, el sublim...

      Anit tinguérem sort, el vent bufà a favor.

      ***

      25 de juny del 2011