Detall intervenció

REPTE 319 EL CIRC

Intervenció de: Galzeran (homefosc) | 14-04-2008


Bon dia a totes i a tots.
Aquesta setmana vaig de crani i fare malavarismes per veure la familia, aixi que allargare fins dissabte a les 14hores el temps d-entrega i a la tarda penjo comentaris i tot seguit veredicte.

Gracies per la vostra comprensio, pero aixi tenim una mica mes de temps tots plegats.

DUES CENTES CINQUANTA PARAULES

TEMA : EL CIRC

CLAUS : PUSA/SES // CRISPETES // ARENA // XARXA.


Penso que no em deixo res, acents a part, que no se que li pasa aquest mati al teclat, no en deu tenir costum a aquesta hora no me ls deixa posar.

BON DIA FAMILIA REPTAIRE I MANS A LES TECLES. LES DE L ORDINADOR S ENTEN.

Ferran



Respostes

  • ¿?
    Djalí | 14/04/2008 a les 10:52

    ¿¿¿??? Què vol dir "pusa/-es" ¿¿¿??? Existeix això?
    • haha...deu ser "PUÇA-PUCES" dona....n+
      foster | 14/04/2008 a les 13:40

      • RE: haha...deu ser "PUÇA-PUCES" dona....n+
        Djalí | 14/04/2008 a les 15:15

        Digues millor "home..." xDDD es veu que crea confusió el nick xD
      • RE: haha...deu ser "PUÇA-PUCES" dona....n+
        Galzeran (homefosc) | 14/04/2008 a les 16:47

        Ha ha!! que bo que soc.
        Correcte, a l'hora que he escrit el missatge encara no tenia els ulls oberts del tot, perdoneu és: PUÇA-PUCES...
        Gràcies Foster... els nervis, ja saps.

        Ferran
  • Una tarda al circ
    Djalí | 14/04/2008 a les 16:16

    La manassa del papa m'ofegava la mà i caminàvem tan de pressa que jo gairebé només fregava les fulles seques escampades pel terra amb la punta del xarol: l'arena humida rascava les meves sabates noves. El papa era tot abric i més abric: llarg que només li veia el barret, les sabates i els guants de pell que guardaven la meva maneta a dintre. La llum dels fanals jugava amb la meva ombra: taronja, em repetia, sortia, m'amagava, m'escurçava, m'allargava de nou... I de sobte soroll de crits, de corredisses, musiqueta, colors i a la cua bafs que sortien de dintre l'envelat em portaven l'olor de crispetes fins al nas i que t'agrada, tot això? Sí, papa. El terra era mullat de pixum i un gos vell pelut, llardós, espurnejant de puces que semblaven brillar, verdes, amb les llums, el llepava, trist, fora de tota aquella purpurina frenètica que sortia a torrentades per cada escletxa de la lona. Les butaques feien olor de suor i de sucre i l'aire a dins era un fum aigualós que feia pujar els colors a la cara. El papa s'havia tret l'abric i tenia les orelles vermelles: que vols res? No, papa. Tot s'anava omplint de nens i de papes i de mames i de nenes i cada vegada la boira era més gruixuda. Es van apagar les llums de colors i van començar els focus: un home va deixar-se caure des de tant amunt que no s'hi veia i va caure sobre una xarxa i va rebotar contra el terra: no s'havia fermat bé: deien que al circ un s'ho passava d'allò més divertit però a mi no me'n va fer, de gràcia.
  • Rugit
    deòmises | 14/04/2008 a les 23:27

    Rugeixo. I tota la sabana s'omple amb el so estrident sorgit de la meva gola. Sóc el rei d'aquest indret amb totes les lleones que em plauen quan em plaguin. A més, quan han caigut en la meva xarxa de carícies i mirades, d'afalacs i d'olors, m'obsequien amb carn tendra i fresca d'antílop acabat de caçar. I no em molesto per res més.

    El rugit em desemmandreix de la perllongada becaina diària. Els cadells em juguen al voltant, jocs que els entrenen per a quan hagin de disputar-se el terreny i les femelles. Em sento orgullós de tots ells, encara que siguin tants... La meva masculinitat dóna per més.

    Aixeco el cap cap al sol de nou, aspiro l'aire fresc i vull rugir però una munió de crispetes i l'estrèpit del fuet del domador em desperta del somni. Dins de la lleonera. Amb altres exemplars de la meva espècie. Plens de puces i mal alimentats. Maltractats dins de la minúscula gàbia que ens protegeix de les criatures humanes.

    Toca entrar en escena, dirigir-me a l'arena i repetir un cop més l'avorrit espectacle circense. Cal treballar de valent per a rebre un míser tall de carn de vedella sacrificada en un escorxador de mala mort i uns glops d'aigua estancada i bruta.

    Envoltat de mosques, després de l'exigu tiberi, m'adormiré, somniant potser en els meus cadells ja grans, corrent per la sabana d'on em van treure ja fa massa temps... En silenci rugeixo, i tota la sabana torna a la ment...

    • RE: Rugit
      Sergi Elias Bandres | 14/04/2008 a les 23:38

      És una manera de comprendre els animals. "la minúscula gàbia que ens protegeix de les criatures humanes" ho demostra vitalment.
  • Un circ massa proper
    Jimbielard | 14/04/2008 a les 23:57

    Estava tot com cada dia… les llums enceses, les cabòries a punt per l´inici de l´espectacle. Tot perfecte per que els artistes comencessin el seu número diari. Hi havia un comodí que al inici feia de presentador: - Senyores i senyors… a la pista número dos…els….inigualables… Bi… and Ge! -dos fabulosos micos saltant un sobre l´altre, repetició idèntica del dia anterior. Aquest número ja l´havia vist anys enrere però quedava força més vistós aleshores quan eren dues puces. El pallasso sortia entre números, per anivellar el resultat de les actuacions, de vegades massa evidents. I com el veies patir, pobre, intentant agradar al petit públic fent tot tipus de jocs malabars, entorpits expressament per arrancar un petit somriure. Mentretant, el comodí - que ara feia de mosso de pista- recollía com podía els utensilis de la pista, doncs l´arena no es veia, estava plena de andròmines que havien fet servir els del número anterior. Per fi presentàven el proper número.. - Senyores i senyors…. A la pista número dos… els… magnifics… Ge… and Bi!- Dos petits malabaristes que amb esforços intentaven esquivar tot tipus de llançaments que, alguns amb mala baba, es feien un a l´altre, fins que es calentaven com quan exploten les crispetes al arribar al seu punt màxim d´ebullició i llavors venia la pataleta, el plor i…GONG!! El comodi - ara mestre de cerimònies- va fe sonar el gong i es donar per acabada la funció. Ens vem disposar a sopar metre pensàvem em posar uma xarxa al balcó.
  • La màgia del circ
    Clar de lluna | 15/04/2008 a les 17:09

    Finalment tot ha estat una farsa, això no era un circ ni de broma! L'entrada valia 10 euros. Les crispetes, que evidentment tots els nens reclamaven, 4 euros. En total, la merda d'espectacle m'ha costat 48 euros! Us ho resumeixo:

    _ Senyors, senyores, nens i nenes! El nostre circ és únic, però heu d'estar molt atents... el circ només es pot apreciar amb ànima d'infant i amb aquesta pols màgica que ara us tiro! Ensumeu-la i prepareu-vos per gaudir! Que comenci l'espectacle!

    Tothom aplaudia. La canalla estava il·lusionada i nerviosa. Somreien i miraven meravellats com si el polsim els hagués captivat.

    _ Els nostres protagonistes són en Clic i en Tac, endiastrats per mi mateix. Au nois, demostreu a aquesta gent què és un salt mortal! Molt bé! Deixeu-me posar una xarxa, no fos cas que caiguéssiu a l'arena... Ara les acrobàcies múltiples. Sí senyor! Els vestirem de pallassos i a riure! Ja ja ja!!!...

    Vint minuts insultants amb en Clic i en Tac. Pares i avis furiosos, vermells d'ira, però confosos per la reacció de la quitxalla. Tots bocabadats i intentant veure les dues puces dels collons!!! Un petit ha dit que les veia i ja veus la resta atents de debò.

    Jo volia xiular i cridar de ràbia, però els meus dos néts estaven fascinats i se'ls veia tan contents...M'han dit que un altre dia hi volen tornar, doncs és clar, avui no han estat capaços de veure-les perquè estàvem a la quarta fila!

    Quina vergonya!

    • Passin i vegin!
      foster | 15/04/2008 a les 20:08

      Passin i vegin!

      La nit comença d'hora per als de manteniment: rasclar l'arena de la pista, verificar la xarxa dels trapezistes i els cables que tensen la carpa, aixecar el tendal de les crispetes i begudes, muntar la taquilla a l'entrada…Ell, però, com no té res concret a fer, mandreja a la caravana, llegeix revistes velles i observa de cua d'ull l'ensinistrador de puces que juga amb l'aire espantant mosques invisibles.
      -Aleee hop, Lupita! -el sent en un crit esmorteït. L'artista té nom per a cada un dels insectes que li fan guanyar-se el sou. Sembla un bon tipus, però com tots els altres no li adreça mai la paraula, l'ignora.
      Amb el temps, en Gem s'ha convertit en un taciturn, una mena d'empestat que només participa de la vida del circ al vespre, quan li toca actuar. Sap bé i no suporta l'efecte d'horror, fàstic i alhora llàstima que desperta en el públic, però mai no ha cedit en el seu orgull professional; una hora abans que comenci l'espectacle, en Gem es prepara en la intimitat del seu bungalou de vidres tintats: es vesteix amb la roba de la funció, es maquilla d'escates el rostre deforme de tres ulls i llavis endins, i llavors, quan en el mirall queda plenament satisfet, s'unta la calba d'anilina color verd per completar l'aparença d'home-sauri que l'ha fet famós.
      -Puta vida! Si almenys tingués la mare! -es lamenta en Gem amb trista resignació mentre s'esmuny per entre les lones cap a la seva cabina de vidre…

  • LLÀGRIMES DE SAL
    Tere SM | 19/04/2008 a les 01:01

    Dues estrelles pintades al front, un somriure a les galtes.

    La quitxalla asseguda al voltant de l'arena admira la pista: a les altures, els trapezzistes que galopen en l'aire armats amb una barra de fusta; sota la xarxa, els malabaristes que juguen amb l'equilibri de bitlles de foc; caminant entre el públic, un mag que converteix micos en motzarella; a l'entrada, el capataç que s'enfronta a l'hivern per vendre dos grapats de crispetes.

    La banda de música s'ha perdut el camí.

    Ningú no recorda el domador de lleons que delectava el públic exposant-se a les feres, ningú no recorda la llarga agonia a l'hospital i les operacions sense fi, ningú no recorda l'enterrament en un poblet sense nom. Ningú no ho sap, a part de les puces que juguen entre els jaços de palla i la solitària pallassa que espera el seu torn per entrar en l'espectacle.

    Dues estrelles pintades al front, un somriure a les galtes.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: