Repte (Clàssic) DCIII [603]: Alimentària (comentari de comentaris)

Després dels problemes de la pàgina, rellegeixo tots els relats que s'han presentat al Clàssic que ja va finir uns dies enrere. Concloc que, de nou, la rapidesa i la imaginació desbordant i desbordada de la Mena Guiga és molt semblant a l'Amélie Nothomb, però amb u deliri més elevat. Des de la gata de les set vides al tio del nom i cognoms fets de monosíl·labs, ja sigui tot menjant, després d'una observació exhaustiva, flors de pastanaga borda o tifes sostretes per alienígenes.

És una pena, però, que la participació sigui tan minsa, no només pel veredicte sinó perquè sembla que el "premi" sigui menor. Sí, hi haurà tard o d'hora, un comentari, global o detallat, però no és el mateix. No només per a qui participa, també per a qui proposa. Són temps de relaxació, ho sabem tots, però el Repte no sembla cridar tant com abans. Malgrat tot, sempre hi ha l'animal assidu que, amb puntualitat suïssa o amb un pas més pausat però igual de constant, arriba per presentar un text, que pugui agradar més o menys, que arribi a la fibra o sigui pura tècnica...

Aquesta convocatòria era prou assequible (ho ha demostrat una persona amb quatre textos força diferents; i un servidor en tenia una idea, però ja no s'ha atrevit a penjar-la...), amb una extensió breu però no prohibitiva, a l'igual que les paraules clau (o així ho vull creure...). Però és juliol, la canícula mossega com una canilla més aviat, i no es pot demanar "peres a l'om". Potser a la Mena Guiga sí, i se'n sortirà, de ben segur.


d.


PS: el comentarista també està en època juliolística, i es nota...