Detall intervenció

REPTE CI. Diumenge nefast

Intervenció de: DoctorWho | 10-03-2006


Companys, mal que em pesi, el que us explicaré és verídic.

Un diumenge, dos mesos ençà, després de la meva primera setmana com assessor borsari d'una coneguda multinacional, vaig ser convidat pel director general a passar el dia amb la seva família.
Havent-me gastat mig préstec personalitzat, que volia destinar a un implant capil·lar, en equipament esportiu, vaig arribar al golf Sant Cugat. En García m'havia ensenyat uns passes i res no podia fallar.

El meu primer swing va fer que la piloteta s'estampés al nas de la imponent dona del director que ens mirava des de la terrassa del bar. De l'ensurt es va vessar el gin tonic per sobre. La femella, irritada perquè s'havia tacat el vestit nou, va aixecar-se d'una revolada i va sortit corrent cap al dispensari movent ostentosament la seva enorme pitrera.

Es va fer l'hora de dinar i semblava que tot estava oblidat. Asseguts de nou a la terrassa es va afegir la filla del director. La noia devia tenir uns vint anys i només veure-la vaig començar a posar-me malalt. No sé si fou degut al vi o a les fregues a l'entrecuix que la mare em feia per mostrar-me que m'havia perdonat, que a les postres vaig haver d'aixecar-me. Panteixant vaig arribar a una sala, em vaig descordar totalment la camisa i vaig deixar-me caure sobre el sofà.

Només vaig tancar una breu estona els ulls, us ho juro. Quan els vaig tornar a obrir el primer que vaig veure fou un deliciós cul sobre la meva panxa.
La noieta, que havia deixat la samarreta de coloraines, els sostenidors i el tanga per terra, se m'havia eixancarrat a sobre, s'havia arremangat les faldilles i començava, presta, a descordar-me els pantalons. Amb una habilitat increïble va aconseguir treure-me-la, just en el moment que semblava que la bragueta m'anés a esclatar. La visió de les seves natges obrint-se cada cop més gairebé em fan perdre de nou la consciència. Em vaig resistir però ella va poder més. Tant sols vaig arribar a notar com els seus llavis sucosos s'apropaven a la meva fava, quan vaig sentir que la porta s'obria.

La mare va entrar feta una fura. Com un animal a qui li havien robat la seva presa va començar a cridar al seu marit.

Ara torno a estar a l'atur i m'he hagut de gastar el què em quedava del préstec en un advocat.


Respostes

  • Amb Bush vivíem millor
    pivotatomic | 08/03/2006 a les 18:58

    M'hauria d'haver pujat la mosca al nas quan van trucar passades les dotze. Però tinc el mateix defecte que la Blanche Dubois: sempre he cregut en la bondat dels desconeguts. Així, enlloc de fer-me el suec, em vaig deixar vèncer per la curiositat.

    Al passadís, amb el dit encara al timbre, m'esperava una noia directament sortida de la més delirant de les meves fantasies. Ja sabeu, la clàssica rossa de la que mai series capaç de dir-ne el color d'ulls, més que res perquè estàs massa ocupat jugant a endevinar la talla dels seus sostenidors...

    Havia sentit a parlar d'ensarronades així, però les considerava una llegenda urbana. Segurament per això (val, i perquè em moria de ganes de veure si el cul li feia joc amb els pits), en comptes d'obrar com un home de seny i tancar-li la porta als morros vaig convidar-la a passar.

    Encara no sabia ben be què fer, quan ella va obrir la gavardina que duia posada i la va deixar lliscar per les seves cames inacabables. A sota hi duia només el vestit de néixer, només que unes quantes talles més gran.

    - Follem?

    Just llavors, vaig recuperar l' enteniment.

    - Mira… - vaig dir-li, recollint la gavardina -. No vull merders, jo. Per favor, vesteix-te i busca't algú autoritzat, vols?

    Però es veu que no volia. Enlloc d'oferir-me una bonica panoràmica del seu cul desfilant cap a la porta, va treure una pistola de no-sé-on i va dir-me amb veu de locutora nocturna.

    -Un tipus difícil, eh? Despulla't.

    Us heu sentit mai un objecte sexual? No? Doncs no està malament. O més aviat no ho estaria si, segons abans d'arribar al nirvana, dos goril·les no et tiren la porta a terra i et claven una multa de 50.000 dòlars per cometre una greu violació de la Llei de Continència Sexual del 2015, article 64, paràgrafs 15, 16, 17 i, en alguns dels nostres estats menys liberals, 18 i 19.

    Afortunadament, van dir, farien els ulls grossos a canvi d'una generosa aportació al fons de pensions de la policia. Minuts més tard, els goril·les, la rossa i els 500 llagardos que havia estat estalviant per la Play 6 marxaven per sempre. Bye, Bye Love...

    Des que el govern havia desmantellat la Seguretat Social, cada col·lectiu s'havia vist obligat a buscar-se la vida per assegurar la vellesa dels seus associats... Definitivament, amb Bush vivíem millor!

  • Vigila el que facis a la dutxa...
    Sol_ixent | 08/03/2006 a les 20:57

    Amb la calor d'agost enganxada a la pell, decideix prendre una bona dutxa abans de posar-se al llit tot just arribant a casa.

    Un cop dins del bany, es desprèn ràpidament del vestit cenyit, de les calces i, per últim, dels sostenidors. Aquells que li havia regalat per Reis en Toni i que tant li agradaven.
    De sobte, s'adona que avui està més maca que mai. Fins i tot nua, davant del mirall. Es veu diferent. Tot i que els seus malucs continuen tenint aquelles formes ja habituals i la seva panxa tant llisa com sempre, els seus pits semblen més petits. No per vanitat, sinó per amor propi, sempre havia cregut que tenia uns pits macos. Més aviat petits, però molt ben posats i rodonets. Ideals, segons la majoria d'homes.
    Deixant-se de contemplacions, obre l'aigua calenta de la dutxa i s'hi posa a sota. Comença a ensabonar-se la cara, passant pel nas i els pòmuls, acabant per l'esquena. Nova ensabonada i arriba als pits. Els acaricia suaument, tot passant les puntes del dit índex de la mà dreta per sobre dels mugrons, posant-li així els pèls de tot el cos de punta. Amb la mà esquerra, comença a baixar suaument pel ventre, arribant a la fi al centre del plaer. Comença a acariciar i a cercar, ansiosa, l'obertura del paradís, que cedeix pas sense resistir-se gaire. Un cop s'ha fet camí, comença a entrar i sortir, primer lentament, i cada cop més ràpid. No sap si donar un cop a alguna cosa o xisclar, perquè l'excitació és màxima.
    Al cap d'una estona, el ritme va baixant, mentre l'aigua continua caient, havent ja esbandit totes les restes de sabó del seu cos. I quan la satisfacció s'ha consumit, s'apaga tot. Igual que el raig d'aigua.
    Surt i es posa la tovallola, eixugant-se bé totes i cadascuna de les parts; fins i tot el cul i l'esquena. Un cop posada la camisa de dormir, es fica dins el llit, i no triga més de deu minuts en adormir-se.

    L'ensurt ve l'endemà al matí. Un missatge contundent de número desconegut al mòbil: "Visita la següent pàgina. Hi tens molt a veure". I l'adreça d'una pàgina web. Encén ràpidament l'ordinador, i... quin ensurt el seu, en descobrir que el vídeo de la seva dutxa d'anit està penjat!

    Certament, mai podem saber si quan estem sols només són els nostres ulls els únics que ens veuen...
    • RE: Vigila el que facis a la dutxa... (+petits canvis)
      Sol_ixent | 10/03/2006 a les 13:07

      Amb la calor d'agost enganxada a la pell, decideix prendre una bona dutxa abans de posar-se al llit, just arribant a casa.

      Un cop dins del bany, es desprèn ràpidament del vestit cenyit, de les calces i, per últim, dels sostenidors. Aquells que li havia regalat per Reis en Toni i que tant li agradaven.
      De sobte, s'adona que avui està més maca que mai. Fins i tot nua, davant del mirall. Es veu diferent. Tot i que els seus malucs continuen tenint aquelles formes ja habituals i la seva panxa està tant llisa com sempre, els seus pits semblen més petits.
      No per vanitat, sinó per amor propi, sempre havia cregut que tenia uns pits macos. Més aviat petits, però molt ben posats i rodonets. Ideals, segons la majoria d'homes.
      Deixant-se de contemplacions, obre l'aigua calenta de la dutxa i s'hi posa a sota. Comença a ensabonar-se la cara, passant pel nas i els pòmuls, acabant per l'esquena. Nova ensabonada i arriba als pits. Els acaricia suaument, tot passant amb delicadesa les puntes del dit índex de la mà dreta per sobre dels mugrons, posant-li així els pèls de tot el cos de punta. Amb la mà esquerra, comença a baixar suaument pel ventre, arribant a la fi al centre del plaer. Comença a acariciar i a cercar, ansiosa, l'obertura del paradís, que cedeix pas sense resistir-se gaire. Un cop s'ha fet camí, comença a entrar i sortir, primer lentament, i cada cop més ràpid. No sap si donar un cop a alguna cosa o xisclar, perquè l'excitació és màxima.
      Al cap d'una estona, el ritme va baixant, mentre l'aigua continua caient, havent ja esbandit totes les restes de sabó del seu cos. I quan la satisfacció s'ha consumit, s'apaga tot. Igual que el raig d'aigua.
      Surt i es posa la tovallola, eixugant-se bé totes i cadascuna de les parts; fins i tot el cul i l'esquena. Un cop posada la camisa de dormir, es fica dins el llit, i no triga més de deu minuts en adormir-se.

      L'ensurt ve l'endemà al matí. Un missatge contundent de número desconegut al mòbil: "Visita la següent pàgina. Hi tens molt a veure". I l'adreça d'una pàgina web. Encén ràpidament l'ordinador, i... quin ensurt el seu, en descobrir que el vídeo de la seva dutxa d'anit està penjat!

      Certament, mai podem saber si quan estem sols només són els nostres ulls els únics que ens veuen...
  • Festa! (amb permís de Heminway)
    rnbonet | 08/03/2006 a les 22:35

    FESTA! (amb permís de Heminway)

    L'excel·lentíssim senyor O'Nofre i Milboques, batlle, té, en aquest memorable moment, la boca al mugró de la mamella dreta de la senyora Regidora d'Esports, la qual, òbviament, s'ha tret els sostenidors. Mentre, la fèmina, fent honor a la seua regiduria, presenta una posició de ‘lotus invertit' llargament practicada en èpoques anteriors de la seus existència, quan va ser campiona olímpica de gimnàstica transverso-oriental. "Ai, batlle meu!.. I si, al mateix temps, em posares la ‘linga' prop del ‘ioni'... O dintre..." Sandèria Bonflorí, Regidora d'Esports, a més d'atendre els quefers municipals, els domèstics, els dels negocis -exportació, vidència, taxidèrmia-, s'hi fa càrrec dels freqüents ‘mals de panxa' de l'excel·lentíssim senyor batlle, allí present i que, no obstant, es troba a la glòria. "Encenalls enfurismats de viva essència! Estrelles lluminoses que il·luminen la nit! Feu de baldana al nostre acte de festa festívola, d'amanívola estança al bell mig de la foscúria..." proclama l'amabilíssim batlle, amorrant-se ara al pit esquerre de la justíssima regidora. I és que el senyor O'Nofre, en nits caloroses de festa, esdevé un "vat poeta preciosista, bigarrat i transitori", com a ell mateix li agradava de dir. O, si n'havia pres una mica massa, de rosada, mamella i cava, com ara, li recita calorosa i acaloradament
    "...ubres de la tierra mía
    manantial fecundo de mi patria,
    aguas d'España profunda
    con flores del terruño perfumadas..."
    I li fot el dit dins la pastissa de la regidora, mentre amb el membre flonjo apunta la cova posterior i cagona -també dit forat del cul- de la susdita. "No entrarà", vaticina Sandèria. "I com ho saps? Què, a més de vident, eres endevinadora?", demana el cap de fatigues municipals. "Un pressentiment", contesta la regidora, mentre, pensa: "És que el cap municipal ha esdevingut fava, o què"? No veu que està ‘mústio'?
    Però de sobte, un objecte no flàccid i sí ben ert li fa veure el castell que abans no ha contemplat. Un alficòs de bona mida, ben ert i ferm, li ha estat introduït en aquell evident forat pel seu momentani senyor, cap municipal i correligionari d'intrigues i partit. Al crit de la senyora regidora segueix l'esclat de les carcasses dels focs d'artifici que, a través dels vidres de la balconada, il·luminen l'estança. Tots els que estan veient el castell, la meitat del poble -al voltant de vuit-cents cinquanta-tres ulls, si fa no fa- ha presenciat, de sobte i en un instant, l'escena.
    Era festa grossa. I ara, a més a més, sonada.




    • RE: Festa! (amb permís de Heminway)-versió definitiva-
      rnbonet | 09/03/2006 a les 08:59

      Em sembla, amic, que m'havia deixat el NAS per algun cantó.

      Ahí va la bona:
      FESTA! (amb permís de Heminway) -versió definitiva-

      L'excel·lentíssim senyor O'Nofre i Milboques, batlle -ben plantat, nas ortodox, piu heterodox- té, en aquest memorable moment, la boca al mugró de la mamella dreta de la senyora Regidora d'Esports, la qual, òbviament, s'ha tret els sostenidors. Mentre, la fèmina, fent honor a la seua regiduria, presenta una posició de ‘lotus invertit' llargament practicada en èpoques anteriors de la seus existència, quan va ser campiona olímpica de gimnàstica transverso-oriental. "Ai, batlle meu!.. I si, al mateix temps, em posares la ‘linga' prop del ‘ioni'... O dintre..." Sandèria Bonflorí, Regidora d'Esports, a més d'atendre els quefers municipals, els domèstics, els dels negocis -exportació, vidència, taxidèrmia-, s'hi fa càrrec dels freqüents ‘mals de panxa' de l'excel·lentíssim senyor batlle, allí present i que, no obstant, es troba a la glòria. "Encenalls enfurismats de viva essència! Estrelles lluminoses que il·luminen la nit! Feu de baldana al nostre acte de festa festívola, d'amanívola estança al bell mig de la foscúria..." proclama l'amabilíssim batlle, amorrant-se ara al pit esquerre de la justíssima regidora. I és que el senyor O'Nofre, en nits caloroses de festa, esdevé un "vat poeta preciosista, bigarrat i transitori", com a ell mateix li agradava de dir. O, si n'havia pres una mica massa, de rosada, mamella i cava, com ara, li recita calorosa i acaloradament
      "...ubres de la tierra mía
      manantial fecundo de mi patria,
      aguas d'España profunda
      con flores del terruño perfumadas..."
      I li fot el dit dins la pastissa de la regidora, mentre amb el membre flonjo apunta la cova posterior i cagona -també dit forat del cul- de la susdita. "No entrarà", vaticina Sandèria. "I com ho saps? Què, a més de vident, eres endevinadora?", demana el cap de fatigues municipals. "Un pressentiment", contesta la regidora, mentre, pensa: "És que el cap municipal ha esdevingut fava, o què"? No veu que està ‘mústio'?
      Però de sobte, un objecte no flàccid i sí ben ert li fa veure el castell que abans no ha contemplat. Un alficòs de bona mida, i ferm, li ha estat introduït en aquell evident forat pel seu momentani senyor, cap municipal i correligionari d'intrigues i partit. Al crit de la senyora regidora segueix l'esclat de les carcasses dels focs d'artifici que, a través dels vidres de la balconada, il·luminen l'estança. Tots els que estan veient el castell -al voltant de vuit-cents cinquanta-tres ulls, si fa no fa- ha presenciat, de sobte i en un instant, l'escena.
      Era festa grossa. I ara, a més a més, sonada.




  • RE: REPTE CI. Festa!
    rnbonet | 09/03/2006 a les 15:44

    Ara en són 402, crec. I quedaria així:


    L'excel·lentíssim senyor O'Nofre i Milboques, batlle, -ben plantat, nas ortodox, piu heterodox-, té, en aquest memorable moment, la boca al mugró de la mamella dreta de la senyora Regidora d'Esports, la qual, òbviament, s'ha tret els sostenidors. Mentre, la fèmina, fent honor a la seua regiduria, presenta una posició de ‘lotus invertit' llargament practicada en èpoques anteriors de la seus existència, quan va ser campiona olímpica de gimnàstica transverso-oriental. "Ai, batlle meu!.. I si, al mateix temps, em posares la ‘linga' prop del ‘ioni'... O dintre..." Sandèria Bonflorí, Regidora d'Esports, a més d'atendre els quefers municipals, els domèstics, els dels negocis -exportació, vidència, taxidèrmia-, s'hi fa càrrec dels freqüents ‘mals de panxa' del senyor batlle, allí present i que, no obstant, es troba a la glòria. "Encenalls enfurismats, viva essència! Estrelles lluminoses que il·luminen la nit! Feu de baldana al nostre acte de festa festívola, d'amanívola estança al bell mig de la foscúria..." proclama l'amabilíssim batlle, amorrant-se ara al pit esquerre de la justíssima regidora. I és que el senyor O'Nofre, en nits caloroses de festa, esdevé un "vat poeta preciosista, bigarrat i transitori", com a ell mateix li agradava de dir. O, si n'havia pres una mica massa, de rosada, mamella i cava, com ara, recita calorosa i acaloradament
    "...ubres de la tierra mía
    manantial fecundo de mi patria,
    aguas d'España profunda
    con flores del terruño perfumadas..."
    I li fot el dit dins la pastissa de la regidora, mentre amb el membre flonjo apunta la cova posterior i cagona -també dit forat del cul- de la susdita. "No entrarà", vaticina Sandèria. "I com ho saps? A més de vident, endevinadora?", demana el cap de fatigues municipals. "Un pressentiment", contesta la regidora, mentre pensa: "És que el ‘senyor' ha esdevingut fava, o què"? No veu que està ‘mústio'? De sobte, un objecte no flàccid i sí ben ert li fa veure el castell que abans no ha contemplat. Un alficòs de bona mida, i ferm, li ha estat introduït en aquell evident forat pel seu cap municipal i correligionari d'intrigues i partit. Al crit de la senyora regidora segueix l'esclat de les carcasses dels focs d'artifici que, a través dels vidres de la balconada, il·luminen l'estança. Tots els que estan veient el castell -al voltant de vuit-cents cinquanta-tres ulls, si fa no fa- ha presenciat, de sobte i en un instant, l'escena.
    Era festa grossa. I ara, a més a més, sonada.






  • REPTE CI: El final d'un dia més.
    Leela | 09/03/2006 a les 20:25

    (Xavier, segons el word n'hi ha 406 però em sembla haver entés que no passa res, oi? :-))

    Em vaig apujar les ulleres inconscientment. El dia havia estat molt llarg i xafogós però havia d'acabar aquells càlculs abans de marxar. Els ulls em feien pampallugues degut als maleïts fluorescents i la disposició gens ergonòmica de l'ordinador.

    Vaig anar al lavabo per remullar-me una mica. Vaig mirar-me al llarg mirall amb escepticisme. Duia els cabells despentinats degut al vici de tocar-me'ls mentre treballo. Però fent valoració de la situació vaig pensar que aquell vestit ínfim, que m'havia costat quatre rals, m'esqueia força bé i que el meu cos, lleugerament modelat, s'hi insinuava rotundament.

    En treure'm les ulleres vaig notar un dolor punxant sobre el nas. Em vaig passar els dits per sobre intentant alleugerir aquell senyal vermell que m'havia quedat. Tot se'm va fer borrós. Tenir sis diòptries de miopia em permetia fer gala d'un dels meus majors atractius: una mirada perduda.

    Per associació d'idees, vaig tenir la pensada més genial del dia: treure'm aquells maleïts sostenidors amb arets que em donaven la murga a canvi de mantenir-me els pits que ja de per sí es estaven sempre ben alçats.

    Feia hores que l'oficina era buida. Els estius, treballava de voluntària portant la comptabilitat d'aquella ONG. M'encantava aquell edifici modernista, i el què més m'agradava de tot era quedar-me descalça sobre aquelles rajoles antigues, fredes, d'horribles sanefes.

    Vaig treure'm les sandàlies a l'hora que deixava lliscar el vestit. Em va venir un desig irrefrenable de treure'm la roba. M'excitava l'idea de quedar-me totalment nua en un lloc públic, tot i que sabia perfectament que no hi havia ningú. Vaig baixar la petita goma de les calcetes i amb un subtil i seductor moviment de cul van caure.

    Tenia la pell suada. Em va venir un fogot mentre notava com l'entrecuix s'humitejava. Vaig obrir la finestra deixant que la suau brisa del vespre m'acaronés per tot arreu. Els pensaments guiaven la meva mà experta i no em va caler gaire temps per deixar-me anar i començar a notar aquelles convulsions de plaer. Vaig deixar un crit profund, que em premia la gola, amb la força amb que habitualment solia fer-ho.

    Apropant-me al mirall vaig somriure. El meu cansament havia estat substituït per unes galtes ben rosades.
    Va ser llavors, quan vaig posar-me les ulleres, que el cor em va donar un bot en veure al director i els coordinadors de la campanya del canvi climàtic palplantats que venien a dir-me que tanqués amb clau quan marxés.

    • RE: REPTE CI: El final d'un dia més.(versió definitiva).
      Leela | 09/03/2006 a les 20:36

      Em vaig apujar les ulleres inconscientment. El dia havia estat molt llarg i xafogós però havia d'acabar aquells càlculs abans de marxar. Els ulls em feien pampallugues degut als maleïts fluorescents i la disposició gens ergonòmica de l'ordinador.

      Vaig anar al lavabo per remullar-me una mica. Vaig mirar-me al llarg mirall amb escepticisme. Duia els cabells despentinats degut al vici de tocar-me'ls mentre treballo. Però fent valoració de la situació vaig pensar que aquell vestit ínfim, que m'havia costat quatre rals, m'esqueia força bé i que el meu cos, lleugerament modelat, s'hi insinuava rotundament.

      En treure'm les ulleres vaig notar un dolor punxant sobre el nas. Em vaig passar els dits per sobre intentant alleugerir aquell senyal vermell que m'havia quedat. Tot se'm va fer borrós. Tenir sis diòptries de miopia em permetia fer gala d'un dels meus majors atractius: una mirada perduda.

      Per associació d'idees, vaig tenir la pensada més genial del dia: treure'm aquells maleïts sostenidors amb arets que em feien la murga a canvi de mantenir-me els pits que ja de per sí es estaven sempre ben alçats.

      Feia hores que l'oficina era buida. Els estius, treballava de voluntària portant la comptabilitat d'aquella ONG. M'encantava aquell edifici modernista, i el què més m'agradava de tot era quedar-me descalça sobre aquelles rajoles antigues, fredes, d'horribles sanefes.

      Vaig treure'm les sandàlies a l'hora que deixava lliscar el vestit. Em va venir un desig irrefrenable de treure'm la roba. M'excitava l'idea de quedar-me totalment nua en un lloc públic, tot i que sabia perfectament que no hi havia ningú. Vaig baixar la petita goma de les calcetes i amb un subtil i seductor moviment de cul van caure.

      Tenia la pell suada. Em va venir un fogot mentre notava com l'entrecuix s'humitejava. Vaig obrir la finestra deixant que la suau brisa del vespre m'acaronés per tot arreu. Els pensaments guiaven la meva mà experta i no em va caler gaire temps per deixar-me anar i començar a notar aquelles convulsions de plaer. Vaig alliberar un crit profund, que em premia la gola, amb la força amb que habitualment solia fer-ho.

      Somrient, vaig apropar-me al mirall. El meu cansament havia estat substituït per unes galtes ben rosades.
      Va ser llavors, quan vaig posar-me les ulleres, que el cor em va donar un bot en veure al director i els coordinadors de la campanya del canvi climàtic palplantats que venien a dir-me que tanqués amb clau quan marxés.
  • Senyor Professor
    boigboig | 09/03/2006 a les 22:40

    Abans de fer res, escolti'm, i esperi que m'expliqui, senyor professor. Jo he fet el que vostè ens va dir, ja sap com m'he esforçat tot el curs, les vegades que he vingut al seu despatx a preguntar-li els meus dubtes, com he anat entregant tots els exercicis... Si fins hi tot vaig sortir aquell dia a la pissarra a fer aquell problema! Sí, ja sé que el vaig fer malament, però la meva intenció era bona...

    Així que avui, content d'haver estudiat durant tot el curs, he fet el que ens va recomanar: he anat al cinema per distreure'm una mica i no estar nerviós a l'examen. Al cine, una dona preciosa, amb pits generosos i cul poderós, s'ha assegut al meu costat. Durant la pel·lícula, com qui no vol la cosa, ens hem començat a tocar, primer lleugerament la mà, desprès el braç... A poc a poc el joc s'ha animat, i ha acabat amb la meva mà per sota la faldilla mentre ella em descordava la bragueta...

    Al final de la sessió la meva temperatura havia pujat a nivells estratosfèrics, i he pensat que no podia anar a l'examen amb aquesta calentura, i que m'havia de relaxar. Així que quan ella m'ha proposar anar a casa seva, no ho he dubtat. Bé, no és cert, he tingut algun dubte quan ella m'ha dit que era casada, però m'ha assegurat que el seu marit era fora i que arribaria molt tard. Potser m'ho podria haver ensumat, però jo no tinc un nas gaire fi, senyor professor. M'ha mirat amb aquests ulls tant profunds i dolços que té, i m'he deixat convèncer.

    Al arribar a casa seva, ella s'ha tret els sostenidors, deixant anar tot aquest be de déu de carn que té. Quin espectacle per la vista i per les mans! La qüestió és que ens hem anat animant, i al final, esgotats, ens hem quedat adormits. No vegis que relaxat estava per l'examen, senyor professor, tal com vostè volia!

    I clar, relaxat com estava, m'he oblidat del marit. Només que m'hagués aixecat i marxat, ara no tindríem aquest problema, jo estaria content, ella estaria contenta i vostè estaria content, senyor professor.

    Així que el millor que podem fer es fer veure que no ha passat res, m'aixeco del seu llit, que li he deixat ben calentet i ens veiem d'aquí a unes horetes al examen, senyor professor!


    Boig!
  • RE: REPTE CI. Xurrup xurrup
    Màndalf | 09/03/2006 a les 23:51

    - A mi m'agrada posar-li el dit al cul, vés que hi farem. Mentre fem l'acte i fins i tot a l'entreacte. Una mania com una altra. Fitxa't bé que fins i tot un dia que estàvem fent la postura del porró, en un moment d'ofuscació em vaig equivocar i em vaig posar el dit al cul... al meu cul. L'endemà tenia una luxació a l'espatlla, ves quins daixonses... com va poder ser?

    Cuqui, això és el canvi... què no ho veus?

    Jo ja li dic que sóc tradicional i que no em vingui amb filigranes, que ja ens estem fent grans... però ella té aquesta mania, ve t'ho aquí, així que... ahir la postureta del carretó, toca't els ous... encara em fan mal els braços, que ja no pesa 50 quilos l'angelet...

    No s'aixeca això?... ves quins collons... bé... tu ves fent que no es va concretar Samora en una hora...

    M'agrada quan es posa aquells sostenidors comestibles amb gust de maduixa tant excitants... l'altre dia a la cuina mentre fèiem el frare coix damunt dels fogons me'ls vaig cruspir sencerets, m'hagués empassat el sofregit i tot... ves...

    Recollons, ja se m'ha tornat a posar el cinturó de seguretat per la canalera... espera't un moment...

    Jo sóc una mica obés amb el sexe, ja ho saps... ahir el sogre em va preguntar a traïció que què em semblava la postura del Carod... i li vaig contestar sense pensar que a mi el que m'agrada és que me la xupin... casundena quin estirabot...

    I ara! Vols fer el favor de deixar de llepar el botó? No em faria res que et tornessis a posar les ulleres... miraquetdic...

    Així Cuqueta, així... aaaaaaaaahhh... quin gustet!!

    Per cert, has passat a net la fatura... aaaah... la faturaaaaa aaah... dels japonesosssss?... aaaaahh!!

    Meeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeccccc !!!

    Cagunperot!! Treu el pandero de la botzina, fes el favor Cuqui, que encara vindran a treure el nas tots els veïns... mira que n'ets... encara es destremparà això... au, sant tornem-hi !!

    És que la meva dona és massa... me l'estimo tant... només tinc ulls per ella, la veritat... i ella ho sap i se n'aprofita la molt cabrona... em va demanar la Visa-Gol quan jo estava al clima... qui li diu que no?... mira que n'és d'intel·ligent... li envio un petó des d'aquí...

    Xupa, xupa, que ara vas bé... aaaaaaah !!

    - Fols fer el faor de fallar un momend gue no em confendro... fadallot?

  • Un home irresistible
    Carme Cabús | 10/03/2006 a les 01:14

    Sempre he sigut un home excitant per a les dones. Amb una samarreta estreta que deixa entreveure l'elasticitat dels meus músculs, els pantalons ajustats que ressalten el bony prominent de l'entrecuix i el cabell esquitxat de "Parfum-Sauvage", resulto d'un atractiu irresistible. I això, per no parlar dels meus ulls penetrants.
    Així, no us sorprendrà que dissabte passat, caminant per la plaça Regomir, una rossa de nassos em fes un símil de xuclador amb la llengua d'allò més impactant.
    Engrescat, tot palpant el feix de bitllets que havia tret del caixer i que era la paga d'aquell mes, m'hi vaig acostar amb posat matador. Ella, naturalment, es delia per mi. Tant és així que al cap de poc decidíem anar a fer junts un volt per Collserola.
    Per què vam decidir anar tan lluny? Bé, ella ho trià així, al·legant que volia oxigenar-se, i jo vaig pensar àvidament en el seu culet i els mil racons de la Rabassada on entrar en decidida intimitat. Vaig enfilar el cotxe Tibidabo amunt, entusiasmat.
    Era un migdia calorós d'estiu i per la carretera no hi havia ningú, només un Corsa vermell a força distància darrere nostre.
    Pel camí jo li pesigollejava el mugró endurit dins els sostenidors i ella em masegava la fava àvidament.
    No podent-me aguantar, vaig aparcar el cotxe al bosc. Obrint-me els pantalons, amb una ànsia que se'm menjava, vaig treure a la llum tot el trasto, amb pebrots inclosos, i em vaig espaterrar amb els ulls tancats perquè ella xarrupés i traguinyolés al ritme de la meva urgència.
    Però ella estirà calçotets i pantalons avall fins que van sortir com una pellofa. Satisfet, em vaig arrepapar al seient esperant la festassa.
    De sobte, desfent-se de mi bruscament, va saltar del cotxe amb un cop de porta. Desconcertat, vaig obrir els ulls i la vaig veure pujar a aquell Corsa vermell, ara aturat a tocar. L'home que el conduïa va fer-me una ampulosa botifarra. Ella duia a les mans les meves claus de contacte i els pantalons amb la mesada engruixint la butxaca.
    Els Mossos d'Esquadra arribaren al cap de tres hores per socorre'm. I sort de l'Adela, la mestressa del Bar Girasoles del meu carrer, que reconstruí la història d'aquella lladre i em féu un préstec per poder pagar el lloguer i sortir-me'n. Perquè, tal com us dic, quan s'és irresistible amb les dones, no s'hi pot pas fer més.



  • RE: REPTE CI. Putes assassines
    Buk | 10/03/2006 a les 08:08

    El meu primer repte! (i espero que no l'últim)

    Com regal, em vaig decidir per un conjunt de roba interior. Unes calcetes i uns sostenidors. Vaig sortir de la tenda suant, i vermell de vergonya des de la punta del nas fins a la punta dels peus.
    A l'autobús, em vaig acomodar com vaig poder. Vaig intentar obrir una finestreta, però l'àvia que es disputava la barra amb mi va protestar i la vaig tornar a tancar. Vaig començar a fantasiejar amb la meva noia. La imaginava caminant, amb les calcetes introduint-se en el seu culet. Ella se les acomodaria de manera discreta, amb un gest hàbil. Això m'excitava moltíssim. En la calor dels meus deliris, no em vaig adonar que l'àvia de davant meu mirava cap als meus baixos amb ulls desorbitats. Va exclamar diverses barbaritats, i va ser llavors quan em vaig adonar. Dels meus pantalons, emergia una enorme erecció amenaçant la dignitat de la senyora, que entre tanta gent apinyada, no podia allunyar-se de mi tot el que ella hagués volgut. Déu meu, portava la bragueta oberta! Quant temps portaria així? Segur que des de l'última vegada que vaig anar al lavabo. Quan va ser això? Collons, deuria portar així tota la tarda. Davant els crits de la vella garsa, tot l'autobús es va girar. Els passatgers em cridaren coses que no transcriuré aquí, entre gent educada. Moltes dones es van solidaritzar amb l'àvia. El conductor va donar una frenada, i em va dir que em baixés allà mateix, que no volia pervertits en el seu autobús. Collons, amb la societat progressista. Trenta-cinc anys de democràcia i encara seguíem amb els mateixos tabús. Vaja xivarri havia muntat la vella. Maleït sigui el seu nom! Mentre passava amb pressa entre la gent (va ser fàcil, tots s'apartaven davant l'erecció que sortia de la meva bragueta oberta), vaig veure com l'àvia recollia el meu llibre. Amb els nervis, se m'havia caigut. Va llegir el títol i m'ho va llançar amb força inusitada al cap. El llibre va caure a la carretera i jo gairebé amb ell. Maleada colla de sonats. Gairebé em maten. Vaig recollir el llibre i li vaig donar un cop d'ull abans de guardar-ho a la bossa de la botiga. Putes assassines. El títol del llibre, dic. De Roberto Bolaño. Gran escriptor, si senyor. La imatge de l'àvia furibunda i el seu exèrcit de dones hormonalment descontrolades em va venir a la cap. Em vaig dirigir a la parada de metro més pròxima. No tenia ganes d'agafar de nou l'autobús.

  • Fantasia
    angie | 10/03/2006 a les 12:14

    M'he passat d'unes poquetes paraules, no tenia temps per retallar i em feia gràcia participar)


    S'anunciaven amb discreció a les pàgines de contactes i allò va fer que el meu desig cohibit apostés per una torreta amagada entre pins i poc il.luminada, just darrere del Club de Tennis Pedralbes. Necessitava sentir-me anònima i deixar lliure la imaginació, per la qual cosa aquella festa de Carnestoltes era una oportunitat ideal per fer realitat una de les meves fantasies.

    Només arribar, em van acompanyar a una cambra on s'arrengleraven penjadors amb diferents tipus de vestuari i on les parets eren grans miralls. Sempre havia posat fre a aquell tipus de jocs eròtics però aquella nit, per fi, podria dur-ho a terme. L'excitació començà a fer la seva feina...

    Ja era dins la gran sala on una barreja de personatges de ficció ballaven, just en el cercle delimitat per unes columnes de marbre rosat. Al voltant d'aquestes, s'obrien petits espais reservats no del tot íntims i la visió de dos cossos mig desputllats va fer que em decidís per beure alguna cosa i fer el primer contacte.
    Em va atraure la seva indumentària, una disfressa de botxí i la seva mirada d'ulls penetrants que feia estona s'havia aturat descaradament en els meus pits ofegats per uns sostenidors un pèl petits. Anar de Maria Antonieta tenia els seus inconvenients...

    *

    El vestit, alliberat de tots els cordons, va lliscar per tot el cos fins a quedar amuntegat al voltant dels meus peus.Va treure's la túnica negra per a convidar-me a un postre del que jo n'estava delerosa.
    Em va demanar que no li tregués la caputxa i allò encara em va excitar més... No parlava gens, tan sols reia amb un to sarcàstic que m'encenia, mentre la meva boca recorria la seva turgència i les seves mans m'acariciaven els cabells.
    I en uns minuts, jo ja havia gaudit d'un orgasme, just abans de notar el seu nas rossant el meu timbre del desig. Ell, bon coneixedor del sexe femení, em posà a quatre grapes i s'endinsà en el meu mar de plaer, recolzant-se en el meu cul. Va ser llavors, quan empesa per la follia vaig tirar d'aquell tros de roba que li cobria el rostre, inconscientment. La sorpresa va fer que em contragués tota i això provocà que de la seva gola sortís un gemec...
    - Mol.lècula?- vaig cridar embogida per les sacsejades...
    - Sí, senyoreta - va contestar amb la respiració entretallada, mentre em duia a un nou concert de notes plaents...

    Qui m'anava a dir, que aquell mestre de ciències que m'havia amargat el meu pas pel batxillerat, seria al cap de molts anys el protagonista de la meva, fins ara, millor experiència sexual.

  • En Pepet
    Joanra | 10/03/2006 a les 12:34

    - Pepet... que podries quedar-te una estona al final de la classe?
    - Avui ve la mare a buscar-me, mossèn.
    - Ja l'he avisada jo a ta mare, no hi ha problema.

    I així, després que mossèn Gabriel acabés la xerrada del dia per preparar als nois i noies per la santa comunió, tots varen marxar cap a les seves cases, a sopar, jugar, o mirar la tele, excepte en Pepet, que entrà amb el capellà a la sagristia.

    - Mira, Pepet -feu el capellà-, si t'he fet quedar és per parlar-te d'una cosa que la teva mare m'ha dit que t'havia vist fent algun que altre cop darrerament.
    - Allò dels sostenidors?
    - Això mateix. Em diu que t'ha trobat un parell de cops amb els ulls i el nas enganxats a uns dels seus sostenidors, ensumant-los.
    - Ja em diu ella que és pecat, però és que m'agrada l'olor que fan, mossèn. I fan que en Pipit es posi content.
    - En Pipit?
    - És com li diem a casa a això que penja.
    - Ah, ehm... Està bé que en Pipit es posi content, però la roba de ta mare és personal, i no li pots agafar així com així.
    - Però el meu pare també ho fa! I fa anar el Pipit amunt i avall mentre ensuma.
    - Com ho saps tu això?
    - L'altre dia, quan la mare era a comprar, vaig anar a l'habitació dels pares. Volia ensumar uns sostenidors nous de trinca que li havien regalat per l'aniversari. I en això que el meu pare va entrar a casa, i, de la vergonya que em feia, em vaig amagar darrera les cortines. I des d'allà vaig veure això que li dic.
    - Ai, aquests pares... De totes formes, el teu pare i la teva mare són casats, i aquestes coses dins un matrimoni no són gaire greus.
    - Però s'hauria de confessar, oi, mon pare?
    - Sí, sí, ja parlaré jo amb ell. Però tornem a tu i el teu Pipit: no facis això dels sostenidors mai més, entesos? Ni facis anar el Pipit amunt i avall.
    - Entesos.
    - I ara va, aixeca el cul i vine a seure a la meva falda, que m'haig d'assegurar que el Pipit no ha pres cap mal en aquestes aventures... Mare de Déu, vols dir que no li hauries de dir Pipot a aquest pardalot?

  • El dilema del Professor
    Bruixot | 10/03/2006 a les 14:53

    Avui era el meu primer dia de classe. I la veritat és que estava una mica nerviós, però també il·lusionat. Desprès d'haver estudiat tants anys una carrera dura, de trencar-me les banyes per entendre aquelles fórmules estranyes, feia un mes que tenia el meu títol a les mans: Llicenciat en Física.

    Tot i així, no havia aconseguit el títol fins el setembre, aquell maleït profe de física nuclear! Això va fer que només trobés aquella feina en un institut privat on pagaven molt malament. A més era un institut de noies!

    Abans de començar les classes el director ja em va avisar.
    -Miri, a vostè se'l voldran rifar des del principi. Sobretot no es deixi provocar! L'hem posat en el grup de les repetidores, són molt dolentes, però vostè és l'últim d'arribar! Ah, i no sé li ocorri liar-se amb cap de les alumnes. Ja sé que són totes majors d'edat, però els pares paguen molts diners perquè les tinguem a classe i no surtin a fora a fer maldats, i només faltaria que aquí abuséssim de la nostra autoritat!

    Jo ho tenia molt clar. A més a mi no m'agraden les jovenetes, tinc 26 anys i novia ben formal. Però al entrar a classe he començat a canviar d'opinió. Bé, una certa part del meu cos ho ha fet! Totes anaven amb faldilles curtíssimes, mig ensenyant el cul i ensenyant tot el melic, i sense sostenidors...

    Per trencar el gel els he demanat que fessin una breu redacció sobre que en pensaven de la física. Després de recollir-les els he posat un parell d'exercicis i m'he posat a llegir el que havien escrit, mentre mirava de reüll el que anaven fent.

    Les primeres eren les típiques redaccions insulses, però de cop n'he trobat una que era tota una declaració sexual. Només us diré que al final hi havia una mena de taca i al costat posava "acosti el seu nas aquí i m'olorarà la petxina". Al aixecar el cap, envermellit, una m'ha picat l'ull, mentre s'obria de cames i m'ensenyava tot el parrús!

    La següent també anava del mateix pal: "si vol jo sí que li ensenyaré la meva física, que és la dels cossos humits i la dels sòlids turgents", i més avall em posava una mena de fórmula on deia calculava la llargada del meu membre en funció de la del meu nas...

    Que faríeu vosaltres en el meu cas?


  • Un home irresistible (definitiu: text corregit i millorat)
    Carme Cabús | 10/03/2006 a les 15:15

    Perdona, Xavier. He fet alguns canvis i crec que el text millora una mica. Tingues aquest en compte, sisplau!
    Gràcies i un petonàs, guapíssim!!!

    --------------------------------

    Sempre he sigut un home irresistible per les dones. Amb una samarreta estreta que deixa entreveure l'elasticitat dels meus músculs, els pantalons ajustats que ressalten el bony prominent de l'entrecuix i el cabell esquitxat de "Parfum-Sauvage", resulto d'un atractiu ineludible.
    Sabent això, no us sorprendrà pas que dissabte passat, caminant per la plaça Regomir, una rossa de nassos em fes un símil de xuclador amb la llengua d'allò més impactant.
    Engrescat, tot desant el feix de bitllets que acabava de treure del caixer i que era la paga d'aquell mes, m'hi vaig acostar amb posat matador. Ella, naturalment, es delia per mi. Tant és així que al cap de poc decidíem anar a fer un volt junts per Collserola.
    Per què vam decidir anar tan lluny? Bé, ella ho trià així, al·legant que volia oxigenar-se, i jo vaig pensar àvidament en el seu culet i els mil racons de la Rabassada on entrar en decidida intimitat. Vaig enfilar el cotxe Tibidabo amunt content com un gínjol.
    Era un migdia calorós d'estiu i per la carretera no hi havia ningú, només un Corsa vermell a força distància darrere nostre.
    Pel camí jo li pesigollejava el mugró endurit dins els sostenidors i ella em masegava la fava golafrement.
    No podent aguantar més, vaig aparcar el cotxe a l'entrada del bosc. Obrint-me els pantalons, amb una ànsia que se'm menjava, vaig treure a la llum tot el pardalàs, pebrots inclosos, i em vaig espaterrar amb els ulls tancats perquè ella xarrupés i traguinyolés al ritme de la meva urgència.
    Però ella estirà calçotets i pantalons avall fins que van sortir com una pellofa. Satisfet, em vaig arrepapar al seient esperant la festassa.
    De sobte, desfent-se de mi bruscament, va saltar del cotxe amb un cop de porta. Desconcertat, vaig obrir els ulls i la vaig veure pujar a aquell Corsa vermell, ara aturat a tocar. L'home que el conduïa va fer-me una ampulosa botifarra. Ella duia a les mans les meves claus de contacte i els pantalons amb la mesada engruixint la butxaca.
    Els Mossos d'Esquadra arribaren al cap de tres hores per socorre'm. I sort vaig tenir de l'Adela, la mestressa del Bar Girasoles del meu carrer, que reconstruí la història d'aquella lladre i em féu un préstec per poder pagar el lloguer i sortir-me'n. Perquè, tal com us dic, quan s'és irresistible amb les dones, no s'hi pot pas fer més.

  • "Voldria que aquests instants no s'acabessin mai" (L'AUTOR ADVERTEIX QUE EL SEGÜENT RELAT CONTÉ DESCRIPCIONS EXPLÍCITES DE SEXE)
    Jere Soler G | 10/03/2006 a les 16:27

    Arriba i em fa un petó que em deixa tremolant.
    -Ocellet... -em diu, mirant-me els ulls.
    Tracto de desfer-me dels braços gegantins que m'atrapen.
    Em descorda la camisa; li aparto les mans.
    -Si us plau... -suplico.
    M'arrenca els botons i la llença lluny. M'oculto la pitrera i fujo. Em persegueix; m'agafa; m'arrenca els sostenidors i em pessigolleja; xisclo; ric; em queixo manyaga.
    -Jordi... que hi ha finestres obertes...!
    I alça les persianes i separa les cortines. Darrere els vidres, apareixen balcons curulls de flors, una veïna regant els testos, un home que fuma...
    -Vull que ens mirin. -diu.
    M'encalça. Esgaripo. M'agafa a coll, i em duu a la sala d'estar. Sóc un pardal a les urpes d'un llop. Em treu les sabates, les mitges, la faldilla, les calcetes... La bèstia que adoro ploma l'ocellet, que no pot ni vol fer res més que lliurar-se.
    Es despulla; fujo cobrint-me el cos. Em tanco al bany, passo el baldó, el sento gruar.
    -Surt.
    -Ara no. Ha de venir la Beth...
    -Si no surts... no ho farem fins d'aquí a dues setmanes...

    Ho diu de debò, el conec prou.
    Obro la porta amb cara de nena enxampada en una malifeta; me'l veig nu, amb la verga empalmada.
    M'engrapa pels rissos, m'abaixa el cap amb suavitat i m'arrossega fins el sofà.
    M'ajec desitjant l'envestida. Acosta el nas al meu conill i ensuma; llepa, i llepa...

    -Bocaterrosa... -em diu després.
    L'obeeixo.
    -Alça el cul. -em demana. Ho faig -. El cap avall i el cul amunt...!
    Li noto la mà a la nuca, pessigollejant-me els rínxols.
    -Si ho fas bé, no et farà mal; t'has de donar. Si aconsegueixes que tot, en tu, ho desitgi... t'agradarà.
    Em penso que l'entenc, però no és així; sobtadament li percebo la verga al meu anus, sento que les galtes del cul se m'obren i que la daga em demana pas. Tinc un moment de rebequeria, però em rendeixo.
    -Entra...! -xisclo.
    Voldria estar callada, però els udols em surten sense demanar-me permís. El tinc tan a dins, i el sento tant, que voldria que aquests instants no s'acabessin mai. Li suplico que segueixi, que entri més...

    Truquen.
    -És la Beth -dic.
    -Fes-la passar.
    -Espera, que ens vestim..
    Fa que no.
    -Jordi...!
    -Demana-li que s'assegui i ens miri... o no ho farem mai més...

    Nua, em dirigeixo a la porta; i desitjo amb tot l'ésser que la Beth ho entengui.




  • REPTE CI. Diumenge nefast
    DoctorWho | 10/03/2006 a les 17:01

    Companys, mal que em pesi, el que us explicaré és verídic.

    Un diumenge, dos mesos ençà, després de la meva primera setmana com assessor borsari d'una coneguda multinacional, vaig ser convidat pel director general a passar el dia amb la seva família.
    Havent-me gastat mig préstec personalitzat, que volia destinar a un implant capil·lar, en equipament esportiu, vaig arribar al golf Sant Cugat. En García m'havia ensenyat uns passes i res no podia fallar.

    El meu primer swing va fer que la piloteta s'estampés al nas de la imponent dona del director que ens mirava des de la terrassa del bar. De l'ensurt es va vessar el gin tonic per sobre. La femella, irritada perquè s'havia tacat el vestit nou, va aixecar-se d'una revolada i va sortit corrent cap al dispensari movent ostentosament la seva enorme pitrera.

    Es va fer l'hora de dinar i semblava que tot estava oblidat. Asseguts de nou a la terrassa es va afegir la filla del director. La noia devia tenir uns vint anys i només veure-la vaig començar a posar-me malalt. No sé si fou degut al vi o a les fregues a l'entrecuix que la mare em feia per mostrar-me que m'havia perdonat, que a les postres vaig haver d'aixecar-me. Panteixant vaig arribar a una sala, em vaig descordar totalment la camisa i vaig deixar-me caure sobre el sofà.

    Només vaig tancar una breu estona els ulls, us ho juro. Quan els vaig tornar a obrir el primer que vaig veure fou un deliciós cul sobre la meva panxa.
    La noieta, que havia deixat la samarreta de coloraines, els sostenidors i el tanga per terra, se m'havia eixancarrat a sobre, s'havia arremangat les faldilles i començava, presta, a descordar-me els pantalons. Amb una habilitat increïble va aconseguir treure-me-la, just en el moment que semblava que la bragueta m'anés a esclatar. La visió de les seves natges obrint-se cada cop més gairebé em fan perdre de nou la consciència. Em vaig resistir però ella va poder més. Tant sols vaig arribar a notar com els seus llavis sucosos s'apropaven a la meva fava, quan vaig sentir que la porta s'obria.

    La mare va entrar feta una fura. Com un animal a qui li havien robat la seva presa va començar a cridar al seu marit.

    Ara torno a estar a l'atur i m'he hagut de gastar el què em quedava del préstec en un advocat.

  • RE: El càsting.
    Àfrika Winslet | 10/03/2006 a les 18:47

    - Ainoa Valls?
    - Si, jo mateixa.
    - Hola. Passa cap aquí, sisplau. Sóc en Jordi Giménez, l'encarregat de fer el càsting... bé, de fet també faig la pel·lícula. Em vas dir que no tenies experiència, oi?
    - No... és el primer cop.
    - Estàs nerviosa?
    - Si, una mica.
    - Tranquil·la, pots seure al sofà. Així que tens vint-i-un anys? I estàs estudiant...
    - Si, faig Geografia i Història.
    - Bé... explica'm, perquè vols ser actriu porno?
    - Doncs, la veritat es que mai ho havia pensat però no em fa res. M'agrada. He vist moltes pel·lícules i sé que m'agradaria fer-ho.
    - Hi ha alguna cosa que no t'agradaria fer?
    - Home, no m'agrada el sado...
    - No t'agrada el sexe amb violència?
    - No...
    - D'acord... i què t'agradaria fer? Tens alguna fantasia sexual?
    - Si, bé... m'agradaria estar amb molts tios, fer una orgia. O amb noies... sóc bisexual, m'agrada el sexe tant amb homes com amb dones.
    - Ah, molt bé. I el sexe anal, t'agrada?
    - Si, i tant!
    - T'ho dic perquè voldria que la pel·lícula se centrés molt en això, i si t'agrada doncs cap problema! Bé, ara t'hauries de despullar. El meu company t‘anirà filmant i jo mateix et faré algunes fotos, així que has de ser molt sensual i provocativa... quan acabis vull que pugis al sofà i ens ensenyis el millor del teu cos, sobretot el cul... d'acord?
    - Si, d'acord.
    L'Ainoa començà a despullar-se, amb un striptease salvatge i desvergonyit. En treure's els sostenidors els llençà a la càmera, amb un somriure maliciós. Coneixia el seu cos i sabia que agradava d'allò més, per això se sentia segura d'ella mateixa, sexi, desitjada. Li agradava fer jocs de mirades, llepar-se els llavis i fer moviments sensuals amb el pit i els malucs a l'estil Shakira. Era una noia atrevida.
    - Molt bé, Ainoa... ho estàs fent molt bé!
    L'Ainoa ja ho sabia. S'apropà al sofà i s'hi estirà, s'anà treient el minúscul tanga que portava a poc a poc... En Jordi s'hi acostà per fotografiar-la d'aprop.
    - Molt bé, ara dona't la volta... així.
    L'Ainoa es posà de quatre grapes, amb el cul en pompa... però entre flaix i flaix un soroll gairebé imperceptible va fer acabar, prematurament, l'espectacle. En Jordi hagué de retirar-se a corre-cuita, tapant-se el nas. L'Ainoa tancà els ulls i pensà: Merda! Les mongetes del migdia!

  • REPTE CI. Olor de xocolata
    ninona | 10/03/2006 a les 19:43

    Potser era una mica menuda pel meu gust, però vés, tampoc era qüestió de ser llepafils.

    Jeia davant meu, sensual, estesa sobre la sorra de la platja - sucre morè. Els ulls tancats, submergida en un somni agradós que la vestia d'un somriure felí. La boca de maduixa, el gest provocatiu, promeses de plaer al meu abast.

    Els pits, lliures dels sostenidors, apuntaven ferms en la meva direcció. Els mugrons erectes, demanant a crits una boca que els assaborís.
    L'esquena, llarga, acabava en un cul escandalós de mulata d'Ipanema. Les natges arrodonides, turgents, plenes, separades per un fínisim cordó que moria en un tanga de dimensions diminutes, color blanc i gust de nata. El ventre arrodonit i acollidor. Les cames estilitzades, que guardaven entre elles l'entrada a la cova més preuada.

    No em vaig contenir més.
    El meu nas es va enfonsar entre els seus pits. Tota ella lluent d'almívar, feia olor de xocolata amb llet.

    Vaig trempar d'una manera tan evident i sobtada que gairebé va resultar dolorós.
    Em vaig descordar els pantalons i, ajagut al seu darrera li vaig engrapar els pits ferms amb les meves mans àvides. Vaig llepar-li la gropa i vaig endinsar la llengua entre les natges.
    Anava tan calent que la sentia desfer-se quan la tocava.

    Finalment vaig enfonsar en ella la meva polla, li vaig clavar fins al fons, repetidament, ritmicament.

    Un crit de sorpresa em va obligar a girar-me.

    Des de la porta de la sala, els membres del jurat del "III Concurs de Mones de Pasqua Eròtiques" em miraven bocabadats, alguns divertits, d'altres incrèduls. Fins i tot va haver una que es va llepar els llavis amb una clara intenció provocativa.

    I jo, mig despullat, cobert de xocolata, patètic amb els pantalons abaixats fins els turmells, vaig adonar-me que acabava de destruir l'obra que presentava al concurs.

  • Primera persona del singular, present d'indicatiu
    Carme Dangla | 10/03/2006 a les 19:55

    Les cames em fan figa, a mi, la cerebral, secundària, lliure, sense tabús; però més val que no se n'adoni, perquè estic veient que a ell també n'hi fan, això que ja ho havia fet.
    Sort que estem completament sols, sense ningú que hi pugui ficar el nas, sinó encara seria pitjor.
    Segur que estic enamorada, ja m'havien avisat que és inevitable i malgrat els intents de ser racional, una cosa més forta que el meu intel·lecte dicta en part la meva conducta. I m'agrada.
    El sexe també. No sé. Diria que m'agrada tan com a ell, potser d'una manera diferent, però trobo els orgasmes meravellosos. No sé perquè ara penso en aquella companya que diu que no n'ha tingut mai cap. Serà que no ho vol admetre? Serà que existeixen sensibilitats molt diferents i jo la tinc molt elevada? D'una manera o altra ho tinc molt clar, en una parella tots dos han de tenir orgasmes sempre; ell ho té absolutament assumit, crec, sap que és el que espero i més il·lusió em fa d'aquest mític dia.
    Segur que totes recordarem la primera vegada. No vull que sigui traumàtica, com sovint s'explica; malgrat la meva edat he rebutjat fer-ho si no era amb una sèrie de condicions que avui s'acompleixen totes: cap trauma, amb ell no.
    Em cedeix tota la iniciativa, que sigui jo la que el condueixi a ell. I m'agrada la idea. Això, que es relaxi, anirem poc a poc i que em duri. I si no, al cap d'una estona hi tornem.
    Digueu-me perversa: ja ho he provat. Tota sola, vull dir. No farà mal, ni sortirà sang, era la part de la cerimònia que més temia.
    Poden sortir tantes coses malament! però qui no juga, no guanya. Em trobo com abans d'un examen, a mi no em serveix de res estudiar a darrera hora: "Alea jacta est" penso en travessar el Rubicò, vull dir la porta de l'habitació…
    Tots dos drets, sense paraules el despullo, em trec el jersei -no duc sostenidors- i l'abraço. Noto que ja és el moment de posar-li la cosa. M'acabo de despullar -sort que ja m'havia vist el cul en altres circumstàncies, que tinc complexe- i el porto, no al llit, sinó a la butaca. És un caprici, potser.
    Amb tota la suavitat m'hi sec al damunt, ja és al lloc. Baixo! Tanco els ulls i l'abraço. Molt fort.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: