Detall intervenció

Repte DLXXXVIII: Eròtica

Intervenció de: deòmises | 02-03-2015

Una proposta que potser sigui llépola i reactivi una mica aquest repte, que torna a defallir en participació (sense desmerèixer-ne els relats que s'hi van penjant convocatòria rere convocatòria). Doncs això, heu d'escriure un relat amb una càrrega eròtica més o menys intensa. I teniu una extensió màxima de 300 paraules. Des d'ara mateix fins divendres, 6 de març de 2015, a les 23:45h.

Paraules clau? Vímet, gola, hermètic/a, fugir. (conjuncions i nombre i gènere vàlids)

Endavant les muses, o les valquíries, o les hurís...


d.


Respostes

  • La Vigis i en Quintí
    Tanganika | 03/03/2015 a les 00:40
    Van sortir al pati per fugir de la sordidesa d’aquell habitacle decadent d'un parent llunyà de la Vigis, revell i gasiu, mort recentment.

    L'espai obert es mostrava selvàtic i a la Vigis li va semblar veure una serp i després una rata i s’esgarrifava. En Quintí va gosar agafar-la per la cintura i va somriure per calmar-la. La va fer seguir fins a un arbre en estat de floració groc ataronjada, una magnífica acàcia. Entre clapes hermètiques als rajos solars l’home havia descobert una cadira.

    Silent i convidaire, aquell seient encara robust amb la pintura decapé pel temps d’intempèrie, atreia... i encetava un desig.

    En Quintí s'hi va instal•lar i va fer que la dona se li posés al damunt, obrint les cames, encarada a ell. La Vigis es desconeixia besant-lo amb fermesa, arrapant-se, com buscant protecció que a l’home va aprofitar: l'abraçava i la resseguia, amb les mans cremant, els llavis ardents i molsuts despertant l’excitació en aquella fèmina prohibida. Qualsevol resistència es va esvanir. Tot esdevenia contacte frenètic de boques i llengües, cossos bullint. Per fi va poder llepar els pits que no volien ser castos i que en succionar mugrons regalaven gemecs des del més profund de la gola de la Vigis, que va necessitar alliberar el múscul masculí ansiosa de ser anul·lada en un gaudi superlatiu que cada cèl•lula intuïa. Ell la va ajudar, embogit amb la cara de vici que ella posava i els mots que gosava dir. Es van acoblar bestialment. Ella saltironava enriolada i alliberada, ell esbufegava. Desbordants de plaer, van orgasmar.

    En marxar, satisfets, es van girar a mirar aquella cadira fenomenal amb el seient de vímet més enfonsat.

    Aquell antic casalot no l’enderrocarien, van decidir. De tant en tant li farien visites d'inspecció, aquella monja amb zel emergent i el de la constructora.

    TGNK

    • La Vigis i en Quintí (aquí, sorry sorríssim, abans se m'havia esborrat amb els errors arreglats i en tornar a copiar-lo he oblidat treure dues preposicions sobreríssimes)
      Tanganika | 03/03/2015 a les 00:43
      Van sortir al pati per fugir de la sordidesa d’aquell habitacle decadent d'un parent llunyà de la Vigis, revell i gasiu, mort recentment.

      L'espai obert es mostrava selvàtic i a la Vigis li va semblar veure una serp i després una rata i s’esgarrifava. En Quintí va gosar agafar-la per la cintura i va somriure per calmar-la. La va fer seguir fins un arbre en estat de floració groc ataronjada, una magnífica acàcia. Entre clapes hermètiques als rajos solars l’home havia descobert una cadira.

      Silent i convidaire, aquell seient encara robust amb la pintura decapé pel temps d’intempèrie, atreia... i encetava un desig.

      En Quintí s'hi va instal•lar i va fer que la dona se li posés al damunt, obrint les cames, encarada a ell. La Vigis es desconeixia besant-lo amb fermesa, arrapant-se, com buscant protecció que l’home va aprofitar: l'abraçava i la resseguia, amb les mans cremant, els llavis ardents i molsuts despertant l’excitació en aquella fèmina prohibida. Qualsevol resistència es va esvanir. Tot esdevenia contacte frenètic de boques i llengües, cossos bullint. Per fi va poder llepar els pits que no volien ser castos i que en succionar mugrons regalaven gemecs des del més profund de la gola de la Vigis, que va necessitar alliberar el múscul masculí ansiosa de ser anul·lada en un gaudi superlatiu que cada cèl•lula intuïa. Ell la va ajudar, embogit amb la cara de vici que ella posava i els mots que gosava dir. Es van acoblar bestialment. Ella saltironava enriolada i alliberada, ell esbufegava. Desbordants de plaer, van orgasmar.

      En marxar, satisfets, es van girar a mirar aquella cadira fenomenal amb el seient de vímet més enfonsat.

      Aquell antic casalot no l’enderrocarien, van decidir. De tant en tant li farien visites d'inspecció, aquella monja amb zel emergent i el de la constructora.

      TGNK
  • T[h]òrrida (bunyol fora de concurs)
    deòmises | 06/03/2015 a les 16:51
    En entrar dins de la botiga, l'olor del vímet li porta a la memòria l'hermètic i personal record de la primera pel·lícula d'Emmanuelle, amb què les palles es garantien. No per la qualitat de la cinta sinó per l'ímpetu de l'adolescència. Ara, però, es troba en aquella botiga per evitar el mal tràngol de l'aniversari de casament i perquè és un regal perfecte per a la seva senyora, que tant li agrada guarnir la casa i fer-hi canvis quasi imperceptibles però que la satisfan quan se n'adona algú. L'establiment és buit quan ell hi entra, i el ressò del picarol penjat a la porta delata la seva presència. Llavors, del magatzem en surt una jove atractiva. L'afegitó d'aquest rostre angelical als records adolescents és la barreja perfecta perquè li vinguin pensaments impurs i tòrrids, que l'exciten. Es fixa en la brusa de la noia, la figura que se li dibuixa és exuberant i fina, alhora.

    Després de la salutació inicial d'ella, el silenci que segueix és palpable, incòmode, amb un bon dia ancorat al fons de la seva gola. Perquè s'ha adonat que la dependenta no duu sostenidor i uns mugrons inflats i foscos es perfilen sota la roba. A l'alçada del ventre, un melic prominent és la prova que aquella panxa amaga un embaràs. Tant que ha fantasiejat amb vídeos i fotografies de prenyades visualitzats a la xarxa, ara també experimenta calor. Per dir-ho de forma suau. La tremolor de tot el seu cos es reflecteix en l'esbós de frase que emet. Una grolleria ben directa. És tard per rectificar l'estirabot pronunciat. L'expressió de la noia és de fàstic i de sorpresa. Abans que l'insulti, el picarol ressona de nou. Ell fuig amb una lleu taca d'humitat a prop de la bragueta. El regal haurà de ser un altre...


    d.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.