REPTE POÈTIC VISUAL 244 - CAPTIVA

Captiva d'un desig obert
-cercle tancat, presó
amb porta i reixes-.

Captiva per atzar,
parany d'ocell en flor,
de núvols i cadència,
de silencis de buit,
de pastilles ocioses
amb verts jolius de festa,
fent pas de ballarina
tot de barrots subjecta.

Amb claus de llibertat.
Nua. Suprema.
Expectant, Promesa.

El teu cos fa olor de llar, de minestra suculenta,
De nounat que creix segon a segon, de vida,
De tot desig en un cor honest que estima i vibra.

El flairo en la llunyania, en l'hora lenta
Prenyada d'absència, en l'enyor que no oblida
El vincle que ens uneix, malgrat la presó, cada fibra.

El teu cos és innocència i il.lusió, fidelitat,
Caliu enmig del llarg hivern del silenci mut,
Cadernera que es desviu pel cant, escut
Contra l'impassible dol del deliri en ple combat.

I el flairo per recordar-lo i sobreviure al fred
Amb el delit adolescent del primer amor, foc pur,
Com el glop captiu d'aigua del desglaç, com l'atzur
Que ens veu, amb llavis i amb fam, treure'ns la set.


d.

El teu cos fa olor de llar, de minestra suculenta,
De nounat que creix segon a segon, de vida,
De tot desig en un cor honest que estima i vibra.

El flairo en la llunyania, en l'hora lenta
Prenyada d'absència, en l'enyor que no oblida
El vincle que ens uneix, malgrat la presó, cada fibra.

El teu cos és innocència i il.lusió, fidelitat,
Caliu enmig del llarg hivern del silenci mut,
Cadernera que es desviu pel cant, escut
Contra l'impassible dol del deliri en ple combat.

I el flairo per recordar-lo i sobreviure al fred
Amb el delit adolescent del primer amor, foc pur,
Com el glop captiu d'aigua del desglaç, com l'atzur
Que ens veu, amb llavis i amb fam, treure'ns la set.


d.

Contra el temps fas força
perquè el desig no espera.


Mena

Sento l'escalfor de les meves mans
aferrades amb força al fred metall,
i l'aire que se´n va lliscant
per les dunes del meu cos despullat.

Engoleixo famèlica aromes prohibits
posseïda pel desig de fugir,
i el caliu de la meva pell eriçada,
nua, lliure i empresonada
crida en silenci paraules a l'oblit.

I jo em pregunto, qui sóc,
i només jo em puc respondre;
ningú.

T’havien dit que amb la veritat
series lliure. I t’has desprès dels embalums,
perquè tothom conegui la teva convicció
i innocència. Et mentien.

La teva llibertat és un ostatge,
segrestada per barrots d’hipocresia,
per reixes d’interessos espuris.
La llibertat es retorça, es fracciona,
es bescanvia o ven, es manipula.

La tanca no caurà si no l’empenyen
tots els que són com tu i com jo, alhora.
Quan la gran ràbia devasti els escons
i canongies dels que roben els drets
i les paraules.

Quan el nostre crit esbotzi la cobdícia
i la indecència.