Detall intervenció

Reflexió matinera...

Intervenció de: brideshead | 27-05-2008


"No n'hi ha prou amb pensar en la mort, sinó que s'ha de tenir present sempre. Aleshores la vida es fa més solemne, més important, més fecunda i alegre".

(Stefan Zweig, 1881-1942)

Mooooooooooooooooooooooolt bon dia a tothom!


Respostes

  • RE: Reflexió matinera...
    T. Cargol | 27/05/2008 a les 10:21

    És que fa iuiu!

    Allà ert, solemne, sense moure ni una pestanya.
    Gairebé diria que és antiestètica la mort.
    Tot deu(!?) comentant que bo que eres,...
    ;-)

  • RE: Reflexió matinera...
    T. Cargol | 27/05/2008 a les 10:21

    És que fa iuiu!

    Allà ert, solemne, sense moure ni una pestanya.
    Gairebé diria que és antiestètica la mort.
    Tot deu(!?) comentant que bo que eres,...
    ;-)

  • Això depèn.
    Jere Soler G | 27/05/2008 a les 11:07

    Depèn de les creences del que té present la mort.
    Per un catòlic integrista, n'hi ha per posar-se a tremolar, i per sacrificar la vida a una moral que l'alliberi del terror de la mort.
    Per un ateu, si és feliç, la mort és un esperó per viure intensament.
    Per un ateu, si és infeliç, la mort és un anhel.
    Per un ateu, si viu estressat, la mort és una ombra que tracta de tenir tan lluny com sigui possible per a poder començar a viure i tenir prou temps per gaudir-ne.
    Per un agnòstic, la mort és una incògnita.
    I en general per a cadascú pot agafar caires diferents segons la manera de pensar.
    De tota manera la mort és contrària a la vida, la pròpia mort no forma part de la vida, perquè quan un és viu, la mort no hi és, i quan és mort, el qui no hi és és ell mateix.

    • RE: Això depèn.
      T. Cargol | 27/05/2008 a les 11:37

      En el manual Principios elementales de filosofia de Poulitzer que tot marxista havia de conèixer - aprincipis del setanta - contraposava la metafísica "el blanc és blanc" i el "negre és negre" a la dialèctica amb la qual les coses no estaven tan separades sinó que contenien elements contradictoris. la vida contenia mort també.
      Per la lluita de dos elements contraris - tesi i antitesi -( vida-mort) s'arribava a una nova situació de síntesi en que un dels contraris s'acabava imposant i que pressuposava una situació deferent i superior a la de partida.
      La lluita entre la vida i la mort té lloc des del principi però culmina en un moment determinat. la mort és el final de la vida i el seu destí inevitable.
      Bé ara m'he descuidat la síntesi!! Que lluny que quedaen els anys setanta.
      Suposo que és el manteniment de l'espècie, l'obra que s'ha fet; haver creat quelcom que no existia prèviament o sigui progressat.
    • juer Jeremias!
      angie | 27/05/2008 a les 11:41

      Jo només tinc clara una cosa : la mort és el final d'una etapa, més o menys llarga i que arriba quan vol. En resum, tinguis les creences que tinguis, la mort és una tocada d'ous menys en un cas, quan el sofriment físic en vida és tan gran que no hi ha res que el pugui apaivagar (llavors és la millor medicina). El dolor psíquic crec que sempre té remei...

      (si he ofès algú, ho sento, és només la meva opinió i és amb la que vull viure).

      petons!

      angie

      PS: aquestes reflexions són molt de dia plujós eh????????????????
      • RE: juer Jeremias!
        T. Cargol | 27/05/2008 a les 11:48

        Jo crec que és una circumstància "natural" encara que quan vivim ens resulti incompressible; tan natural com nàixer o reproduir-se; però pot ser patològica si obsessiona. Un plantejament madur és saber que no estem "fixos" per aquí sinó que cal espavilar-se fer alguna cosa de profit.


      • RE: juer Jeremias!
        Jere Soler G | 27/05/2008 a les 11:51

        I per què s'hauria d'ofendre algú? El que dius és absolutament lògic.
        Però jo sé de gent tan obsessionada amb l'infern (a causa de les seves creences) que davant la certesa de la mort, no poden viure; perquè tot (o gran part) a la seva vida, ho sacrifiquen per a evitar-se l'infern.
        En sé d'altres, en canvi, que en tenir una visió esperançadora del que hi ha a l'altra banda, en pensar en la mort, s'endolceixen la vida. Hi ha gent que ha mort plena de felicitat. No crec que sempre sigui una tocada d'ous, penso que depèn de com un pensi. El que és clar és que la mort és natural, forma part de la natura, i és un succés segur, llavors si és "natural" i "inevitable" pot ser una realitat negativa? Si uns realitat negativa és natural i inevitable... no implicaria això que la natura i l'existència són inevitablement negatives? Per reducció a l'absurd: com que la natura i l'existència són positives, la primera hipòtesi (que deia que la mort era negativa) és equivocada. És clar que aquest raonament es basa en el dogma que assumeixo del fet que l'existència i la natura són positives.

        Buff quin rotllo que he escrit... l'hauré de posar al blog

  • RE: 1!...2!Reflexió matinera... vaja brides, avui si que l'has liat...
    Epicuri | 27/05/2008 a les 14:22

    S'anomena la mort i ha bellugadissa...
    Es que no fem els deures, i passa el que passa...

    Imagina't que et mors. Tu o jo o qui sigui, no es res personal.

    Creguis el que creguis...passarà el que passarà. Tant hi fa creure una cosa que un altra, encara que pot ser varía la disposició, el prejudici, diguem-ne.

    Les funcions naturals, acostumen a ser més aviat plaents. ( si no les espatlla ningú. Inclós un mateix).

    Al meu entendre la cosa es mantenir-se flexible, expectant, i disposant-se a pasar una bona estona sempre. La felicitat pot conviure fins i tot amb la tristessa i el dolor.

    Un bon exersisi matiner es, en obrir el ulls prendre consciència de que; inexplicablement hom continua viu...aixó es tan absurd com divertit fins i tot plaent.

    Tot el demés es de regal. Un regal sempre es pot no acceptar, restant així propietat del que l'ha ofert.

    Tinc entés que quan algú va intentar explicar el cristianisme a la India i va explicar que Jesucrist, al tercer día va resucitar, li van replicar que hi ha molta gent que passa molts més díes mort. Jo no ho se, però he sentit que voluntàriament es poden assumir estats catalèptics que científicament son de mort.

    No m'enrotllo més. Tard o d'hora, mb millor ho pitjor dispossició ho sabrem... Us imagineu quin batibull de món si visquéssim sempre?

    bon dia brides :-)



Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.