Repte Clàssic DCXVI (616): Demència (veredicte)

01- Maria (el rosari de l'aurora)(rnbonet)

Podria ser una història verídica i aquests personatges i llurs anècdotes sonen força, que són casos típics i tot allò que els rumors omplen. Aquest compendi dement està format per dues parts força marcades, els anys de lucidesa i els de demència, una en què la viduïtat encara no fa estralls i l'altra, en què s'embolica la manta al voltant del cap i es deixa endur (o això he suposat...)

Un relat amb l'empremta indiscutible del xicon del Sud del Gran Riu. I la picantor justa...


02-Oremus (Tanganika) et alt.

La més dement de tots els personatges d'aquesta convocatòria ha estat la lúdica Lúcida i tot el seu seguici de personatges que han lidiat amb la demència, des del joc de paraules amb racions de mència fins a la la juganera Lúcida. I una personificació de l'oremus perdut, entre sospirs i senys arrabassats.

El llenguatge i l'estil també són indiscutibles i duen l'empremta mènica.

03-A tu (jovincdunsilenci)

Aquest ha estat el textt que més m'ha agradat, però com que el desig exprés de l'autor/a era que fos fora de concurs, no hi puc dir res.

El text és extraordinari, amb Saramago present en cada moment, i el seu señor José de Tots els noms, tan gris i funcionari com a la novel·la del premi Nobel. Gràcies per l'aportació


I cal emetre veredicte (que encara que no es cregui, ahir ja tenia senceret, tant comentaris com veredicte, però la pàgina se'l va cruspir...). El text que més ha fregat la demència és



Oremus de la Tanganika. Per molts anys i gràcies a tot/es de nou


d.