Detall intervenció

RE: x aleshores

Intervenció de: aleshores | 24-03-2017

Doncs, moltes gràcies Deo. Però, podem decidir el tema entre tots. Què us semblaria:
"El llibre que més m'ha agradat, i per què?"
O,
"El relat (d' RC) que més m'ha agradat i per què?"

No seria un tema de ficció.

Id. "que més m'ha influit"
Caldria reslatar els aspectes lúdics o hedònics de l'escriptura
Ens referiríem a influència personal o literària, no professional, per exemple.
També podríem anar directe al tema i dir:
"Per què m'agrada escriure?

Podria ser imprescindible que es fes en forma de diàleg,...


Respostes

  • RE: x aleshores
    aleshores | 24/03/2017 a les 21:49
    Doncs, moltes gràcies Deo. Però, podem decidir el tema entre tots. Què us semblaria:
    "El llibre que més m'ha agradat, i per què?"
    O,
    "El relat (d' RC) que més m'ha agradat i per què?"

    No seria un tema de ficció.

    Id. "que més m'ha influit"
    Caldria reslatar els aspectes lúdics o hedònics de l'escriptura
    Ens referiríem a influència personal o literària, no professional, per exemple.
    També podríem anar directe al tema i dir:
    "Per què m'agrada escriure?

    Podria ser imprescindible que es fes en forma de diàleg,...
  • RE: x aleshores
    aleshores | 24/03/2017 a les 21:50
    El, o els convocants es comprometrien a comentar cada dia un dels relats a l'atzar, tot fent propaganda del repte,...
  • RE: x aleshores
    aleshores | 24/03/2017 a les 21:51
    El, o els convocants es comprometrien a comentar cada dia un dels relats a l'atzar, tot fent propaganda del repte,...
    • RE: RE: x aleshores
      Calderer | 25/03/2017 a les 00:36

      Perquè no fer un comentari a un dels relats, el que més ens hagi agradat o el que menys, a gust de cadascú, i considerar-lo el text del repte. I penjar-lo aquí, és clar.

      Intentar un comentari intel·ligent o enginyós, útil per a l'autor comentat i ben redactat. I convidar a l'autor comentat a participar-hi.

      Encara reps un missatge quan algú et comenta?

      Salutacions

      Lluís
  • RE: x aleshores
    aleshores | 25/03/2017 a les 07:15
    Vols dir fer el comentari extens i col·lectiu d'un relat que ens hagi agradat i que algú proposi, no?
    Ho veig com una cosa diferent del repte clàssic, però molt positiva i practicable.
    Així com en el repte clàssic el que proposa el repte comenta els relats dels participants, en aquesta opció els participants comenten un relats previ.
    Això, o quelcom semblant ja s'havia fet i hi havia una relació feta dels relataires que volien accedir a ser comentats, pel conjunt dels seus relats, crec (en això es diferiria: comentar només unrelats seria un element positiu) també personalment m'agrada més que algú triï un relat que li hagi agradat que que hi hagi una llista de relataires per ser comentats.

    Però ambdues coses tenen en comú que hi ha una comunicació entre l'autor del relat i el lector. Quelcom gens menyspreable.

    Sobre si (jo) rebo un missatge quan algú em comenta: no; crec que és degut a que he canviat de nic i mantingut el mateix correu,...
  • RE: x aleshores
    Fidel Català | 07/05/2021 a les 19:52
    Tot seguit et penjo el teu relat, amb les errades que jo, que no soc filòleg ni mestre en gramàtica, t'he trobat.
    Te l'envio perquè he vist el teu cometari en el fòrum on es felicita els finalistes (cosa que ni tan sols fas, per esportivitat com a mínim). El post del kefas era de queixa, però qui el coneix, sap quin és el seu nivell d'ironia. Disculpa si el teu post també ho era, però no m'ho ha semblat.

    El custodi (amb alguna correcció)

    Una corrua llarga va desfilant darrera darrere el fèretre. De gala. Guarnit amb nanses d’or i atapeït amb tantes flors que no deixa veure fusta de cedre que el finat havia triat pel o per al per el seu taüt.
    Tothom va vestit els usos i costums. Les dones del negre més rigorós. La burca (és "el burca". En Masculí) no enganya. Els homes vestits de blanc igual que la mortalla del mort.
    Els plors no es deixen sentir. És una creença estúpida que els àrabs ploren sistemàticament en un enterrament... sí que és veritat que es produeixen escenes de gran dolor amb dones que fan anar gorja i llavis amb uns sons indescriptibles però en els funerals, no. Just darrere darrera el fèretre i davant de tota la filera de tan tant tristos seguidors s'hi distingeix una figura, ara sí, ara no. L’ombra dels arbres la dilueix i el sol la fa lluir. Cap cot corona una esvelta figura. Llàgrimes sense líquid, llàgrimes profundes que no amaguen la pena per la irreparable pèrdua.
    Amb ningú pot compartir el seu dol; tothom té qui l’acompanya en el dolor.
    Sol per sempre més a menys que...
    Ha estat tota una idea. En acabar la cerimònia es dirigirà a l’agrupació de casals d’avis i preguntarà si hi ha algú que es trobi en semblants circumstàncies (abans del "però" va una coma) però a la inversa: ell ha perdut l’amo; potser algú haurà perdut el seu àngel guardià. A la porta de l’edifici s’hi arrepleguen vells, velles i custodis. Fent el compte no li surten (error de tecleig, però error) el números. Sobra un custodi. Amb cautela i discreció s’hi acosta i intenta amb petits senyals fer-se veure. Un núvol immens que amenaça pluja dilueix la gernació; només queden alguns que no han volgut buscar aixopluc. Surt el sol i tot sembla que es normalitza.
    El casal es torna a omplir. L’hora de la passejada ja ha acabat.
    El custodi queda sol. Aquell que custodiava el taüt es decideix: ara és el moment. Hola! I directament al gra. Creus que tu i jo podríem fer parella? Creus que realment necessitem un amo? No creus que si ens tenim l’un a l’altre (després de "l'altre" falta una coma) ja podrem subsistir? I per cert, jo em dic ombra en el temps i tu? Jo ombra florida.


    Bé, imagino que si vols passar a la final, primer hauries de millorar el teu nivell d'estil, que no naixem ensenyats, ja m'ho deia l'avi. Però alguns naixem estrellats, com jo, per exemple.
    No voldria que em malinterpretis, però ja fa temps, els del concurs van dir que tindrien en compte les errades ortogràfiques, i el teu relat, si el llegeix un que en sàpiga més que jo, segur et troba més coses d'estil, a banda de les ortogràfiques assenyalades.

    Bon vespre, i salut!
  • RE: x aleshores
    Fidel Català | 07/05/2021 a les 19:53
    Tot seguit et penjo el teu relat, amb les errades que jo, que no soc filòleg ni mestre en gramàtica, t'he trobat.
    Te l'envio perquè he vist el teu cometari en el fòrum on es felicita els finalistes (cosa que ni tan sols fas, per esportivitat com a mínim). El post del kefas era de queixa, però qui el coneix, sap quin és el seu nivell d'ironia. Disculpa si el teu post també ho era, però no m'ho ha semblat.

    El custodi (amb alguna correcció)

    Una corrua llarga va desfilant darrera darrere el fèretre. De gala. Guarnit amb nanses d’or i atapeït amb tantes flors que no deixa veure fusta de cedre que el finat havia triat pel o per al per el seu taüt.
    Tothom va vestit els usos i costums. Les dones del negre més rigorós. La burca (és "el burca". En Masculí) no enganya. Els homes vestits de blanc igual que la mortalla del mort.
    Els plors no es deixen sentir. És una creença estúpida que els àrabs ploren sistemàticament en un enterrament... sí que és veritat que es produeixen escenes de gran dolor amb dones que fan anar gorja i llavis amb uns sons indescriptibles però en els funerals, no. Just darrere darrera el fèretre i davant de tota la filera de tan tant tristos seguidors s'hi distingeix una figura, ara sí, ara no. L’ombra dels arbres la dilueix i el sol la fa lluir. Cap cot corona una esvelta figura. Llàgrimes sense líquid, llàgrimes profundes que no amaguen la pena per la irreparable pèrdua.
    Amb ningú pot compartir el seu dol; tothom té qui l’acompanya en el dolor.
    Sol per sempre més a menys que...
    Ha estat tota una idea. En acabar la cerimònia es dirigirà a l’agrupació de casals d’avis i preguntarà si hi ha algú que es trobi en semblants circumstàncies (abans del "però" va una coma) però a la inversa: ell ha perdut l’amo; potser algú haurà perdut el seu àngel guardià. A la porta de l’edifici s’hi arrepleguen vells, velles i custodis. Fent el compte no li surten (error de tecleig, però error) el números. Sobra un custodi. Amb cautela i discreció s’hi acosta i intenta amb petits senyals fer-se veure. Un núvol immens que amenaça pluja dilueix la gernació; només queden alguns que no han volgut buscar aixopluc. Surt el sol i tot sembla que es normalitza.
    El casal es torna a omplir. L’hora de la passejada ja ha acabat.
    El custodi queda sol. Aquell que custodiava el taüt es decideix: ara és el moment. Hola! I directament al gra. Creus que tu i jo podríem fer parella? Creus que realment necessitem un amo? No creus que si ens tenim l’un a l’altre (després de "l'altre" falta una coma) ja podrem subsistir? I per cert, jo em dic ombra en el temps i tu? Jo ombra florida.


    Bé, imagino que si vols passar a la final, primer hauries de millorar el teu nivell d'estil, que no naixem ensenyats, ja m'ho deia l'avi. Però alguns naixem estrellats, com jo, per exemple.
    No voldria que em malinterpretis, però ja fa temps, els del concurs van dir que tindrien en compte les errades ortogràfiques, i el teu relat, si el llegeix un que en sàpiga més que jo, segur et troba més coses d'estil, a banda de les ortogràfiques assenyalades.

    Bon vespre, i salut!
  • RE: x aleshores
    Fidel Català | 07/05/2021 a les 19:55
    Tot seguit et penjo el teu relat, amb les errades que jo, que no soc filòleg ni mestre en gramàtica, t'he trobat.
    Te l'envio perquè he vist el teu cometari en el fòrum on es felicita els finalistes (cosa que ni tan sols fas, per esportivitat com a mínim). El post del kefas era de queixa, però qui el coneix, sap quin és el seu nivell d'ironia. Disculpa si el teu post també ho era, però no m'ho ha semblat.

    El custodi (amb alguna correcció)

    Una corrua llarga va desfilant darrera darrere el fèretre. De gala. Guarnit amb nanses d’or i atapeït amb tantes flors que no deixa veure fusta de cedre que el finat havia triat pel o per al per el seu taüt.
    Tothom va vestit els usos i costums. Les dones del negre més rigorós. La burca (és "el burca". En Masculí) no enganya. Els homes vestits de blanc igual que la mortalla del mort.
    Els plors no es deixen sentir. És una creença estúpida que els àrabs ploren sistemàticament en un enterrament... sí que és veritat que es produeixen escenes de gran dolor amb dones que fan anar gorja i llavis amb uns sons indescriptibles però en els funerals, no. Just darrere darrera el fèretre i davant de tota la filera de tan tant tristos seguidors s'hi distingeix una figura, ara sí, ara no. L’ombra dels arbres la dilueix i el sol la fa lluir. Cap cot corona una esvelta figura. Llàgrimes sense líquid, llàgrimes profundes que no amaguen la pena per la irreparable pèrdua.
    Amb ningú pot compartir el seu dol; tothom té qui l’acompanya en el dolor.
    Sol per sempre més a menys que...
    Ha estat tota una idea. En acabar la cerimònia es dirigirà a l’agrupació de casals d’avis i preguntarà si hi ha algú que es trobi en semblants circumstàncies (abans del "però" va una coma) però a la inversa: ell ha perdut l’amo; potser algú haurà perdut el seu àngel guardià. A la porta de l’edifici s’hi arrepleguen vells, velles i custodis. Fent el compte no li surten (error de tecleig, però error) el números. Sobra un custodi. Amb cautela i discreció s’hi acosta i intenta amb petits senyals fer-se veure. Un núvol immens que amenaça pluja dilueix la gernació; només queden alguns que no han volgut buscar aixopluc. Surt el sol i tot sembla que es normalitza.
    El casal es torna a omplir. L’hora de la passejada ja ha acabat.
    El custodi queda sol. Aquell que custodiava el taüt es decideix: ara és el moment. Hola! I directament al gra. Creus que tu i jo podríem fer parella? Creus que realment necessitem un amo? No creus que si ens tenim l’un a l’altre (després de "l'altre" falta una coma) ja podrem subsistir? I per cert, jo em dic ombra en el temps i tu? Jo ombra florida.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.