Detall intervenció

Repte Clàssic 695 o DCXCV - Secrets

Intervenció de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio | 03-11-2019

Doncs és ben fàcil, anirem seguint, encara no sabem si en un ordre diferent del mensual, els temes del X Concurs ARC de microrelats.
Però sigui com sigui, aquí ho farem a l'antiga, amb paraules obligades, una llargada diferent del concurs i un dia concret per finalitzar el repte.

No tindrem guanyador del repte, tindrem comentaris dels concursants, petites visions del repte de cada un dels altres participants.

REPTE CLÀSSIC 695 - DCXCV - SECRETS

Entre 400 i 500 paraules segons comptador Word o similar.
Paraules obligades: Ulls, secrets, foscor
fins al 15 de novembre
el 16 i 17 farem comentaris


Ja podeu començar!


i visca el repte!


Respostes

  • l'amagatall
    Fidel Català | 15/11/2019 a les 16:54
    Havia estat amagat molts anys, les coses no sempre són com un les voldria, i fins que no vaig sortir d’aquell parany, passats ja força anys on havia acostumat la mirada dels meus ulls a la foscor de l’amagatall, sortir-ne va ser una experiència singular.
    Potser, el voler amagar-se i mantenir el teu viure en secret no era una bona manera de viure, però en aquell armari amagat de la cuina, que conduïa a un soterrani sense finestres i amb la ventilació mínima, la llum era un bé escàs.
    En el poble havia estat dona per mort o per desaparegut. Alguns havien dit que em refugiava a les muntanyes, en el torrent de can Guardi, un contrafort que mena a l’ermita de Santa Rita, antic punt de reunió de les bruixes de la conrada.
    Aquell casalot convertit en santuari, s’alçava en un penya-segat que dominava tota la vall, i amb ella, els tres pobles que hi cohabitaven. Sí que hauria estat un bon amagatall, viure en aquell casalot. Però el capellà solia anar-hi per arranjar-lo i fer culte a l’ermita, i pujava pel camí de pastura, no tan costerut com el camí del torrent. malgrat que calia fer uns quants quilòmetres de més.
    Però en el soterrani de can Passerell, amb la mestressa que em tenia amagat, vaig viure uns quants anys en pau, i sols fèiem guerra ella i jo, els dies de mal temps, quan plovia o feia massa fred perquè la família pugés del poble de Sant Esteve per visitar a la seva àvia.
    Ella, que es deia Leonor, era vídua de feia anys, i els fills havien baixat a viure al poble, per fer créixer la canalla. Després de la guerra, i durant també, poques distraccions tenien durant l’hivern, i potser durant bona part de l’any. Així que anar tenint fills era un esport força comú en aquelles conrades muntanyenques i allunyades dels centres principals de les comarques veïnes. De la capital ja no se’n parlava, ni en somnis.
    Però tot té el seu moment de llum, on per arribar-hi cal la foscor més lúgubre que cap mortal pugui imaginar. Feia dos dies que la Leonor no obria el portelló per baixar a festejar. Ja teníem una edat, però era excitant i l’única distracció en aquell paratge apartat, a tocar del torrent dels Passerells. I a banda de no tenir cap contacte carnal amb la mestressa, cosa de la que podia estar-me un parell de dies més, el més important era que tampoc tenia menjar. Ella solia deixar-me coses de sobres, pernil i formatges, per si en algun moment com aquell s’esdevenia, que ella no fos capaç de baixar, pel motiu que fos.
    El tercer dia es va fer la llum, un raig de sol va entrar directament de la finestra de la cuina, i vaig saber que alguna cosa fallava, feia anys que no veia el sol.
    —Hem trobat l’antic batlle —va cridar una veu.
    Un tret va ser el meu darrer adeu.
    • Gràcies per participar
      Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio | 19/11/2019 a les 09:49
      El teu relat deu tenir alguna història certa, espero que no sigui real, però ja podria haver passat en algun lloc de les nostres terres.

      Sembla que l'has fet amb poca revisió, hi ha alguna cosa que es podria millorar de la redacció, i alguna expressió que mereix una revisió més acurada. Potser la manca de pràctica, dius que fa temps no escrivies, doncs et felicitem, hi ha un bon relat, millorable literàriament.

      T'animem a participar amb aquest relat al concurs, però l'has d'escurçar una mica, ja que sobrepassa el mínim de caràcters.
      Tens dos dies, avui i demà per pensar-hi.

      Sort i gràcies per participar.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: