Repte per a unaquimera!

L´envio aquí doncs no sé ón l´he d´enviar.

De perquè ja no sóc del Barça.

-Són quarts d´onze i encara no ha arribat. On recollons s´ha fotut?-
Cada dos minuts consultava el rellotge i encara no sé perquè doncs de poc va servir.
Aquella era la nit, si no aconseguia arribar a temps a aquella partida "especial" s´esfumaria tota la feina d´investigació de tants mesos, i a la merda l´article de l´any. A la fi m´havia infiltrat dins d´aquell cercle reservat, en el que gent de l´alta societat es reunia per realitzar jocs sexuals sense límits de cap tipus, i la meva companya a la redacció (i confessaré al llit), la Manuela, no arribava a l´hora que haviem acordat.
-Osti Manuela! Ja era hora! I...què és aquesta fortor? T´has passat amb el perfum.
-És aiguanaf de Canel nº5.- la seva cara plasmava nostalgia en dir aquelles paraules. Vaig pensar que algun ex tenia alguna cosa a veure.
-Vinga, passa!! Passa que fem tard!
En arribar a la mansió van demanar-nos l´invitació, després van agafar-nos les jaquetes i van explicar-me que havia de deixar el clauer del cotxe en un dels dos cendrers (n´hi havia un de verd jade i un de vermell), jo com que sóc del Barça vaig preferir el vermell (i allí la vaig cagar).
Quan la casa era plena, l´amfitrió va donar ordres per començar la festa. Un seguit de dones espectaculars, totes riques i famoses, anava passant pel cendrer de Jade i recullia un clauer, llavors el propietari del clauer marxava amb ella (ja m´enteneu,oi?). La Manuela també va escollir i jo m´anava fregant les mans pensant amb quina delicia em tocaria. En tornar a la realitat, vaig veure que a la sala no hi quedava cap dona. L´espant es va apoderar de mi quan vaig adonar-me que ara eren homes els que agafaven clauers del cendrer vermell...