Detall intervenció

REPTE POÈTIC VISUAL 51: Natura morta ressuscitant, de R. Varo

Intervenció de: deòmises | 06-09-2008


Benvolguts/des reptaires visuals,

aquí us deixo la meva proposta per al RPV51, un pèl estranya potser però no m'esperava aquest RPV, sincerament.

Aquesta és la imatge:

Natura

L'artista és Remedios Varo Uranga, nascuda el 1908 a Anglès (Girona) i morta a Mèxic el 1963. Una pintora surrealista i molt complexa, que aprofundeix en l'anàlisi de l'interior de l'artista.

wikipedia dixit

Fitxa de l'obra:

Artista: Remedios Varo Uranga
Títol: Naturaleza muerta resucitando
Any: 1963
Tècnica: Oli sobre llenç

Teniu temps fins divendres 12 de setembre de 2008 a les 11 del matí per presentar els vostres escrits (prosa poètica o poesia).

Salut i RPV!

d.


Respostes

  • E pur si muove!
    Leela | 06/09/2008 a les 23:40

    E pur si muove!

    L'escletxa és massa estreta per veure-ho clar, per sort
    Beatriu s'adorm mentre Virgili m'estira de la mà:

    Entorn el foc central, vuit falsos errants dansen
    sense poder-se aturar:

    meteorits de cítrics, mercúrica cirera, Venus amb poma,
    les taques del préssec,maduixa roja i anells de mandarina,
    la pruna i la Lluna i la magrana d'Urà.

    (La llum de l'espelma sempre il·lumina al que mirà més enllà)


    Però les forces de la tortuga flaquegen,
    ensopega amb les tovalles i cau.

    (les aparences no fan somiar)


    Quan pugi la marea, posa't la lent i veuràs tot com se'n va.





  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 51: Conjur
    Naiade | 07/09/2008 a les 21:25

    Ondes concèntriques alteren l'ambient.
    Un conjur ha desfermat la calma
    il·luminant tan sols amb una flama
    la foscor de l'estança.

    Fregadís de roba que cobra vida
    dansant a ritme frenètic.
    Abducció d'objectes inerts
    iniciant la seqüència el·líptica.

    Barreja d'aromes, sons i colors,
    van marcant el compàs al uníson
    emetent cadències harmòniques
    emulant l'ària ancestral de l'univers.
















  • Immobilitat accelerada (Fora de Concurs)
    deòmises | 08/09/2008 a les 11:45

    Igualment passaria fam si la fruita restés immòbil...

    Sóc mandra i peresa, gel i corc enganxat als peus
    De l'huracà inaccessible. En resum, esguard, si més no.

    I creuaré el designi que duu fins a la calamarsa del no-res
    I sabré que les portes de l'espiral resten tancades per a mi
    I desitjaré la sacietat per sentir-me com els altres.

    Sóc marbre i cobejança, il·lusió i malson perdut,
    Mentre la mà es distreu i no abasta res del que l'envolta.

    El finestral observa el ball fructífer i segueix amb la lletania...
  • Vol ras
    desideri | 08/09/2008 a les 16:45

    Vola. Fins que la carn
    sigui polpa de fruita
    i s'escampi per l'espai.

    Torna quan ja pugui
    acabar el joc d'intentar
    acabar amb la set i la gana
    sense menjar ni beure.

    Vola. I tindré les forces
    per enterrar l'esperança
    sota la taula parada,
    la minestra els plats
    buits sobrevola. Amunt. Amunt.
    Amb ànima de poeta.
  • Plany del Bany
    Bruixot | 08/09/2008 a les 20:14

    Lladrucs sonen dispersos. Entreoberts
    els duc, i clucs, i em veig. I ells, segurs,
    potser em varen sentir el discurs confús.
    Ara n'he recollit de blaus i verds.
    Els signes m'ho indicaven: m'era advers,
    i passem dia i lluna entre el més durs.
    Algú escopirà aigua. Sonen mus
    com si del vacallam fóssim incerts.
    El pop i la granota han dit: sol!
    i l'aviram s'esvera entre la gent.
    Dilluns ja no té nom. I cada miol
    ens despullarà el cos tant indolent.
    S'inventa un organisme i alça el vol.
    Ja sonen cornamuses. Altrament

    X
  • Reneix la natura al castell
    ixnuir | 08/09/2008 a les 23:39

    Gira la vida
    sorgint de la mort,
    dolça cadença.

    Ai la deriva!
    d'objectes, de sort!
    És bona l'aparença,
    és bo el record.

    I la llum de l'espelma
    que treu els temors

    I la bruixa Telma
    qu'espanta als senyors!



    (la imatge és genial, la meva inspiració no sé si ho és tant)

    ix.
  • Univers oníric
    F. Arnau | 09/09/2008 a les 23:21

    Un camp gravitatori
    copernicà de plats
    fa surar a l'espai
    d'un temple neogòtic
    una munió de fruites
    que envolta el canelobre
    amb el foc de l'espelma
    al centre del Sistema.

    Hi ha uns insectes andrògins
    amb ulls libel·lulians
    d'aspecte alienígena
    a l'aguait de les òrbites
    dels planetes cariòpsids
    esperant que trepitgen
    per omplir-se la panxa
    amb les restes del xoc...

    I el mantell de la taula
    forma una espiral
    i és a punt de volar
    a l'espai sideral
    de l'Univers oníric.

    ***

    FRANCESC
    • Univers oníric (rectificació) el 13è vers és: "dels planetes eucariòtics" ... aquests termes científics!!! (no+)
      F. Arnau | 10/09/2008 a les 19:45

  • Fruita del temps
    besllum | 10/09/2008 a les 23:11

    Endueu-vos el mantell i l'estora dels meus somnis,
    aspireu l'aire banal perdut en el temps que no retorna, aquell que en un sotrac inesperat
    em recorda que vaig viure.

    Que cap espelma il·lumini la decadència amarga
    d'aquelles hores penjades d'un fil inadmissible,
    mentre la vida se'm podreix lenta,
    com una fruita del temps.


    • RE: Fruita del temps (Correcció)
      besllum | 10/09/2008 a les 23:20

      Endueu-vos el mantell
      i l'estora dels meus somnis,
      aspireu l'aire banal perdut
      en el temps que no retorna,
      aquell que en un sotrac inesperat
      em recorda que vaig viure.

      Que cap espelma il·lumini
      la decadència amarga
      d'aquelles hores penjades
      d'un fil blanc inesgotable,
      mentre la vida se'm podreix lenta,
      com una fruita del temps.

  • No vindran
    ambre | 11/09/2008 a les 03:11

    Ells ja no vindran, ho saps.
    Has girat la clau.
    Has obert la vitrina
    amb aquella il·lusió que li amagues al temps,
    amb la que et mires els albums de fotos
    · aquell dia especial.

    Ells ja no vindran i ho saps.
    Has pres la clau
    i l'has sentit grinyolar abans de regirar-la
    dins del plany.
    Sobrevius amb la vitrina tancada,
    a l'altar buit que els reunia cada dia
    i t'has hagut de girat per comprovar
    · que estàs sol.

    Has obert la vitrina
    i has pres aquells plats per ningú
    que avui serviràs d'enyor.
    Donçs, Ells ja no vindran, ho saps.

    ___


    P.S. Marxo uns dies, si no hi ha senyals de vida es cedeixen els honors ...

    gràcies
    ambre


    • RE: No vindran (correccions)
      ambre | 12/09/2008 a les 02:04

      Ells ja no vindran, ho saps.
      Has girat la clau.
      Has obert la vitrina
      amb aquella il·lusió que li amagues al temps,
      amb la que et mires els albums de fotos
      aquell dia que et repeteix tot l'any.

      Ells ja no vindran i ho saps.
      Has pres la clau
      i l'has sentit grinyolar abans de regirar-la
      dins del plany.
      Sobrevius de la vitrina tancada
      a l'altar ara buit que els reunia
      i t'has hagut de girar per comprovar
      que estàs sol. Ja no vindran.

      Has obert la vitrina
      i has pres aquells plats per ningú
      que avui serviràs d'enyor.
      Donçs, Ells ja no vindran, ho saps.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: