Detall intervenció

RE: Un curiositat. Quan vau començar a escriure? i perquè?.

Intervenció de: tocdenit | 15-03-2010


Doncs mira, t'ho diré ben clar, quan era petita ja m'agradava fer les redaccions de català i després de més gran vaig participar en un concurs i vaig quedar entre els finalistes de la meva zona. Això em va fer agafar confiança en mi mateixa i des de llavors no he parat d'escriure més o menys. El que m'ha costat més potser ha estat obrir-me, primer esrcivia per mi i encara és així, però ara també m'agrada compartir-ho ja que sempre es pot aprendre més. De fet aquí sóc molt nova o sogui que tampoc és que hagi publicat moltes coses però bé, de mica en mica...


Respostes

  • RE: Un curiositat. Quan vau començar a escriure? i perquè?.
    tocdenit | 15/03/2010 a les 14:18

    Doncs mira, t'ho diré ben clar, quan era petita ja m'agradava fer les redaccions de català i després de més gran vaig participar en un concurs i vaig quedar entre els finalistes de la meva zona. Això em va fer agafar confiança en mi mateixa i des de llavors no he parat d'escriure més o menys. El que m'ha costat més potser ha estat obrir-me, primer esrcivia per mi i encara és així, però ara també m'agrada compartir-ho ja que sempre es pot aprendre més. De fet aquí sóc molt nova o sogui que tampoc és que hagi publicat moltes coses però bé, de mica en mica...
  • Escriure és parlar.
    Joan G. Pons | 15/03/2010 a les 14:49

    Sempre he estat en comunicació amb la gent.
    Escriure vaig començar quan el mestre ens "obligava" a "fer una redacció" sobre un tema, triat per ell. Fa uns 59 anys.
    Ara és per mi una eina positiva. Comunicar és oferir una safata de bon menjar i pica-pica.

  • RE: Un curiositat. Quan vau començar a escriure? i perquè?.
    angie | 15/03/2010 a les 14:54

    tenia quatre anys, em penso, i em van fer copiar quelcom de la pissarra... no recordo què...

    (perdona la broma)
  • Jo fa gairebé 4 anys....
    Calderer | 15/03/2010 a les 15:03

    ...se'm van ocórrer dues històries i fins que no en vaig escriure una no vaig parar. I vaig descobrir que podia escriure (ho havia intentat altres vegades sempre fracasant) i, sobretot, que disfrutava escrivint. La sort va ser que la vaig presentar al concurs literari del meu barri i va guanyar.

    Per què escric? És una pregunta que em faig sovint (a les dues de la matinada, mig adormit i teclejant). Perquè a vegades "disfruto" i és una alegria escriure i altres vegades és com una tortura o una decepció.
    Potser la resposta correcta és que no ho sé, que no puc deixar de fer-ho.

    Fa un any i escaig vaig llençar la mateixa pregunta aquí al fòrum, que jo també vaig contestar i m'adono que cada cop ho ´tinc menys clar.

    Lluís


    • a Calderer
      Joan G. Pons | 15/03/2010 a les 15:12

      Amb respecte, hi han preguntes que tenen respostes llunyanes. I una resposta, sense dogmatitzar, és un impuls a comunicar i compartir.
      Jo ho sento així.
  • doncs
    gypsy | 15/03/2010 a les 15:17

    jo, escric per fugir.
    No m'agrada aquesta raó, però sé que ho faig per això. Per molt que busqui altres raons, sé que la veritable és fugir. De què? suposo i em dol i em molesta dir-ho:de mi mateixa.


    ;)
    • pots plegar
      jaumesb | 16/03/2010 a les 12:51

      viure i trobar-te

      la poesia de debó

      no són els versos escrits

      és la vida mateixa

      és millor viure
      que escriure
      tot i que en determinats moments
      escriure et pot ajudar a viure

      i també a trobar-te
      a agafar consciència
      i a ser feliç
      de ser tu mateix
  • RE: Un curiositat. Quan vau començar a escriure? i perquè?.
    onatge | 15/03/2010 a les 15:51

    Vaig començar a escriure per amor i ja fa molts anys. Ben classificats tinc més de 3500 poemes i uns altres 3000 i pico que reposen entre llibretes.

    Salut.
    onatge
  • A mi em sembla
    Xantalam | 15/03/2010 a les 16:17

    que cada vegada que contestés aquesta pregunta donaria explicacions diferents.
    Quan ens ho va demanar en Calderer vaig fer una reflexió sobre el que suposat poder terapèutic d'escriure. Ara ho associo més a la recerca de la bellesa: el plaer d'explicar qualsevol fet de forma bella em sedueix.

    D'aquí un temps, quan algú ho torni a preguntar, segur que no contestaré el mateix. Això suposo que deu voler dir que hi ha moltes i diverses motivacions, tantes com escriptors, potser? i que aquestes, a més poden canviar al llarg d'una vida... ufffff!!!!
  • tinc guardats...
    perunforat | 15/03/2010 a les 16:28

    els meus primers poemes fets als 6 anys:

    "la meva germana és rodona com una poma..."

    "el meu avi és el més bonic..."

    "la mama em fa l'esmorzar..."

    tenia tota la família en vers!

    jejeje!No sé si són els meus principis però de ben segur que dels més sentits!!!
    I així fins ara, no he millorat molt però m'he adaptat a les meves necessitats!
  • RE: Un curiositat. Quan vau començar a escriure? i perquè?.
    Leela | 15/03/2010 a les 17:20

    no recordo quan vaig començar a escriure, però sé que va ser la meva mare qui em va ensenyar a llegir i a enllaçar lletres amb el llàpiç.

    Des de llavors suposo que sempre ho he estat fent. Al cap o sobre el paper, i els motius encara em són desconeguts, només espero poder seguir-ho fent fins el dia que em mori.

    De molt petita escrivia històries o contes que llegits ara farien riure, després a l'adolescència vaig escriure algun poema, i ara, el que escric no sé ni jo mateixa què coi és. Igualment segueixo sense saber per què ho faig.

    Tampoc em pregunto perquè menjo/bec/ploro/ric, simplement quan tinc gana ho faig, doncs escriure igual. I amb ambdues coses sóc molt inconstant. O menjo molt o passo dies menjant poquet (o trista o alegre) o escric molt o passo dies/mesos sense escriure res. El que em fastia però és escriure per "obligació" de la mena que sigui (autoimposada, o imposada per algú extern, ...)
  • Doncs jo...
    copernic | 15/03/2010 a les 18:19

    no recordo quan vaig començar a escriure però devia ser quan tenia uns vint-i-pocs. Llavors ho vaig deixar fins fa cosa d'uns vuit anys, un període en el qual he tingut una producció literària considerable.
    M'ha sobtat molt la resposta de la Gypsy. No l'havia sentit mai de cap escriptor però és per reflexionar-hi. Jo podria subscriure les paraules d'alguns relataires que han contestat fins ara i afegiria una altra que encara no s'ha dit: Escric perquè hi ha coses que no es poden traduir en paraules. Pot semblar una contradicció però algun relataire gosaria recitar a un amic o la seva parella alguna de les frases que adornen els seus textos més reeixits? No, és clar, el llenguatge oral no té res a veure amb l'escrit i tot i que hi ha vegades en les que s'escriu col.loquialment, moltes sensacions o pensaments només accepten una exteriorització a través de comparances o metàfores o una descripció tan precisa i acurada que et provoca una emoció, filigranes literàries impossibles de realitzar amb el llenguatge oral.
    No sé si m'he explicat, hehe!
  • De molt petit
    Jere Soler G | 15/03/2010 a les 18:22

    quan anava al Corte Inglés amb els meus pares i veia els blocs de tapes dures, sentia que els havia d'omplir de frases; no sabia ben bé què havia de posar-hi, però sentia que havia d'escriure-hi. Anys més tard vaig començar un diari de pensaments i aqui va començar tot.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.