RE: Un repte modest

Bon dia , Sílvia !
Tu ets molt capaç d'escriure el que vulguis, així que ja t'hi estàs posant que serà una meravella com tot el que escrius.
Petonassos!!!

Bon dia Nonna! No et creguis, quan surto d'escriure la meva santa voluntat, em costa força. Però ho estic intentant, i animo als companys a participar, perquè hi hagi prou material per fer un llibre. Un petó i moltes gràcies pels teus ànims!! ;-))

si tu ho fas, jo també (així m'animaré a fer-ho que estic com tu, que no em surt res...) :-D

A mi em passa el mateix que a vosaltres; escriure contes infantils em resulta força difícil; em quedo admirada quan veig que els meus néts els inventen fàcilment.

De totes maneres, penso intentar-ho; fa dies que vaig mirant les estrelles...

Que tingueu un bon diumenge.

Estimades campanyes, jo, que sempre he estat inventant-me contes orals amb els nens de l'escola, quan vaig veure el tema vaig pensar que havia de poder, però resulta que no és el mateix, no me'n surto! És clar que porto uns dies que no arranco en res, ni poesia, ni relats...
Però ho intentaré un altre cop, ara vaig a mirar fins quan hi ha temps.
Petonets precioses!

Quin consol, saber que a vosaltres també us passa:
Jo no ho vaig aconseguir en cap de les dues convocatòries anteriors!

Abraçades consolades,
Uq

Molts ànims. Segur que ho aconseguireu/aconseguirem!

Total: només són nens, jeje




Tere SM
www.vullescriure.cat

Ups... Se m'han escapat les cometes del "només" ;-)

Una abraçada,




Tere SM
www.vullescriure.cat

Hola noies !!
Jo també estic en sequera d'inspiració. I em passa el mateix que a vosaltres: Els contes infantils no em surten gaire ( gens) . Els meus néts ( 4 i 2 anys) són trilingües - una mica quatrilingües ( Polonès, català i alemany- també entenen el castellà) . El mes passat vaig passar uns dies a Alemanya i, per fer-los dormir em demanaven contes.
Vaig agafar un llibre de contes que estava escrit en polonès i, es clar, m'anava inventant el que feien els conillets dels dibuixos. El Marek ( 4 anys) em va mirar esgarrifat, quasi m'arrenca el llibre de les mans i molt enfadat, va dir:
- Així no és, àvia. I me'n va posar a les mans un altre en català, tot dient:
- Aquest si que el sabràs.
La nena, com que és més petitona, ja dormia.
Doncs tambè ho probaré. A veure si se m'acudeix alguna cosa.
Una abraçada a totes !!

On són les bases del concurs de contes ?? Ho aniré pensant...

Reous! I l'expressió m'ha eixit de l'ànima per dos motius:

* Ties/senyores/àvies (de bon veure, eh!) que els fa por/temor/esgarrifances (en el bon sentit de la paraula) un conte INFANTIL (redéu, com en són, de difícils!)

* 'Problemons' (quasi perpetus -i perpetuats al fòrum-) entorn un problema 'facilon...fasssilooon...' (amb ritme de samba. O salsa, si ho preferiu -RoK prohibit!!!!!-)

TATTAXIN, TAATAAATXXXIIIIMMM!!!!* "Solusión indescutible primerenca":

- Que els infants més pròxims us conten històries -inventades o pròpies-. Sols cal 'adobar-les' amb una mica de 'pebrevell' i'paraulescerteres'...

Dedicat a totes les 'cagadubtes amigues' -o seria 'amigues porigoses'?- amb
salut i rebolica!!

Per escriure per a mainada, cal perdre un xic de moralitat atabaladora, la resistència a deixar-se anar, la por al ridícul, el creure l'impossible, el viure la història, sentir-la (sinó ja l'has cagada i sense paper higiènic), inventar-lo al moment amb un conillet d'índies (si pot ser un nen de vuit anys que es digui Blai, de conya) i comprobar que sí, que sí, que estàs en forma i que no cal només fer ioga.