Detall intervenció

Repte 311: la biblioteca ÉS AQUEST, VENIU AQUÍ!!!

Intervenció de: perunforat | 09-03-2008


Companys/es!
Benvinguts al repte 311 (bon número, els imparells són tremendus)!
L'escenari del nostre repte és un entorn envoltat de prestatges, silenci (a estones…sobretot durant les hores del conte) i una màgia subtil per tots aquells que cerquen el que sigui!
Et podries trobar un cocodril sortint d'un conte de l'I*, un soroll bastant evident rebotant d'alguna cadira d'un avi llegint el diari, una senyora que s'enfada perquè no entén perquè es pot endur els llibres en préstec sense haver de pagar res:

-Algun truc deu tenir tot això nena, que avui dia no hi ha res gratis…

No t'has imaginat mai tenir un moment eròtic entre els prestatges? Fer un crit a ple pulmó durant la temporada d'exàmens, estudiar amb forro polar perquè la calefacció s'ha avariat...
En fi, quina història podria succeir en una biblioteca?

Paraules clau: sis-cents quaranta-un (número topogràfic que té per matèria la cuina) ,bomber, riure (el verb), aixafar.
**Com sempre, amb les seves variacions de nombre i gènere i les conjugacions del verb.
Nombre de paraules: maxim 350
Termini: dia 11 a les 12h.

Us animo a participar en aquest repte en un temple de cultura, diversitat, possibilitats i silenci...


Respostes

  • Passió pels llibres
    F. Arnau | 10/03/2008 a les 13:09

    El Quim, des de fa uns quants anys, treballa al Parc de Bombers de l'Horta-Nord. També és molt aficionat a llegir, doncs ha de matar moltes hores d'espera al seu treball. Ja fa algun temps que va a la Biblioteca del poble, on treballa la Vanessa, una xicona que ho té tot; és jove, bonica i sempre rient.

    Aquell dia lliura, però li diu a la dona que ha quedat amb els companys de feina. Arriba a la Biblioteca i, només entrar, se n'adona de que ella està sola. Tanca la porta per dins i, després de les salutacions formals: "Com estàs?"- "Hola!, me n'alegre de que hages vingut"- "No cal que m'ho digues, ja et veig!"... De sobte, l'abraça, la besa, i veu que ella li correspon. D'un grapat la llança damunt de la taula, que està plena de llibres. Li treu els sostenidors que, quan a penes, poden embolcallar tota aquella abundància. Té els mugrons tibants, com dues cireres, i d'un color que contrasta amb la seua pell, blanca com el gesmil.

    Es posen a cardar, embogits per la passió i el deler. Quan li treu les braguetes, aquell pinzellet l'acaba de trasbalsar. El Quim es posa a pensar en una pel·lícula de Disney, doncs recorda que és el millor remei contra l'ejaculació precoç. Aquells pits tan desitjats, reboten com dues colometes desbocades. La penetra pel davant i pel darrere, la llepa de dalt a baix, provocant-li multiorgasmes. La Vanessa mai no ha tingut una experiència semblant. Aleshores, el Quim deixa de pensar en aquell ànec gangós i botijós. Nota les batzegades del sexe de la Vanessa, i no tarda gaire en derramar-se mar endins. Una mar brava i calenta on s'endinsa amb fruïció.

    A la setmana següent, van quedar a l'habitació sis-cents-quaranta-una de l'Hotel Vora Fira, al costat de la Fira de Mostres. Ella es va presentar preciosa, com el Quim no l'havia vista mai, però tot va ésser inútil. Ell no va ésser capaç de trempar. De cop i volta, va restar aixafat com un cadell. Trobava a faltar la flaire i el tacte dels llibres.


  • Suflés
    deòmises | 10/03/2008 a les 15:38

    Era la primera vegada que en Ramon Mas entrava a l'edifici, de terra de fusta i resplendent, amb il·luminació intensa i càlida. I havia de demanar informació a les administratives. La cara pigada i els ulls verds de la més allunyada van seduir-lo: com resistir-se a la bellesa d'una pèlroja?

    Després de la consulta a la bibliotecària, en Ramon Mas, bomber de professió, casat i pare de dos preciosos nens, va dirigir-se al primer pis de la nova Biblioteca Municipal. Allà, segons la pèlroja del mostrador del vestíbul, ajudant-se del catàleg de l'ordinador, podria trobar el número topogràfic sis-cents quaranta-u, que comprenia els llibres de cuina i gastronomia.

    Davant del prestatge corresponent, no va poder evitar riure silenciosament, amb maliciosa satisfacció, sabent-se guanyador del repte personal d'aconseguir dormir una becaina sencera durant la visita estival de la seva sogra. A les mans, el llibre "L'art de preparar els millors suflés", de Jean du Marie, era la clau de l'èxit.

    Gràcies a monsieur du Marie, seria un home lliure d'ulleres de cansament. Amb molta sort, fins i tot de sogra si tan malament es prenia la recomanació d'en Ramon.

    Era coneguda l'afició de la Josefa Contalquatre de voler saber preparar suflés estrambòtics per a les seves amigues, afició que també era suportada involuntàriament i amb resignació pel seu gendre. Sobretot a les vacances d'estiu d'aquesta primera. Tothom sabia que la majoria dels incendis domèstics que hi havia hagut al municipi durant l'estiu anterior s'havien produït al domicili d'en Ramon Mas, domicili que també havia estat testimoni de l'art d'aixafar les becaines i d'augmentar les hores de feina sense remuneracions d'aquest darrer.

    Ja se'n carregaria de l'Alzheimer si el llibre de cuina fallava. Al següent prestatge hi havia el sis-cents seixanta-un...

    • s'encarregaria en lloc de se'n carregaria (error tipogràfic, perdó...) (no+)
      deòmises | 10/03/2008 a les 16:24

  • Esculpir un futur entre llibres i silencis.
    Clar de lluna | 10/03/2008 a les 18:05

    Tot resta en silenci a la biblioteca, fan colzes tots dos, s'hi juguen molt!

    En Dídac és un noi jove i saludable, físicament fort i esportista. És la tercera vegada que ho intenta, però sempre el tomben a la teòrica! A ell no li agrada estudiar, però sap del cert que per aquesta feina serviria, ho duu a la sang. Porta quatre campanyes forestals, però sis-cents quaranta-un folis de temari és massa contingut per retenir-ho al seu cap.

    A la Bruna li falten dues assignatures per llicenciar-se, després de tants anys estudiant, n'està fins al capdamunt! Té ganes d'introduir-se al món laboral, independitzar-se i fer la seva vida.

    En Dídac i la Bruna fa dos anys que van plegats i somnien amb el seu futur, amb els seus projectes i les seves il·lusions.

    - Bruna, aquest cop ho aconseguiré, seré bomber.
    - I jo economista, Dídac. Tot ens anirà bé, ja ho veuràs. T'estimo.
    - Anem a fer un cafè?
    - Sí, començo a estar cansada.

    Durant una estona desconnecten dels llibres i parlen de convivència, hipoteques, fills... S'estimen amb bogeria i estan carregats d'energia i vitalitat. Riuen i s'abracen, es besen i planegen les vacances de l'estiu.

    Un cop dins, l'esforç continua. Res ni ningú aixafa l'ambient i el silenci els embolcalla.

    ...

    Els anys han passat, han format una llar i tenen dos fills magnífics. Els costa arribar a final de mes, com a la immensa majoria. Sovint recorden amb nostàlgia els seus inicis. El destí no els va portar on volien, però són feliços en el seu dia a dia i en la seva lluita. No obstant, tenen clar que als seus fills no els crearan falses esperances: una carrera no vol dir sempre un sou enlluernador, hi ha massa llicenciats; una clara vocació, no vol dir sempre poder-la exercir, a vegades hi ha massa traves.

    ...

    Els anys han passat, però un ritual es repeteix sempre que en Dídac olora fum i veu foc: abraça la Bruna amb tendresa i, amb l'estómac encès i remogut, calfreds recorren el seu cos, mentre li brollen llàgrimes dels ulls.

  • RE: Repte 311: Pot passar?
    rnbonet | 11/03/2008 a les 11:53

    Com cada nit des de feia quinze dies, l'Albert i la Carmesina eixiren del cau, situat a una zona oculta de la màniga de bombers, i s'enfilaren per la segona prestatgeria, tercer nivell. Aquella zona encara no l'havien visitada, i de ben segur que els encantaria. Embadalits davant els llustrosos colors i els colors cridaners dels lloms, se n'adonaren que estaven situats a l'indret sis-cents quaranta-un. Coneixedors com eren, s'aturaren un moment davant l'exemplar de "Cent formes de cuinar l'arròs", s'extasiaren amb el titulat " Foie" i es fregaren els morros contemplant "Llaminadures i gelats".
    Després de la breu passejada, decidiren fer una mica d'exercici per la zona d'aventures, rient i botant, corrent sense mida. Les fulles superiors del llom de "Cinc setmanes en globus", "Els tres mosqueters" i "Guillem Tell", a més de "De la Terra a la Lluna", quedaren amb petites senyals de les urpes dels roedors, doncs sempre eren aquestos els que rebien les patacades i empentes de la juguesca. Ben a punt estigué l'Albert de quedar aixafat entre els lloms de "Dumbo" i "Moby Dick".
    La llum lunar s'escolà per una finestra. Després de rosegar una part insignificant de "Els crims de la rue Morgue" i de passejar-se una estoneta per "L'amant liberal" anaren a copular a l'ombra de "Vida sexual sana", per reposar, cansats, just davant "L'origen de les espècies".


Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: