Detall intervenció

REPTE POÈTIC VISUAL 50 - Ukiyo-e- Imatges d'un món efímer

Intervenció de: Xantalam | 01-09-2008


REPTE POÈTIC VISUAL 50 - Ukiyo-e- Imatges d'un món efímer

Felicitats RPV !!! Ara que has arribat a aquesta maduresa esplèndida, res millor que lliurar-se en cos i ànima al món efímer i terrenal.

"(...) viure tan sols el moment present, lliurar-se en cos i ànima a la contemplació de la lluna, de la neu, de la flor de cirerer i de la fulla d'auró (...), no deixar-se aclaparar per la pobresa i no deixar que se't reflecteixi a la cara, sinó deixar-se portar, com una carbassa que sura pel riu; d'això se'n diu ukiyo." (Asai Ryoi, Contes del món efímer, cap el 1665)

Aquest text introdueix una exposició a la Pedrera on es poden veure una selecció de gravats japonesos, del període Edo (1603-1868), de temàtica molt variada. Us deixo aquest gravat, com a exemple.



Autor: Kitagawa Utamaro
Títol del gravat: Tagashima Ohisa (1793)
Bibliothèque National du France (Paris)

Podeu enviar un poema o prosa poètica per autor, fins dijous 4 de setembre a les 21h. De entre 3 i 33 versos.

Salut i repte,

Xantalam


Respostes

  • Ei, Xantalam, quina bona idea!
    Dolça Parvati | 01/09/2008 a les 11:21

    I aquest elogi de l'ara i l'ací del text introductori, quin encert!
  • Efímera dàlia (Haikús del ventall)
    deòmises | 01/09/2008 a les 11:59

    Flor que embolcalles
    Al voltant teu la vida,
    Torna'm la parla.

    Seré l'efímer
    Aleteig de libèl·lula
    Quan t'acaroni.

    Bufa la brisa
    I s'atura per prendre't
    Tota l'aroma.

    Flor que m'envoltes,
    Sóc silenci o paraula
    Quan ho desitges.

    d.
  • M'oblidava...
    Xantalam | 01/09/2008 a les 12:00

    M'oblidava de dir-vos que, si us interessa el tema i trobeu l'oportunitat, podeu veure aquesta delicada i bella exposició a La Pedrera fins el 14 de setembre (tots els dies a les 18h fan una visita guiada).
    També m'he oblidat de comentar que molts dels gravats inclouen un poema, com en el que us he deixat. Trobareu molta informació sobre ukiyo-e i de com va captivar als impressionistes francesos...

    ANIMEU-VOS A PARTICIPAR I UNA ABRAÇADA A TOTS!

    Xantalam

    PD: Gràcies Dolça, a mi també em va agradar molt aquest text.
  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 50 - Ukiyo-e- Imatges d'un món efímer
    T. Cargol | 02/09/2008 a les 11:25

    (Mai seré bon japonès)


    Mai seré bon japonès:
    la cara em traeix.
    (Mal que tingués els ulls esbiaxats)

    Diràs que no tinc convenciment
    i que tot em fereix.

    No se estar-me seré
    quan no hi ha broma,
    Ser la fulla d'aurò que mou el vent
    i al riu s'enfonsa
    sense queixa.

    Indiferent,
    l'esguard del samurai
    un peu a l'altra banda, sense esglai!
    No és el meu referent!
    No se viure el moment
    el vull etern.

    Sóc un poeta i no una carabassa.
    que el riu s'endú.
    No és cap medalla, ho sé.
    Minúscul bard que s'escarrassa
    cercant per la finestra algun "potser"!


  • Kaos te, Quim
    Epicuri | 02/09/2008 a les 11:28

    Kaos te, Quim.

    Efímer com el fòrum de RC
    Efimer com aquest món
    que s'esvaeix.

    Com el present inabastable
    Que s'esmuny sense aire
    Que et ventes les celles
    Amb ulls que son
    Però no dormen
    Com el gest
    De la mirada
    Que no hi es
    Quan l'has trobada.

    Dels negocis de les guerres
    De les gerres que no es buiden
    Sense el temps
    De les estrelles
    Amb la lluïssor
    Del plor que no arriba
    Del so del riure que va ser i sempre hi es
    Encara que no hi sentis ni el seu pes
    O el bes suau
    Que sempre plau
    Sempre es ara i ja no hi es
    Doncs comença del revés.

    Remife.

    No.

    Com era?

    E

    Fi

    Mer

    Ja

    No

    Hi

    Es

    +

  • La cantaire de Kioto
    Filalici | 02/09/2008 a les 12:32

    El sol alt de l'estiu
    corona les teulades roges.
    Kioto és un incendi de llum,
    una mar de calor enganxosa.

    Tagashima canta
    i son ventall batega.
    La cadernera calla.
    El traginer Katsunori
    atura la carreta.
    Surten monjos dels temples
    lamentant-se dels seus vots,
    i les geishes de Gion
    moren d'enveja.

    Tagashima canta.
    El sol daurat de Kioto
    escalfa un xic menys,
    retorn fugaç de primavera.

    La vella Kumiko
    recorda els anys joves
    quan la seva veu dolça
    feia florir els cirerers,
    i els samurais lluitaven
    per ella, igual com fan ara
    per poder sentir un bri d'aire
    del ventall de Tagashima.

    El sol alt de l'estiu
    corona les teulades roges.
    Kioto és un silenci i un so,
    Tagashima l'enamora.
  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 50 - Primera lectura
    rnbonet | 02/09/2008 a les 15:48


    He llegit
    de biaix
    allò escrit
    de dalt a baix.

    Traducció:

    "El ventall
    fa la festa;
    que no jo!

    Si en voleu
    més o menys
    -segons mesura
    correcta-
    discutirem
    la proposta.

    Veniu, però;
    jo ja
    la tinc
    disposta".

  • Instant de matinada (Fora de concurs)
    Xantalam | 03/09/2008 a les 22:36

    Arraulida
    en l'empremta
    teva
    entre els llençols
    trobada
    com niu d'ocell
    deshabitat
    calent encara

    Tebior
    de l'ombra
    infidel
    que no et segueix
    La prenc
    la retinc
    arrapada
    al meu pit

    Un bes fugaç
    cau
    sobre els meus llavis
    somnolents
    com pètal fresc
    es desprèn
    amb el pes
    de la rosada

  • La cambrera de la casa del te
    Leela | 03/09/2008 a les 23:37

    Fas dansar Ohisa el trencat blanc silenci,
    l'harmonitzes al son del bambú en roig,
    neguiteges els polsims de te en fines tasses
    i mostres l'aroma de seda que jau sobre el teu cos.

    Desveles secrets en plàcides cascades agredolces,
    esberles cal·ligrafies en fer sonar el shamisen*
    però és quan alliberes el negre del shimada*,
    maiko Tagashima, que al mirar al teu rostre et veig.


    * Shamisen= mena d'instrument de corda (similar a un bango) que toquen les geishes
    shimada= 'recollit' del cabell, 'monyo'.
    (wikipedia dixit)
    • La cambrera de la casa del te (aquest és el bo)
      Leela | 03/09/2008 a les 23:49

      perdó, tenia una errada l'anterior. El darrer vers ha de ser 'maiko Tagashima, que al mirar el teu rostre et veig.

      ***

      La cambrera de la casa del te

      Fas dansar Ohisa el trencat blanc silenci,
      l'harmonitzes al son del bambú en roig,
      neguiteges els polsims de te en fines tasses
      i mostres l'aroma de seda que jau sobre el teu cos.

      Desveles secrets en plàcides cascades agredolces,
      esberles cal·ligrafies en fer sonar el shamisen*
      però és quan alliberes el negre del shimada*,
      maiko Tagashima, que al mirar el teu rostre et veig.


      * Shamisen= mena d'instrument de corda (similar a un banjo) que toquen les geishes
      shimada= 'recollit' del cabell, 'monyo'.
      (wikipedia dixit)

  • geisha
    gypsy | 04/09/2008 a les 03:44

    Sóc el rostre del silenci,
    la nuesa de la paraula austera
    que mor a la gola abans de sorgir,
    en ofec eixut, com de cendra
    - inexpugnable-

    Dins la mudesa captiva,
    cerco es ulls àvids,
    afamats pels contorns
    de marbre que m'embolcallen

    en el cos deturat d'una geisha
    gairebé perfecta, lligada al sepulcre
    sagrat on descansen els destins,
    d'aquells que esperen serens

    la llum que il·lumini
    els nostres somnis.















    • geisha (correcció)
      gypsy | 04/09/2008 a les 09:41

      Sóc el rostre del silenci,
      la nuesa de la paraula austera
      que mor a la gola abans de sorgir,
      en ofec eixut, com de cendra
      - inexpugnable-


      Dins la mudesa captiva,
      cerco uns ulls àvids,
      afamats dels contorns
      de marbre que m'empresonen

      en el cos deturat i blanc
      d'una geisha gairebé perfecta,
      lligada a un sepulcre
      esculpit de bellesa,

      destí dels qui esperen il·lusos,
      una llum que acoloreixi
      l'ombra dels vells somnis.




  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 50 - Ukiyo-e- Imatges d'un món efímer
    Rafael Soteras i Roca | 04/09/2008 a les 11:48

    DUES SENSIBILITATS

    Són dues sensibilitats i ja no cal apuntar res
    que no fos excel·lent
    perquè giravoltaríem les paraules
    i no cal dir res només mirar i adonar-nos
    de les diverses mirades que ens disparen
    al centre del cor o tant se val
    haurem de dir que la imaginació
    i la realitat es bombardegen mútuament
    amb les diverses armes.
    Dues sensibilitats s'encaren al futur
    perquè sigui aquest el que digui
    la darrera paraula.
    Imaginació o bé realitat? Vet aquí
    que no acabaríem mai
    o potser del que es tractaria
    és de rebel·lió amb tot de mots
    ben bé contraris exactament
    com la vida i la mort...

    Rafael Soteras i Roca

  • Alquímia
    Naiade | 04/09/2008 a les 17:29

    Dolça geisa
    de rostre nacrat
    amagada rere la mascara
    que tu mateixa has creat.

    Hores d'aprenentatge
    t'han ensenyat
    tot el bagatge
    de la felicitat.

    Tresor oriental
    sublimació d'art
    d'origen ancestral
    per tots desitjat.

    Barreja màgica
    filosofia vital
    transformació anímica
    alquímia total.













Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: