RE: Vaig a fer el dinaarrrrr, uffff. Algun cuiner o cuinera voluntari??

jo també vaig a fer el dinar per als meus pares, germana i per a mi. Des que vaig descobrir que cuinant jo menjava més bé... no he parat. La cuina és com la poesia, amb quatre elements pots fer una obra d'art o...no. Si hi ha gana... je je
Que vagi de gust i vigila el foc... a foc lent hi ha coses que resulten millor del que són... i un xic de pebre negre ho miraculitza tot (els descendents de Lleida, ja se sap, els encanta el picant...)
Avui pollastre a la planxa: sal, pebre negre, oli i llimona i... paciència... que es vagi daurant...
Tu també, amb mots emergents i originalitat, fas poesia... espero que el dinar et surti al menys com els teus poemes... per a "sibarites i gurmets". Bon profit.
Una abraçada.