Repte Clàssic DLXX: La sospita. Comentari i resolució.

He vist que el Nanorepte ja no hi és i em pregunto si el Repte Clàssic serà el proper en desaparèixer. Aquest cop, la malifeta del senyor David d’Argent ha prorrogat el moment.
Un dia de merda s’ajusta als requeriments de la convocatòria: no ultrapassa les cinc-centes paraules, les clau estan inserides amb tanta naturalitat que ni es noten i la temàtica gira, indubtablement, al voltant d’un parell de sospites. Una primera escatològica que, finalment, resulta no ser prou fonamentada però dóna peu i pas a una –ara sí– de ben certa.
Des del punt de vista ortogràfic, el corrector ha subratllat “marronós” i “emprenyament”, però jo vull posar de manifest l’errada en l’aplicació del verb “adonar-se” . És una errada tan generalitzada (com el “tenir que”) que pot arribar a semblar que no ho és. Així, on posa Se n’hauran donat compte al meu voltant? hauria de posar Se n’hauran adonat, al meu voltant?
Bé, senyor David d’Argent, queda vostè encarregat d’allargar l’agonia del Repte Clàssic i, per tant, de convocar-ne la DLXXI edició.