Cercador
Llista categories
Detall intervenció
REPTE POÈTIC VISUAL 193
Intervenció de: Carme Cabús | 06-11-2011Estimats amics, aviam què us suggereix aquesta imatge. A mi, quan la vaig veure, em va semblar apassionant. espero els vostres poemes!
Teniu de termini el diumenge que ve, 13 de novembre, per tenir temps a inspirar-nos, fer i refer, a les 10 de la nit.
Aqui va la imatge:
http://i26.photobucket.com/albums/c120/evabusom/angkorcambodja890.jpg
[IMG]http://i26.photobucket.com/albums/c120/evabusom/angkorcambodja890.jpg[/IMG]
Respostes
-
Ei, aquí la imatge completa. L'altre era massa grossa
Carme Cabús | 06/11/2011 a les 15:13
-
Evolució de les espècies
Fidel | 10/11/2011 a les 22:04Aquí hi nien arrels, el traç d’un passat
de finestres negres, vestigis d’un Imperi desfet.
I posterior natura viva amb tentacles que es deixen anar
com pop s’arrapa a les runes d’un rocall.
Aquí s’ofeguen les penes, tenallats per la por
algú cerca una abraçada aferrant-se
a tot el que està a punt de perdre.
Aquí els arbres tenen el seu temps;
i tu i jo, tenim el nostre per retrobar recer,
la cara no trinxada del nostre amor.
Aquí hi regalimen dits ancestrals com vies mortes,
sòlides lluites que consoliden dignitats.
Aquí s’esfilagarsen homes i dones mercadejats,
s’endinsen, s’obren mans emparant ànimes
que es resinen de les seves tenebres.
Aquí nien arrels que trenen difuses pertinences
o laberíntiques sendes vives de llibertat.
Encobrir o descobrir. Desmantellar o construir.
Sinuoses arrels arrapades a presents que obliden passats.
Mort i vida, eclèctiques, superposades estampes.
Amor i desamor i a sobre més amor
eixamplant-se de vida i més vida sobre mort; aquí, arreu.
Aquí com el senyal polivalent del nostre amor.
Aquí.
-
Salt d'arrel
Filalici | 12/11/2011 a les 10:48A la ciutat antiga hi rellisca
un salt d'arrel sobre el seu passat de pedra.
Als finestrals no hi ha llum,
i sota les teulades de molsa
l'únic xivarri és el de la fauna salvatge,
res de plors d'infants
ni del lament dels ancians
i encara menys cap rastre
del goig dels enamorats.
A l'exterior, fa molt que no es recorden
ni els debats públics ni els dies de mercat,
només silenci de segles
i pedra i vida que es barregen.
-
La saba -amunt, amunt-
gypsy | 12/11/2011 a les 10:53
M'arrelo amb força sobrehumana a la terra
i la saba dels avantpassats puja amunt, amunt
per aquestes branques antigues i eixorques,
com un vell dinosaure, encara respiro aquest aire
tan fresc que duu en si mateix l'esclat de la vida
tota la llum que crema la bellesa dels universos.
-
RE: REPTE POÈTIC VISUAL 193 Un arbre polp
rnbonet | 12/11/2011 a les 15:26
UN ARBRE POLP
Amb un abraç perpetu, continuat
les arrels dominen un racó del temple,
que s'hi sent atrapat d'aquella flama
acollidora, violenta, amable,
i que rebrota en música perenne
de més rames i brots a cada primavera.
Potser l'edifici ho troba incòmode,
talment com agulles de pinassa
sobre la pell nua i tendra de la verge.
No ho saben ben cert, nosaltres.
El silenci, però,
de tant d'amor seguit,
escolta, com infant,
si sona el caragol de mar.
I d'aquell abraç lasciu, orgànic,
de mans i peus del gegant arbre
a les teulades sagrades, mil·lenàries,
amb ritmes de sonores vibracions de selva
-gemecs abdominals
als sexes de verda molsa-
nosaltres,
turistes,
en traurem profit
amb el record i exemple. -
RE: RE: REPTE POÈTIC VISUAL 193 Un arbre polp
rnbonet | 12/11/2011 a les 21:52Ieps, xicona!:
El 'renglonet' on diu "turistes" cal que diga "turistes per la vida"
Ho arreglaràs? Gràcieeeesssss!!!!
-
Allà on els arbres travessen el temps
Xantalam | 12/11/2011 a les 21:27
Allà on els arbres travessen el temps
i abandonen la terra que els subjecta
i s’enfilen a la ruïna del cel,
allà és on s’allunya l’esperança
de tornar a néixer, l’esbatec de vida
en un paratge erm; mirar cara a cara
la freda impotència, la immensa set
als ulls, la mitja veu a les parpelles.
És allà, en aquell camí, on migra
l’ombra feixuga del núvol, la tarda
arrufa l’espatlla nua d’ocells,
i el vent crivella la inèrcia del mur.
Cruix ara el niu deshabitat i fred
i les veus ombrives entre les fulles
revelen senyals quasi imperceptibles;
un cop més el darrer plany de la mort,
l’esvaïment desarrelat dels núvols.
-
Banyan
Ogigia | 13/11/2011 a les 10:47
Indiferent al temps,
lent i tossut,
mira els ocells
reconstruir els nius vells,
picar les bacores
—nous ocells naixeran
per endolcir-se d'altre fruits—
Silent gegant,
¿quines pregaries ha vist
diluir-se
en l'espill dels llacs?
¿Quins desitjos en el vent humit
esfilagarsant-se
amb els dies?
Té un secret fluint
per les arrels,
una edat amagada:
en el silenci de la nit,
—quan només animals
de pupil•les enormes s'estimen—
aquest secret
esdevé carn.
-
RE: REPTE POÈTIC VISUAL 193
SandraCL | 13/11/2011 a les 12:31TA PROHM
Ta Prohm s’escolta de lluny:
s’escolta en el tacte d’un nen,
distret amb una pedra,
en les polseres de bambú
d’una nena ambulant de somnis,
i les postals il·lustrades
pels nens en anglès,
en les glopades de turistes
amb ulls galopants,
en la música dels mutilats.
Ta Prohm s’escolta de prop:
s’escolta en l’esperança
sense vestit que ressona
amb el so de la pluja, damunt
la diadema empedrada
de Ta Prohm.
Allà mateix,
silenciosa de ment,
amatent de cos, tastant
l’aire d’olors dansades.
Pedres d’anyades, verema
de la història de Cambodja:
somriures càlids, abraçades fàcils,
esperances vitals ben arrelades.
Ressona el frec de capelines
als murs que contenen budes
preciosos: un, de diminut,
fet d’eucaliptus visual.
Reposen els passos
sobre el camí asiàtic,
com si ja hi hagués estat abans,
com si ja hagués ensumat
una aroma sedosa,
de pomers, de thitpok...abans,
com si ja hagués assaborit
l’aigua espontània molt temps abans.
És aquell somriure el que em torna a casa.
Serena, passejo en el temps mimètic
i el copso en la lleixa del record bell.
La música ensuma pomera i seda:
Ta Prohm s’escolta de lluny i de prop.
-
Essència laberíntica
deòmises | 13/11/2011 a les 17:25Arrela't com l'ànima de la selva al cor de l'ara,
L'altar que és present i instant perpetu,
I iguala la meravella mil·lenària de la terra.
Estima'm com un riu és capaç de desitjar els còdols.
Amb xarxes entortolligades d'arbre ingent i de liana,
Amb urpes tendres de fullatge divers que m'atrapin.
Obre'm les portes del Paradís, cap a la deessa
Que em redimeixi de l'argolla de la solitud,
I salvaré la meva carn -barreja de llim i de llàgrimes-
De l'ostracisme, de la distància al llindar dels teus llavis.
Arrela't a mi com la nafra a la sang, com la llum a l'ombra,
I en el crepuscle humit de l'arbreda frondosa sabré
Que hi ha una sortida a l'essència laberíntica de viure
Entre el desig del bes i l'anhel de la carícia: el teu temple.
d.
-
Tarda
bufanúvols | 13/11/2011 a les 18:43La tarda és poca cosa més que l'ombra
d'una fulla jove que va caient
i el vent l'empeny lluny de la soca,
per ventura i per esglai de l'arbre
i de les seues ànimes més terrenals,
que són les arrels que no coneixen el temps,
sinó el dolor de l'hivern i l'alegria de l'estiu.
Heus ací: el dolor existeix
i no hi nida en cap altre indret concret del cos
que no sigui el cap, per damunt de la vista,
car és cert allò que tot comença i acaba en la ment.
Mira el silenci de la tarda:
té gust de farigola.
En la vall de la meua vida,
l'arrel i la fulla d'un sol tronc
plàcidament respiren.
-
última abraçada
magalo | 13/11/2011 a les 20:47Pedra anciana d’antic santuari
quanta pluja s’hi ha anat adherint
i la molsa s’hi estén
ben nodrida d’humit
i l’arbreda s’ho mira distant
El vent hi entra per moltes escletxes
i al sortir-ne es fa un embolic
i content entretant
esvalota xiulant
la tonada de càntics passats
I vindran les més dures glaçades
i després la implacable calor
el roent sol d’estiu
no tindrà compassió
de tan vell i malmès casalot
Les parets s’han espolsat la vida
i no enyoren rialles ni plors
sols guixots atrevits
i espais vuits de records
on el crit del ocell fa ressò
Les finestres als arbres conviden
darrer anhel pel vell temple abatut
fent d’amics fent d’amants
abraçant al seu pas
arrelant fort fins l’alè final
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- Curtcircuit (9 comentaris)
- Comiat (5 comentaris)
- Preguntes amb resposta (9 comentaris)
- LA TEVA VEU (22 comentaris)
- El goig d'estrenar (10 comentaris)
- AIGUA I VIDA (25 comentaris)
- Espectacular (2 comentaris)
- JA HO SABÍEM (3 comentaris)
- ANNA X (2 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts] (4 comentaris)
Nous més llegits
- Protocol Omega (1199 lectures)
- RETORN AL NO RES (767 lectures)
- POST MORTEM (635 lectures)
- MÓN DE GATS (406 lectures)
- Optar (305 lectures)
- EN EL CENTRE DEL MEU COR (282 lectures)
- QUÈ FAS...? (253 lectures)
- Revisió (a cal metge) (221 lectures)
- Preguntes amb resposta (220 lectures)
- Un nou preludi (218 lectures)
Nous més comentats
- QUÈ FAS...? (15 comentaris)
- Revisió (a cal metge) (10 comentaris)
- EN EL CENTRE DEL MEU COR (9 comentaris)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (9 comentaris)
- Preguntes amb resposta (9 comentaris)
- Optar (6 comentaris)
- Com llàgrimes en la pluja (6 comentaris)
- Intel·ligència emocional (5 comentaris)
- Veritats inqüestionables (5 comentaris)
- Comiat (5 comentaris)
Nous més votats
- QUÈ FAS...? (Agrada a 6 relataires)
- El mimetisme de l’ontogènesi (Agrada a 5 relataires)
- RETORN AL NO RES (Agrada a 4 relataires)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (Agrada a 3 relataires)
- Protocol Omega (Agrada a 3 relataires)
- Veritats inqüestionables (Agrada a 3 relataires)
- El domini (Agrada a 3 relataires)
- Comiat (Agrada a 3 relataires)
- POST MORTEM (Agrada a 2 relataires)
- MÓN DE GATS (Agrada a 2 relataires)