Detall intervenció

Repte clàssic 600. Una segona oportunitat

Intervenció de: Mena Guiga | 21-06-2015

Em sembla que el tema del repte parla sol i parla per a pràcticament tots els camps.

No m'enrotllo que no sóc de Pèrsia.

Però sí que demanaré unes cosetes menudes com peres de St. Joan:

Mots prohibits: oportunitat, Oporto, òpal
Mots obligats: pa, espardenya, meandre

Extensió: de 300 a 500 mots (però si convé seré un xic condescendent, que el fet creatiu s'ho mereix).

Termini: passats petards, cebes espetegaires, foguerons, coques i cava, allà el diumenge 28 de juny, a mitja tarda.

*Jo no passo llista però hi ha una sèrie de persones que JA SABEN que hi haurien de participar (què caram!). Encolomeu-me relats sentits; divertits; bojos; realistes que tombin; de por; del que sigui...no espereu una segona oportunitat, que el tema dels reptes varia, comu la vida misma!!!!! :)

Mena


Respostes

  • RE: Repte clàssic 600. Una segona oportunitat
    rnbonet | 23/06/2015 a les 15:24
    Entre alisis i volcans, piles a mitja càrrega.
    Va una 'participéison' sense optar a 'concúrsion'. Penalitzada des del principi.
    Au! Salut i rebolica!

    POSANT LA SEGONA

    -Un tros de pa –(1er. mot obligat)-. Només un tros de pa- demanava aquella mare, buscant una oportunitat –(1er. mot prohibit)- per mor d’alimentar el seu fillet cadavèric.
    El seu posat feia paor. Costelles eixides, cames primes. Sense cap calçat. Ni una miserable espardenya –(2on mot obligat)- al peu dret. L’altre, deformat. Almenys, lliure.
    Érem ben lluny de qualsevol gran ciutat. Allà em trobava. Just al duodècim meandre – (3er mot obligat)- del Douro després de la línia fronterera entre els dos estats de la pell de brau. I si he escrit Douro sabreu a quin dels dos estava. El blauverdós òpal -(3er mot prohibit)- de l'aigua, espill miratge, li feia enveja al cel.
    El poblet eren només quatre casutxes mal comptades., encara que O Porto–( 2on mot prohibit! O no? Perquè en realitat el prohibit era 'Oporto')- no s'hi trobava gaire lluny.
    Bo. Primera oportunitat. El cas era que una mosca collonera rondonava pel cap de la mísera pidolaire. Vaig intentar agafar-la al vol amb la mà dreta, mentre amb l'esquerre buscava a la butxaca uns quants escuts per fer-li almoina. Intent fallit de la dreta a la collonera mosca; intent aconseguit de l'esquerra trobant dos-cents escuts.
    I en el just moment que dipositava el billet a les mans de la portuguesa, la mosca, envejosa i golafre s'enfilava cap ell, -el billet, clar!- com per intentar furtar-li'l a la bona dona. “Ara és la meua!” CLAP!!! I la mosca va quedar feta un flam entre les meus poderosos palmells.. Segona oportunitat.
  • Ingerència (o Diplomàcia)
    deòmises | 28/06/2015 a les 14:25
    En arribar a la carena, comprovo que el riu encara és al seu lloc. Tot i els dies que han transcorregut, a pesar de les penúries sofertes, el traç sinuós i el cabal abundant segueixen allà, immutables, impassibles. M'aturo uns segons per l'emoció que m'aclapara ara mateix; noto com si hagués canviat les espardenyes per tones de plom i els peus no gosen avançar ni un mil·límetre fins que l'ànima no els ordeni moure's de nou. Observo els meandres que em varen acollir durant els llargs estius de la infància, que amagaren les primeres trobades amb un amor adolescent i esbojarrat de tan fervent, que m'acompanyaren inclús quan vaig decidir deixar el poble per sempre, rendit i sense cap altra sortida que l'abandó i la fugida per no saber enfrontar-me a l'imprevist...

    Ara, en interrompre el meu trajecte, m'adono del cansament i de la fadiga que m'envolten, i la fam i la set són indescriptibles. Enyoro la mísera engruna de pa que desitjaria, el glop d'aigua fresca del càntir. Però no tinc ni aquest ínfim consol. Ni un gos que m'acompanyi en la soledat del camí, que s'arrauleixi a la meva vora per fer més càlides les nits i menys llargs els dies. Ho he entès prou bé: aquest tràngol l'he de passar tot sol, sense l'ajuda dels records ni de les persones conegudes al llarg d'aquests anys. Com si fos una segona oportunitat per trobar-me amb mi mateix, per complet. Per això, malgrat el tràmit dolorós i "diplomàtic", tornar al poble és necessari. Sobretot reaparèixer allà on el riu em va ser ajuda per llevar-me la vida amb covardia i deixar-hi senyals desxifrables, indicis que sóc a prop, que em deixo trobar. Tot sigui per acabar amb el vagareig perpetu i perquè el meu cos no segueixi perdut enmig de la mar, devorat pels peixos.


    d.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.