Detall intervenció

REPTE POÈTIC VISUAL 195. Art urbà

Intervenció de: Carme Cabús | 24-11-2011

Estimats poetes, ara us faig una proposta diferent, ja que viatjo a Rio de Janeiro i us presento la imatge d'una de les faveles de la ciutat, aixecades damunt un podrimener i plenes de droga i violència, on un pintor del carrer hi ha deixat la seva empremta. Són imatges reals. No es tracta de cap muntatge fotogràfic.

Espero que us inspiri, amics. No hi ha cap condició, tret que sigui poesia o prosa poètica.
Termini: des d'ara mateix fins el proper dijous, a les 10 h de la nit.

ENDAVANT AMB LA VOSTRA POESIA!

art urbà en una favela de Rio


Respostes

  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 195. Art urbà
    rnbonet | 24/11/2011 a les 17:42
    Hola, xicona!
    Et presente un 'experiment vampíric' , acabat d'inventar, amb algun aditament de pebrenegre i herbes aromàtiques. Calentet, propi de la vesprada tardorenca. És un 'còctel refregit' de dos poetes excel·lents dels nostre idioma. Al capdavall, una cosa així com aquell plat que anomenem "sang i ceba"
    Preguntes: De qui és la 'sang'? I de qui la 'ceba'? On estan les 'espècies'?

    Com és natural, fora de concurs.

    UN ARBRE CREIX

    No sé a qui adrece el parlament
    en aquest barri fotut que és ben nostre.
    Poetitzant la fam i la misèria,
    redolant per 'favelas' de cadàvers cremats
    diré què li dóna mesura a l'esperança:
    un arbre creix entre tanta ferralla.
    I jo allà, on el dolor que el meu desig abasta.
    Un entre tants que cada dia els tanquen
    absurdament, i prenen ulls de dol a fosques
    del propi dany que a altres convé, si fas
    com la nit o el fum, esforç, hàbit o gana.
    Hem gaudit del carrer amb ulls de joia
    i sofert les salpades del destí.
    Plàcidament, podem tancar-los ara.


    Un beset.... i...

    Salut i rebolica, xicona!
  • Niño guapo
    allan lee | 24/11/2011 a les 20:44
    Tinc un arbre destarotat
    al pati de casa misèria,
    que entoma la lluna bastarda
    blanca com cara de mort.

    Mortalles de llençols bruts
    a l'ampit de la derrota,
    vine a dintre, niño guapo;
    per cinc xavos t'ho faig tot.
    Estiu de papas grillades,
    de xiscles a l'estimball;
    la mama no surt de casa,
    el papa no pot tornar.

    Tinc un arbre despullat
    al pati de casa misèria,
    que s'asseca poc a poc
    com l'ànima de l'espadat.




  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 195. Art urbà
    T. Cargol | 25/11/2011 a les 08:41
    Dramatúrgia al metro

    No ets ningú quan passes exclamant-te
    Estàs parlant tot sol: entotsolit!
    Entre la gent que bada o que mira
    Cap al sostre del vagó com meditant,...

    Us esglai sense veu t’ha de recórrer
    Ara que veus que el teu plany no s’escolta!
    I que comproves que ets inexistent,
    Ben sol, en mig d’un riu de pocasoltes,...

    Tu no ets ningú per nosaltres, bon amic!
    sinó el dolor ens pujaria per l’espina!
    ÉS millor llepar-se les ferides a l’espera
    Que no ens toqui de seguir la teva sort,...

    Aboques els diners i les targetes,
    Dius que te’ls han donat uns com nosaltres,
    Divuit en necessites i en tens dotze,...
    Et revoltes t’exclames a la vora
    Jo abaixo els ulls i Em concentro en la lletra
    del diari, Precisament on hi diu: ajustarem!
    Bell circumloqui, eufemisme o el que sigui!

    Segueixo el teu declam i t’estudio
    La teva pell suorosa, la joventut del rostre,
    No estàs fingint del tot, no et sortiria!
    Em dius la veritat però així i tot
    M’espero per rascar-me la butxaca,
    M’has convençut quan dius que no ets pas lladre,
    No ho ets, ni ho eres ni ho seràs,...
    Tan sols el calen les monedes justes
    per encendre el llum a quarts de 7.

    T’allargo dos monedes de 50
    I tu te’n vas cap vago proper:
    Has adquirit l’status de persona!
  • Faveles d'esperança.
    magalo | 25/11/2011 a les 23:37

    La lluna sentinella sempre alerta
    amb els ulls ben tancats hi veu molt bé,
    la seva llum s’escampa
    damunt cases gastades
    on hi dormen els nens cansats de plors.

    La mort es vol colar per les escletxes
    i la vida li vol impedir el pas,
    molt ben parapetada
    amb l’esperança en guàrdia,
    darrera d’uns quants ulls coberts de por.

    Vindran vents forasters portant fragàncies
    de terres ben farcides de tants fruits,
    i pluges solidaries
    que ofeguin les misèries
    i avisin que demà pot sortir el sol.




  • Les mirades del turó
    Filalici | 27/11/2011 a les 14:41
    A la vessant del turó de les faveles
    la mirada de l'artista es multiplica
    vers la ciutat immensa i plena de contrasts.

    Mirades cap enfora del món de dins,
    brut, cruel, salvatge i pobre, ben present
    encara que molts ulls no el vulguem mirar

    de tanta vergonya, de tanta por que ens fa
    veure que el que amaga som nosaltres, retratats
    amb la cara més fosca, en la faceta més lletja.

    Entre tants ulls que miren un sol arbre de cerrell
    i a sobre, coronant, la lluna, que tant li fa
    qui sigui qui, li regala a tothom el seu encant.
  • De la fe rompuda
    bufanúvols | 28/11/2011 a les 23:00
    Escolta, encara arraulida,
    o sent, en un segon
    i un altre segon,
    la remor del vent
    i la grisor dels terrats
    i la fe rompuda dels seus llençols,
    esquinçats, apedaçats.

    Voldries que tot plegat
    fos la brisa d'un oceà
    que començaria a tocar de la finestra
    on escoltes, arraulida,
    un segon i un altre,
    la remor del vent,
    i sents una llàstima
    profunda i sense misteri,
    quotidiana i amarga,
    pels llençols esquinçats,
    condemnats,
    als ulls de Déu.

  • Recordant Orfeu
    Ogigia | 29/11/2011 a les 20:11

    Aquests fantasmes estan vius:
    trituren bales i narcòtics
    per fabricar una pintura
    espessa que tapi l'abandó.

    Si cal es transparenten
    i s'esllavissen pels carrers
    amb la pell adobassada
    per un sol de silenci

    i si cal invoquen
    Orfeu
    a ritme de surdos
    i agogós

    i ell ve alliberant
    del Hades la bellesa.

    Miren el matí
    amb els ulls oberts;
    ens miren, insolents,
    més bells i tristos i foscos
    que un choro,
    més desperts encara
    que el mar,
    que la fam.
  • En el mur de les pupil·les
    Xantalam | 29/11/2011 a les 20:11

    En el mur de les pupil·les,
    en les finestres de llum blava
    es desclou l’ull immòbil del cel.
    Puc veure-hi el balandreig
    d’una estrella, les bellumes de l’univers,
    el vidre i el miratge; hi puc veure l’iris
    i l’escuma del mar, el rostre fugaç
    d’un núvol, l’inesgotable raig de sol.
    Si a la fi tanco les finestres, i els ulls,
    darrera el vel entreteixit de sang
    hi puc veure el negre estupor
    de la immensitat.
    • RE: En el mur de les pupil·les (aquest millor)
      Xantalam | 30/11/2011 a les 18:13

      En el mur de les pupil·les,
      en les finestres de llum blava
      es desclou l’ull immòbil del cel.
      Puc veure-hi el balandreig
      d’una estrella, les bellumes de l’univers,
      el vidre i el miratge; hi puc veure l’iris
      i l’escuma del mar, el rostre fugaç
      d’un núvol, l’inesgotable raig de sol.
      A la fi tanco les finestres, i els ulls;
      darrera el vel entreteixit de sang
      hi puc veure el negre estupor
      de la immensitat.
  • Ulls (FORA DE CONCURS)
    Carme Cabús | 30/11/2011 a les 15:49
    Una petita aportació, naturalment fora de concurs:

    Ulls

    La vida al rostoll se succeïa
    plena de ferides, macadures i màcules,
    els camins retorts es perseguien
    en el laberint tortuós, presó barrada.
    Cremava la terra amb combustió adolorida
    en el podrimener que per tot s’escampava,
    mentre un arbre d’esperança resistia
    alçat cap a la lluna en la puresa clara,
    i immensos ulls que del barri sorgien
    clamaven sense treva la seva ànima humana.
  • Haiku (fora de concurs)
    Filalici | 30/11/2011 a les 20:39
    Esguards de cases
    al pendís del turó.
    A dalt, la Lluna.
  • Les cases
    F. Arnau | 30/11/2011 a les 21:57


    “Todas las casas son ojos
    que resplandecen i acechan.
    Todas las casas son bocas
    que escupen, muerden i besan...”

    -MIGUEL HERNÁNDEZ-

    Les façanes són els rostres,
    els rostres de les cases;
    Les finestres són els ulls,
    el fumeral el seu nas,
    les portes les seues boques,
    les antenes les orelles
    i els cabells les teulades...

    Els mobles són els vestits,
    els vestits de les cases;
    Les bigues són els seus ossos,
    canonades i cables
    són com les seues venes,
    els pilars són les cames,
    els fonaments les sabates...

    I els habitants són els seus
    pensaments i paraules!

    ***


    FRANCESC
  • Hi som
    gypsy | 01/12/2011 a les 15:23

    La vida s'escola en cada petit espai
    i brama en silenci el dret pregon d'existir,
    amb uns ulls de revolta que ens fiten serens
    mentre es bressola tranquil el brogit dels dies.

    Hi som, sempre hi hem estat endins de l'ombra,
    o si més no, algú molt semblant a nosaltres,
    amb les mateixes angoixes i penediments;
    tan sols volem el bri d'humanitat que ens pertoca.





  • HI som ( Aquí millor)
    gypsy | 01/12/2011 a les 15:34

    La vida s'escola en cada petit espai
    i brama en silenci el dret pregon d'existir,
    amb uns ulls de revolta que ens fiten serens
    mentre es bressola tranquil el brogit dels dies,
    hi som, sempre hi hem habitat endins de l'ombra,
    o si més no, algú molt semblant a nosaltres,
    amb les mateixes angoixes i penediments;
    tan sols volem el bri d'humanitat que ens pertoca.
  • Aquí, ciutat sense llei
    Fidel | 01/12/2011 a les 16:06
    Aquí, ciutat sense llei on no hi vola cap ocell,
    llambordes esbucades entre mur de dependència
    sense percussió, silenci abocat a l’estridència,
    oxidat entre fantasmes que s’arrapen a la pell

    d’una terra malalta, eixordada, alçada de ciment,
    estesa per cap bandera, ara bruta, enlleganyada,
    sense l’ànima neta de nen, ciutat prenyada
    de monstres i pistoles, abismes que crepiten la ment.

    Somnàmbuls penjats del penya-segat, fosc parany
    sense parapent, cap antídot, drogat a la deriva
    per aquí no s’hi escola cap portentosa diva,
    barca sense timoner, maror ofuscada per desengany,

    I els polítics no hi fan cap a aquest pou irat de Rio,
    per tots els murs una mirada de dard enverinat,
    clavat al cor per adolescents que han mal dinat,
    corre mareta meva que de la policia no me’n refio !.

    Abrigat de cruesa, amarant vèrtebres d’una tendresa
    més amagada que la droga que et frega com vent,
    tu poeta fervent enclastat de por a la cloïssa servent.
    Forat de misèria, d’aquí no t’escapes ni amb la deessa.
    • PERDONEU, PERÒ EL POEMA HA DE SER FORA DE CONCURS, imprevistos de darrera hora !!!
      Fidel | 01/12/2011 a les 21:32
  • Extravagància endèmica
    deòmises | 01/12/2011 a les 17:35
    On s'és vist més extravagant l'abandó de Crist quan entela
    Carrers i llars i les transforma en rònegues tessel·les d'un mosaic
    Que ha de segellar llavis amb el silenci d'un Paradís escàpol, laic?
    I fins al llindar arrossegaràs pedres per engrandir la favela

    -Una esperança que no subsisteix més enllà d'una vida de gos, orba
    Pupil·la cega que vigila l'argila, imatge i semblança de Déu,
    I els braços estesos d'un monòlit emparen el no-res, la veu greu
    D'un prec que cau a fons perdut, la xavalla que no sobra ni destorba-.

    On s'és vist el plor esdevingut moneda de canvi per a la carn,
    L'home fet bèstia de càrrega, mercenària idolatria que sotja i jutja?
    I fins que els límits et freguen la pell no atures el deliri del vagareig

    -El coure i el plom, la pólvora i l'escarafall embolcallant l'escarn,
    L'iris que pesa endins perquè no et giris i tresquis directe al sutge
    D'un pa que no combat la fam d'una pobresa que miro i mai no veig.



    d.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: