REPTE CLÀSSIC567 (DLXVII): Esdrúixoles (els comentaris mínims, finalment....)

Galàxia esdrúixola
Edgar Cotes i Argelich | 31/07/2014 a les 21:58

Un text sobri, carregat de l'atmosfera dels clàssics de la ciència-ficció, barreja de desconeixement i d'incertesa. Potser la narració no és un compendi d'acció i de brillantor, però cada frase ajuda a esperonar al lector perquè avanci i llisqui cap al final, on s'adona que tot és un viatge cap a l'ignot, espacial, vers galàxies llunyanes amb la imprecisió d'allò que no s'ha experimentat. Un únic però que hi trobo és fer servir dos cops l'adverbi únicament amb l'adjectiu única en la mateixa frase, però això es pot arranjar amb una lleu revisió. També convido l'Edgar a ampliar aquest viatge, que de ben segur que podria donar bons fruits.


Jocs d'infància
diamant | 05/08/2014 a les 00:07

Preciosa atmosfera, la bastida amb esdrúixoles i imatges tendres, la melangia i la nostàlgia de la infància, com ja s'anuncia en el títol. I un bes trenca jocs d'infantesa i desplega el que serà la “visió adulta” de la protagonista. Anys més tard, però, tot s'entendrà. Almenys als ulls de la protagonista, perquè la persona qui llegeix el text ja sap prou bé què succeeix... La frase final és el colofó del relat. Després de la seva lectura ens adonem que el temps ha transcorregut sense adonar-nos-en. Revisar alguna frase per descuit, perquè es doni la concordança gramatical (“d'una altre caire” o “La llàgrimes li queien”). De la resta res a dir, la quotidianitat és plasmada meravellosament en cada paràgraf...


TRES SEGONS
celesti1462 | 08/08/2014 a les 11:45

Un relat simpàtic el que ens ofereix celesti1462, només li resta revisar-lo un xic per lligar-ho tot el millor possible. L'anècdota és bona, les libèl·lules també són capricioses en llurs vols... com es pot veure en aquest micro. Mentrestant, ens imaginem els xiscles de dolor i d'emoció en aquest final in extremis.


Pràctica
touchyourbottom | 10/08/2014 a les 16:30

Com ja ens té acostumats la touchy, aquest text desprèn imaginació i llenguatge ben variat, però és el que més m'ha fet grinyolar l'ús de les esdrúixoles. Sense ànim d'ofendre però... que potser les trobo massa posades amb calçador, o amb un significat que no el lligo en el text (un exemple: es prometia amb una neuròtica i patètica conca góndola estúpida... aquí góndola la trobo un xic fora de lloc...). Pel meu parer, caldria una revisió més acurada, per fer que les frases no semblin escapçades.


d.