Detall intervenció

Repte clàssic DCLXIII: L'escriptura nafrada. Comentaris

Intervenció de: Bonnie & Clyde | 19-01-2017

Passeig per una gramàtica animada, els éssers normatius s'atipen de mots, cerquen la seva literatura. Adjectius bipolars.
Arbre gramatical aquest primer relat, intent de salvar-se, amor, navegant mots.

I tot d'una un jardí de sintaxis, revolucions dels adjectius, pronoms i lligams conjuntius.
Una passió, una sensualitat de les paraules que fugen un repte que entortolliga l'autor, relat nafra per on fugen tacats de vida i independència les paraules.

Ens arriba el perfum epistolar i la relació es corca en la literatura com una malaltia d'indiferència. La distància feia romàntica la relació abans del fàstic. Olorem fent ganyotes aquesta ferida perfumada.

Relats de la trinitat que cerquen ferir des de la gramàtica, des de l'escriptura. M'han sorprès per prendre el repte buscant-li les ferides.

Malgrat reconec que volia que el repte us ferís. I escrivíssiu nafrats pel vostre desig de literatura.

Gràcies trinitat per vostres relats, perdoneu els laberints dels meus comentaris, i ara us penjo la meva participació d'espantall, tot intentant em perdoneu la tardança dels meus mots tant com la seva pobresa.


Respostes

  • RE: Repte clàssic DCLXIII: L'escriptura nafrada. Comentaris
    Mena Guiga | 20/01/2017 a les 13:06
    Els labertints ajuden perquè un camí recte és avorrit. Calen giragonses. Com, també, calen sortides. Cap dèdal no ha de quedar-se sense. Una sortida és una emoció que esdevé fil de comprensió entre qui escriu i qui llegeix i aquí es crea una esfera i amb cada lector n'és una amb parts iguals i unes de diferents. Allò del famós 'conjunt intersecció' de les matemàtiques dels anys seixanta. Gràcies pels comentaris i per l'aportació.

    N'espero més. De la Bonnie, o no. I d'altre personal relataire que tanqui els ulls i SENTI que l'espantaocells l'empeny a escriure. Pot fer-ho des de l'estructura de l'inconscients, que resulta, vaig llegir que en té. Que lliga un inici amb un final, no se sap com. A vegades. Perquè, de maneres de fer, n'hi ha tantes...que s'embafa la literatura. I que així sigui...si arriba.


    Trinitat en dia gèlid dixit. Gran dia.
  • RE: Repte clàssic DCLXIII: L'escriptura nafrada. Comentaris
    Bonnie & Clyde | 20/01/2017 a les 13:55
    Em sembla quehauràs de picar la closca, metafòrica o no, d'aquest personal relataire.
    La Bonnie intentarà participar. Això m'ha dit.
    Gràcies pels mots
    Abraçada.

    Clyde

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.