REPTE CLÀSSIC 689 – SANT PERE - TRASLLAT ALS TEMPS PRESENTS

REPTE CLÀSSIC 689 – SANT PEREIntervenció de: kefas | 03-07-2018


Paradoxa de Schrödinger, guardiola de la seguretat social i quantitat de militants del PP. Tres temes escollits entre la munió d’elements discursius que inunden les pàgines de dades dels mitjans de comunicació sense que aportin cap mena d’informació. No he trobat encara ningú que entengui l’experiment del gat d’Schrödinger, que sàpiga que la guardiola de la seguretat social no ha estat saquejada perquè no ha existit mai o que tingui clar que la quantitat de militants del PP és mil i tants.

I el tema proposat per al repte clàssic no és cap d’aquests. És Sant Pere .

Sé que és fotut, que no es pot proposar una cosa com aquesta mentre la canícula de juliol esquerda el cap dels ases, però això és precisament el que us demano. Esquerdeu-vos el cap escrivint un relat de entre 350 i 500 paraules parlant d’alguna de les moltes cares del polièdric Sant Pere. Com a pedra angular d’esglésies, com a porter, com a talla-orelles, com a mentider, com a pescador o com a actor de la història més gran mai explicada.

El termini, fins el 10 de setembre o fins que hi hagi quatre relats.

Oi que no és molt demanar ?

Respostes

Al cel també hi passen coses
Mena Guiga | 04/07/2018 a les 20:30

[Respondre]

Esclau de les claus, el so que feien li causava mal de cap. 

-Massa remenar-les, massa dur-les a la butxaca que mai es forada i així descansaria, que caiguessin sobre qualsevol núvol de més avall prou espès per tal que el joc de trobar-les s'allargués i encara seria divertit... però el repòs etern dels usuaris fent cua m'ho impedeix! 

I dringadissa de claus, obrint i tancant porta.

-Espera, Pere! Tinc una idea per tal que gaudeixis de descans.

Aquell dimoniet disfressat d'escolanet montserratí que ocultava banyetes i cua maldestrament (com hauria aconseguit assolir aquells cims purs?, es preguntà el sant) li resultà simpàtic.

-Digues.

Es sorprengué de la no-reacció de córrer a denunciar-lo per tal que l'aviessin a lloc.

-Et cal despertar un xic una certa fam.

-No pas voracitat, oi? Seria contraproduent, sent on sóc.

-Calma, porter curós sempre aqueferat. És ben innocent, la cosa.

-Oh...transparent?

-Bé, més aviat tindrà color.

-Oh!

Tallà la conversa -hi havia massa orelles parades, intangibles, però engrandides com si fossin de proboscidis- per xiuxiuejar-li el què.

-A canvi, voldràs res, em temo?

-Deixa'm les claus per fer-les volar una estona. Jo menjo consonants, de dos en dos. Nyam, la 'c' i la 'l'. Aus, llibertat!

Les claus van marxar a fer vacances. Una tirallonga d'ànimes van quedar admirades: quina bellesa! I si feien com elles? Sí: tenien ales.

Sant Pere no va rebre cap amonestació. De fet, el paradís estava massa atapeït, apart que els usuaris s'estaven avorrint. Els havien venut un estat naïf que no els acabava de plaure. Observaven les (cl)aus felices en el vast cosmos i els esperits que les imitaven, tots aquells altres que no hi eren a temps: un cop has entrat al regne de Déu l'estança implica arrelar-s'hi.

Va ser felicitat pels de dalt-dalt-dalt, que, al seu torn, estaven fastiguejats del nirvana apalancat. Van aplaudir la menja i la coloració.

-Magnífic, Pere! Preciós i boníssimes. Gràcies. 

Se sentia com cruixien, sent menjades, perquè en repartia per a tothom.

Mentrestant, els mortals, en aquell planeta en vies de petar, no paraven de fotografiar el fenomen, molt més que gaudir-lo.

-Sant Pere fa torrades!

El firmament, d'un estupend rogenc, ho verificava. Senyal de vent, els antics deien, tot i no ser pràcticament escoltats.

Tal volta l'aire en moviment portaria musiqueta de claus i una rialleta trapella amb una oloreta de tendre sofre.



Mena


Mena

RE: Al cel també hi passen coses
Mena Guiga | 05/07/2018 a les 15:44

[Respondre]

allà on posa 'estança' està malament, és 'estada'.

Ah, i restar una signatura (que no hi hagi cromo repe).