Detall intervenció

Repte Clàssic DCXCIV (694): Capital

Intervenció de: deòmises | 23-01-2019

Benvolguts i benvolgudes reptaires,

més que descuit, la peresa m'ha pogut. I la mala llet també, en llegir el veredicte favorable (que no de favor) d'en Toni. Però l'humor m'ha millorat en endrapar bona part del rebost mentre envejava la sort de la Mena Guiga, la companya de Repte, que només té la feina d'escriure un dos tres relats i prou. Després de recapacitar, he convidat a venir a casa (tot portant les seves consumicions cadascú) els pocs amics que tinc, a través de whatsapp, que és gratuït. Així fardo amb algú del Repte aconseguit finalment (em guardo el moment que cal comentar i decidir... és clar), i qui sap si algú de la part femenina de l'escàs elenc amistós, sabent-me triomfador d'un certamen certament degà de la nostra pàgina, acabarà volent tastar la meva carn... irresistible.

Sense més, la proposta queda deixada en aquestes línies. Cal triar un dels set pecats capitals (si són els set, millor encara) i desenvolupar el text en una extensió màxima de 400 paraules. D'afegitó, us demano deu adverbis dins del relat, justos, exactes. El termini comença des d'ara mateix i durarà fins al proper 3 de febrer, a les 23:45h

Pequeu força, massa, molt, avui, demà, ara mateix, o d'aquí a una estona, que mai no us puguin dir que no sou gaire dolents...
d.


Respostes

  • Ball
    Anna Sant i Ana | 03/02/2019 a les 23:25
    El boc luxuriós gira contrari a les hores amb el seu aterrador rostre. La Castedat el veu allunyar-se de reüll. Rere la seva màscara virtuosa, el Marc, pensa en l’Arnau, en el seu somriure bell sota la grotesca boca. El seu cos suat, vestit de parracs.

    Al pla de la seu, potser Santa Tecla no aprovaria de cap manera aquests pensaments, i molt menys del cervell de la Castedat. Però la memòria enamoradissa d’en Marc, sota les vestes virginals i festives, s’amoroseix en el sexe d’anit. Li tremola la mà en sentir la Luxúria fregant-li l’esquena, sent i recorda de nou com agafava el seu penis alhora que les seves llengües ballaven una lluita, com ara aquests set pecats capitals contra les seves virtuts, a l’ombra prenyada d’horabaixa de la Catedral.

    En Marc es fixà de seguida en l’Arnau quan entrà a forma part del Ball dels set pecats capitals. La primera vegada que es posà les robes de la Castedat, va pensar que segur que allò havia de ser pecat mortal, amb tot el que li agradava el sexe! I aquest pensament el va fer buscar a la Luxúria, i es trobà la mirada de l’Arnau, cremava! I d’aquí va ser quedar a fer unes cerveses a la plaça Fòrum, un arròs a la plaça del Rei sota la golafreria de les seves mirades. Un passeig de tornada nocturna per una ciutat que sembla eternament emmalaltida per la peresa, silenta per no patir els crims de la mar.

    Es van fer un petó tot just després de tocar ferro i a casa d’en Marc es despullaren de tot, mentre els sons de la festa allunyava els seus cossos de qualsevol instant, de qualsevol lloc. S’estimaren amb egoisme. I van riure una nit plena, mentre prenien una mamadeta i l’Arnau li preguntava amb ironia i alcohol com s’ho havia fet la Castedat per a ser tan puta, i la nit de bell nou esclafia deler i llibertats.

    Ara, mentre la ciutat s’emmiralla i s’agrada en les tradicions, mentre les virtuts es preparen per tombar vers la victòria contra els pecats, la Castedat, en Marc, pren amb desig la seva rendició sota el xiuxiueig pervers de la Luxúria.


    (perdoneu, però això dels adverbis no sé pas com ha anat)

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: