Detall intervenció

REPTE CLÀSSIC CDXIX: COMENTARIS

Intervenció de: mei__ | 14-04-2010


Un cop acabat el termini de presentació desl relats, passe a fer-vos els comentaris.

Diàspora - deomises

Esdrúixol títol que dóna pas a un relat i monòleg de caire autobiogràfic. Un narrador protagonista que, més que fets, expressa aquelles emocions que li desperta un poema dedicat a ell recent escrit per una persona amiga. El poema, precedent al discurs posterior, hi resta inserit, en tractar-se de l'escrit que catalitzarà el flux de sentiments d'aquest jo. I subtilment introduirà una veu del discurs, que és precisament l'amiga apreciada que recent l'ha escrit, en una visita a la casa del protagonista.
Altrament, vull destacar també que és just el poema el text més narratiu, mentre que el relat pròpiament dit és el text més introspectiu, -enmig d'una bella atmosfera de lirisme-, on més que acció, hi ha emoció. En conclusió, deomises, has bastit un relat on poesia i prosa apareixen encastades perfectament o, si vols, complementàriament. I has dibuixat el mapa del que són les relacions afectives i humanes: històries que van fent les persones a base d'apropaments, de distanciaments, de ferides i de rencontres... Sentiments i emocions (i posa ací la tendresa, la complicitat, la culpa, el desig, la joia, la tristesa, la diversió...) que afloren a l'epidermis de la gent que s'estima, o es transformen en un relat, o, per què no? S'intensifiquen sota la pell, en les mirades i en els silencis. Potser aquest protagonista li mostre el relat o deixe de fer-ho quan torne la seua amiga de la passejada. Siga com siga, ella sabrà copsar el que sent ell. Segur.

Moltes gràcies per la teua participació.

L'esglai - gypsy

A partir d'una selecció de versos d'aquest superb poema de franz, els quals has integrat com a part de la prosa, assistim a un monòleg que harmonitza perfectament amb el text inspirador. I és que tens una especial sensibilitat per a captar tot l'entramat emocional que rau sota la pell de cada poema i, per extensió, de cada persona que l'escriu. Coneixia tant el poema com la imatge que el va generar (Self Reflection, de Francesca Woodman). Però crec que, tant en la recreació de franz com en la teua prosa, aneu fins i tot més enllà de la imatge. I mentre que el poema insisteix en l'angoixa vital des de l'espant, el teu repte fa palesa aquesta angoixa també des del desencís.

Moltes gràcies per la teua participació.

Quan s'esmicola l'ànima - Gessamí_blau

El títol del teu repte és una manera molt lírica d'expressar els processos de desestructuració emocional que generen les separacions o abandonaments. Diuen que en els dols per mort o per separació, a més, moltes persones passen per fases de negació, o bé de l'absència de l'altre, o bé del propi dolor. No em sembla, però, que la narradora i protagonista d'aquest relat (ni del poema que has fet servir) estiga tancant els ulls a l'etapa vital que li ve a sobre. Senzillament creu, potser, que tindrà més energia per tirar endavant inicialment. I això ho observem en el caràcter ritual de les primeres parts del poema, quan la dona s'endreça, es perfuma, s'enjoia... És com si estiguera amidant les seues forces o recursos per a adonar-se -i la major part de vegades no hi ha altra manera de fer-ho- de les seues limitacions també.
Quant al poema inspirador que has escollit, he de dir que m'ha semblat sobri, elegant, madur... El poema és la veu que substituiria, o bé a un narrador omniscient que va explicant les accions, o bé, si volem, és la veu que deslliura la narradora protagonista de contar el que està fent per a centrar-se en la descripció del seu estat anímic. Novament, com a Diàspora, és el text poètic el que atorga narrativitat al text, fins al punt de sostenir un dels pilars de càrrega més importants en tot relat: el desenllaç. De fet, la distribució dels versos articula el plantejament, el nus i el desenllaç d'aquesta història. La teua part de creació prosística, bellament ornada de recursos poètics.

Un suggeriment lèxic: hauries de substituir el verb "nombrar" pel verb "anomenar".

Moltes gràcies per la teua participació.

Tot s'ha fet gran - franz appa

La manera com arrenca el relat porta ja la teua marca inconfusible d'elegància descriptiva, en situar el lector en l'espai. La presentació dels dos personatges femenins és més subtil i paulatina: una dona gran que passeja, amb cadira de rodes, amb una infermera jove. La primera és la protagonista, i coherentment li dediques major força descriptiva (les mans, els ulls, el to de veu...), de manera que paisatge i dona són els elements que dominen. Paisatges exteriors i interiors que s'entrelliguen a partir de l'evocació del riu i del poema intertextualitzat, o més aviat, d'una selecció de versos que la senyora s'apropia. I d'aquesta manera obres la ficcionalització del text poètic.

En les confidències de la dona (em ve ara al pensament l'arxiconegut títol de les memòries de Neruda), el lector pot inferir que ha viscut intensament la seua vida, la seua afectivitat, en contrast amb la jove infermera que l'acompanya. Hi ha, en la conversa, la insinuació d'algun tipus de fugida que la dona relaciona amb el seu fill, pel qual es mostra preocupada. I així, sorgeix un dels interrogants que fan que ens quedem amb ganes de més: qui és el seu fill? Què li passa? I si el relat queda arrodonit, aquestes i d'altres preguntes (sobre el seu matrimoni, sobre el seu amant) menen el lector a voler saber-ne més. Així és que confie que obriràs una sèrie de relats que el continuen, en un sentit o en un altre, tal com vas fer amb la xarxa de relats que conformen el petit gran món de Tavanne.

Moltes gràcies per la teua participació.

Renitent - Bruixot

El teu relat psicològic, al meu parer, té un valor que el torna singular: força el lector a empatitzar amb un torturador. No es tracta de prendre-hi partit, i ací rau el seu mèrit. El lector "no vol" que la víctima continue emmanillada, patint, indefensa i sotmesa a la crueltat dels empresonadors. El que passa és que deixes aquesta presència com a fons, i el que destaques com a figura és la veu de la consciència del militar torturador com a víctima d'un sistema pervers.

Podem copsar el conflicte intern de l'home encarregat de provocar el sofriment a un altre home, a qui la seua consciència demana una cosa (harmonitzant amb el títol) i la por i el sentit de la disciplina militar el menen a fer-ne una altra que creu que no pot defugir. I per dur l'experiència lectora més al límit, hi ha les concessions a la nostàlgia pels familiars, pels paisatges del lloc d'origen...

L'evocació de l'avi a partir de la descripció física de la víctima i la insinuació que potser aquest també va patir tortures similars en el passat, m'han menat a preguntar-me si el protagonista no està complint indirectament una venjança que tindria com a base l'antic sofriment d'una figura parental. Alguns que en saben diuen que de vegades calen diverses generacions per a resoldre assumptes de família inconclusos... Deixe aquesta qüestió planant en l'aire viciat del calabós.

No voldria passar per alt ni la poetessa, allan lee, ni l'haikú ficcionalitzat al teu relat, on s'expressa el descobriment que la tristor pot ser un sentiment col·lectiu. Bé, i si un haikú és l'expressió d'un instant, d'un detall... no són força detallistes les descripcions que fas de les coses petites: parts anatòmiques del presoner, la papallona que entra per la reixa per a aguaitar a l'infern...?

Alguns suggeriments ortogràfics: hauries d'accentuar el "què" a "en el moment en que floreixen" perquè és un relatiu introduït per una preposició. També suprimir la "a" a "s'arriscava a que el jutgessin" i posar accent diacrític a "ves a saber" (vés).

Moltes gràcies per la teua participació.




Respostes

  • REPTE CLÀSSIC CDXIX: VEREDICTE
    mei__ | 14/04/2010 a les 11:00

    El relat guanyador d'aquesta convocatòria del Repte Clàssic CDXIX, "El poema" és:

    - "Renitent", de Bruixot.

    Enhorabona! Esperem la teua nova proposta.
    • Moltes felicitats!
      gypsy | 14/04/2010 a les 15:18

      Bruixot, pel text i per la poetessa triada.
      Tot d'un nivell excels.



    • Gràcies, mei__,..
      deòmises | 14/04/2010 a les 16:54

      ...per aquestes paraules al meu relat, epíleg d'una setmana plena de poesia i de rencontres, tant en el vessant literari com en el vital. Igualment, agraït per la proposta que ha amalgamat i reconciliat poesia i prosa durant uns dies.

      Gràcies, Bruixot, per aquesta reaparició tan qualitativa. Se't troba a faltar, però quan apareixes, l'espera s'esfuma i només cal seure per gaudir-te!

      Gràcies a la resta de participants, i a les poetesses que han 'prestat' els poemes escollits (totes les veus han estat femenines...).

      d.


      • QUASI totes, vola dir... Excusez-moi, monsieur appa... (no+)
        deòmises | 14/04/2010 a les 17:43

    • Gràcies i enhorabones
      franz appa | 14/04/2010 a les 17:08



      ...a tots i totes el que heu participat, pels magnígfics relats i poemes que m'han reportat una estona de feliç lectura. I especialment a gypsy per triar un poema meu i fer-ne una obra d'art.
      I a la jutgessa per la seva gran iniciativa que ha generat els relats i m'ha proporcionat benzina per crear-ne un de meua partir d'un bellíssim poema de Dolça Parvati . I pels seus savis comentaris.
      I enhorabona especial pel seu relat al guanyador.




    • Felicitacions
      Maria Sanz Llaudet | 14/04/2010 a les 19:33

      A la jutgesa per l'iniciativa i pels comentaris, elogiosos, generosos i savis. Al meu parer, els relats que s'han presentat són d'una qualitat extraordinària, i ha estat un plaer poder-vos acompanyar.
      Als participants i a les poetesses, que ens han "deixat" aquestes petites joies.
      I naturalment, moltes felicitats al Bruixot, per un relat digne de ser destacat.
  • gràcies
    gypsy | 14/04/2010 a les 15:57

    pel comentari al meu relat. Un petonàs.

    ;)



  • gràcies
    Bruixot | 14/04/2010 a les 18:36

    sobretot sobretot a la mei__ pels comentaris, molt interessant, i per les correccions, molt encertades (ai! les presses!).

    També als altres participants, amb els magnífics relats presentats (i no és un dir).

    Gràcies especials a l'allan lee, pel seu poema tant inspirador (l'honor és meu!).

    Aviat posaré el nou repte!

    X B

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.