Detall intervenció

Repte DCLXXI "La mare superiora" (resolució i comentari)

Intervenció de: aleshores | 13-06-2017

Repte DCLXXI "La mare superiora"

Aquest repte ha tingut una única intervenció, la de la Mena Guiga amb “Repetint patró”, com era per altra banda previsible, i podia haver tingut també la d’en Deomises que aquest cop no intervingut.
Molt interessant el relat de la Mena: ple de reflexions. He de dir, però, que dominat per presses estranyes, si no hagués hagut de fer el comentari, potser no hagués fet una lectura prou pausada i eficaç: gràcies repte!
No cal posar a votació els relats perquè només n'hi ha hagut un.

Repetint patró
(El text que calia completar començava així)
"Subjugat per la seva sensualitat, al noi del Gabinet d’Estudis li queia la baba per la cap, la clàssica filla de la petita burgesia barcelonesa, avesada a vendre la seva persona, a imposar-se mitjançant delicats protocols verbals i no verbals, perfeccionats durant centúries a la capital catalana a fi d'afermar el poder personal; una acumulació de gestos, entonacions, paraules, roba, actituds, procediments, tots ells, en els quals era mestra i que la convertien en una desitjable, adorable, elegant, estilitzada, llunyana deessa, encarnada en una, en aparença, fràgil bellesa de somriure segur, atraient i un xic pervers.

L’informe" que duia sota el braç aquell vespre no era, ni molt menys un exemple de solidesa, podia ser contradit en diversos extrems, tenia punts febles, prou clars, sens dubte, per l'esmolada intel·ligència de la cap, que podia qüestionar amb el seu llenguatge estudiat, melós però punyent sempre.

Aleshores, es va produir un fer casual mentre esperava la trucada convocant-a aquella reunió d’urgència fora ja de l’horari de treball: s’havia aixecat neguitós i en la paperera d’una taula propera va veure que en sobresortia una peça de llenceria femenina amb blondes, brodats i encaixos de bona qualitat. "




En Cumbert va quedar extasiat per la troballa d'aquell text escrit pel seu pare feia uns vint anys. Era un paper de llibreta de quadres, amb la lletra del progenitor mort de la grip sarcasticoidiaidia, malaltia de la qual en sabrem detalls més tard que no tenia remei perquè mai havia estat estudiada. Li va venir al cap el film 'Els ponts de Madison'. Es va comparar als fills de la protagonista difunta que accedien, mercès a uns escrits reservats, a un tram desconegut i íntim de la seva mare. No, en Cumbert 'passava' de semblar un personatge de novel·la. No buscaria res més. Va llençar el paper a la llar de foc, que va consumir-lo amb avidesa. S’està descobrint quelcom amagat d’un personatge però que el personatge ha deixat escrit de tota manera i per tant pot ser descobert

Blondes! hi ha una primera indicació de fetitxisme

Aquell mot sí que li va quedar. Si el tenia ell mateix incrustat en un calaix del cervell que es resistia a obrir: el record feia mal.Reflexió sobre el reconeixement de nosaltres mateixos

Blondes!
Blondes!

Se li repetia. Quant més hi lluitava, pitjor. La punyeteria del desig.

-Vinc amb el cinc?

La veu d'ella, enriolada. Aquell encontre concret en què ella feu cinc passis amb aquells 'modelets' incitants. Com en sabia, de posar-lo, quina meravellosa fèmina!

"una acumulació de gestos, entonacions, paraules, roba, actituds, procediments, tots ells, en els quals era mestra i que la convertien en una desitjable, adorable, elegant, estilitzada, llunyana deessa".


I aquell fragment.

Va començar a creure que hi ha patrons que es repeteixen. trasllat cap als fills de les obsessions paternesEl seu, com va endevinar el del seu pare, havia estat enamorar-se d'una dona segura, sensual i passional que l'havia fet embogir. En Cumbert va recordar un temps en què el l'home es mostrava neguitós o immers en un núvol propi que ell, sent adolescent i anant més a la seva, no havia tingut massa en compte.la reflexió sobre les actituds paternes que no han estat explicades als fills és una constant
Ell, al seu torn, havia caigut en la màgia de llum -i d'ombres- d'un mateix tipus de dona.
És obligatori que seguim els mateixos passos dels nostres ancessors?
Blondes!

Amb la veu ben forta. Corregué al pis de dalt i obrí un calaix d'un moble oblidat per la seva muller que havia pertangut a una àvia morta de la grip sindiosincriasiàfica, que no tenia remei perquè mai havia estat estudiada. Allà dins les guardava.

Les anà estirant i mirant, una per una. Blondes delicades, blondes cridaneres, blondes gastades, blondes ardents... tota una col·lecció, descosides de les peces excitaires aquí se’n riu una mica del personatge, sortint-se del guió, picada d’ullet; però és que no fa riure la passió sense l’actuació de les hormones? No és ridícula en si?i encargolades fent troca. Cada vegada ho havia fet així, perdudament eròtico-enjogassat.

Feia set anys. Merda, quan en feia tres o quatre ho havia gairebé aconseguit oblidar, si més no en el dia a dia. Perdre la rutina d'un pensament instantani era molt, restava sofriment, aprimava la pèrdua. El nostre fons reprimit retorna, perquè té raó de ser

En Cumbert hauria de tornar a començar des de zero, aquell esborrar la 'jefa' i deessa que l'havia esgotat físicament i anímica, que mai no en tenia prou. Com havia passat al seu pare, la certesa apuntava.

Llavors sabé que, com ell, havia concentrat tota l'energia per tal que ella morís i així alliberar-se'n...i que, de ben segur, ho hauria aconseguit.

La ment s'eixampla i fa que passin coses si el cos i ella mateixa demanen ajuda a ella mateixa. Tots dos van usar aquella facultat... per més que els escurçaria la vida: hi ha esforços i esforços.el domini del “deure”, de l’imperatiu social fa que s’elimini la passió però a costa de la pròpia vida. Cal adaptar-se al modus vivendi imperant i que obliga a doloroses mutilacions internes (aquesta és la malaltia indicada a l’inici)




Mena (tot i que hauria de ser de la Tanganika, ;)

La pregunta meva és: repetim exactament el mateix patró i no ens em podem desviar? Depenem dels deus com (deien que) deia Esquil (en aquell manual de la ESO dels meus fills que jo ajudava a estudiar, ben passades les 10 de la nit) i no ens em podem desempallegar de cap manera? O pretenem, amb Sofocles que ens en podem desempallegar però al final triomfen ells? (D’Euripides no me’n recordo quin era el fil conductor)
En certa mesura evoques un actitud suïcida atesa la impossibilitat d’entendre les pròpies pulsions o riure-se’n d’elles.
El relat explica un fets amb trama complicada: personatges diversos d’èpoques diverses: cal que els dades quadrin: la malaltia afecta al que desitja despendre’s de la passió o pulsió, més aviat? O, també, a la persona que la provoca? Per què mor l’àvia? Era la “incitadora”? Etc.


Respostes

  • Bé. aleshores, he quedat com amb incertesa...
    Mena Guiga | 13/06/2017 a les 16:09
    ...si l'has entès o si no. Què has ben bé entès i què no.
    I si haig de convocar o no.
    O si algú altre ho vol fer.
    O comentar (convidat hi està).

    Gràcies per la lectura pausada i analítica. Qui 'des de fora' llegeix ...sorprèn, a voltes, què hi troba que qui escriu...ignorava?


    Espero a convocar, per si algú hi vol dir la seva, que estaria 'de conya'.

    Apa, i cap un recó fresc, que fot una calda de cal Déu (infernal), ;)
  • RE: Repte DCLXXI
    aleshores | 14/06/2017 a les 07:52
    És millorable, sens dubte la meva interpretació. Amb tan poc espai no és senzill de condensar tots els elements i persones que hi surten.
    Jo diria que cal espaiar una mica més el repte i pensar un tema sobre el qual hi pugui haver, per part de molts, interès en opinar .

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.