Detall intervenció

RE: Tecnologia a la punta

Intervenció de: rnbonet | 05-10-2015

Del nostre corresponsal.
L'ASIN -Acadèmia Suecana d'Invents Nobles- ha atorgat hui mateix, com cada anys, en un acte gens multitudinari -plovia molt i tronava i llampegava- dos dels Premis Nobles a la invenció útil i directa. El tercer, i a judici del jurat dels Nobles, ha estat declarat desert.
El primer premi s'ha atorgat al cèlebre investigador i inventor N'Andreu Piucurt, degut a l'èxit obtès durant tot l'any occís pel seu aparell comercialitzat sota el nom "Inoxiverg". Com molts dels lector sabran, es tracta d'un adminicle de finíssim acer inoxidable amb tacte vellutat i que s'adapta a l'extrem de qualsevol titola -no importa calibre de mida ni grossor- i que, mitjançant el calor després pel membre, actua en conseqüencia.
El segon premi ha correspost a l'administrador de finques En Romà Estiuet. El citat administrador ha fabricat, -sense ajuda de cap altre administrador ni administrat- un programa informàtic "free", senzill i casolà, pel qual a les finques no els caldrà, d'ara endavant, cap administrador. "Però això és tirar-se pedres al seu terrat!" diuen que han dit moltes persones. Ell, pacient, ha constestat: A mi que me la bufen! Vaig fer una 'primitiva' i he sigut l'únic encertant. M'he comprat una illa a Oceania...Els diners del Noble el cedeix a Càritas".


Respostes

  • RE: Repte Clàssic DCXI (611): Tecnològica
    rnbonet | 03/10/2015 a les 20:37
    Bona nit!

    Potser 'habemus' historieta. Per si no recorde de què va, avance títol: "Tecnologia a la punta". Només falta lligar caps. Sense ofegar-los. Veurem si hi ha temps i qualla.

    Salut i rebolica, amic!
  • En Segimal i en Segibó (fora de concurs)
    Mena Guiga | 03/10/2015 a les 23:06
    En Segimal i en Segibó

    -Llença'm un cable abans no tiri la tovallola!

    Així ho pregava en Segimal a en Segibó, la seva ànima bessona trobada via xat arran d'una coneixença virtual en una web de tema electricitat còsmica (molt sovintejada per gent electrocòsmica, indubtablement).
    A l'altre se li va encendre una llumeneta (universal amb un polsim d'esotèrica).

    -D'acord. Digue'm el teu nombre de compte i ja pagaré jo l'internet que tu no pots, però no et rendeixis, Segimal, amb el sistema sexasegimal.

    L'altre va riure, fet ben copsat pel seu tecnocompany, via tangible-intangible, l'equilibri més suprem que unia aquells dos homes en la seixantena i en el sexe d'amagat amb una pornografia sexagesimal entre animal i cultural, coses d'ells. I si en Segimal davallava -que havia de mantenir cinc bessonades i un gos amb un ull de vidre de Bohèmia- en Segibó ajudava, tot i que mai a l'inrevés, pel tema butxaca grassa. Perquè en Segimal era un geni i qualsevol dia, si holísticament pujava graons de saviesa i coneixement -i tots dos sabien que així havia de ser- la seva obra seria entesa i ovacionada...quan s'aclarissin quina era, és clar.

    Mentrestant els dits es gastaven de teclejar i els teclats d'ordinador s'erosionaven i allò era el que els mantenia...vius.

  • Mòbilworld, Mòbil·land (fora de concurs)
    Mena Guiga | 03/10/2015 a les 23:24
    Es llevava, cada adolescent i cada pre-adolescent i cada post-adolescent i post i post i post i post i.. Sonava la musiqueta que havien trigat hores en escollir i que canviarien en breu, no esdevingués monòtona i perquè en qüestió d'hores podrien triar entre mil sons nous que els despertaven totes i cadascuna de les malparides neurones-mirall.

    Es dutxaven de missatges de bon dia amb una superficialitat que atipava com xococrispies ensucrats. Els tornaven. Una electricitat pessigollaire inundava les seves ànimes petites, connectades per cables de material coreà. Satisfacció pandèmica.

    Gastaven cervell i certs dits de les mans de cara a la pantalla que encenia el cada dia.

    De nit, quan la volta celest il·luminava amb estels, regalava pau i xiuxiuejava la certesa d'una composició natural del ser...no podia imbuir cap d'aquells sers d'un fer essencial, d'una evolució...dins el cosmos la Terra era un caos.


  • El TAC
    Mena Guiga | 03/10/2015 a les 23:45
    Tic-tac, tic-tac.

    El rellotge digital emetia aquests sons per pur romanticisme afegit per inflar el preu, és clar.

    La Rhiam mirava, mig absent, els cables de l'electricitat que semblaven llargs com dies sense pa, encara que no fos d'espelta ni hòsties santes. Ni adormida hagués tingut aquell malson. Puto TAC. Un escàner que l'oprimia, pel que pogués mostrar.

    Tic-tac, tic-tac.

    S'arrencà el rellotge regal d'un oncle molt metàl·lic que només volia quedar bé per quedar bé sense que fos més que un quedar bé i el rebotí contra la nintendo tédénosequè del seu germà, en Marnhi, que l'acompanyava si li comprava un gelat fet pels robots de tecnologia tasmano-italiana d'aquell local cèntric al costat del multicinemes en 5D.

    -Li diré a MP592 el que m'has fet, Rhiam, tonta, tontaaaaaaaaa! Et tancarà al rebost gèlid i quadrat.

    Ella no l'escoltava. Sabia que els sentits li durarien poc. Pressentia un canvi total. Aquella prova ho sentenciaria, l'evidenciaria. I ella...si somriuria, cansada del món! Tot tindria sentit, el que intuïa des que se li va encendre una llumeneta d'un to astral un dia d'aquells en què MP592 no controlava l'ànima.




    Mena (dos tallats en un mateix dia no pot ser, no pot seeeer).
  • RE: Tecnologia a la punta
    rnbonet | 05/10/2015 a les 15:23
    Del nostre corresponsal.
    L'ASIN -Acadèmia Suecana d'Invents Nobles- ha atorgat hui mateix, com cada anys, en un acte gens multitudinari -plovia molt i tronava i llampegava- dos dels Premis Nobles a la invenció útil i directa. El tercer, i a judici del jurat dels Nobles, ha estat declarat desert.
    El primer premi s'ha atorgat al cèlebre investigador i inventor N'Andreu Piucurt, degut a l'èxit obtès durant tot l'any occís pel seu aparell comercialitzat sota el nom "Inoxiverg". Com molts dels lector sabran, es tracta d'un adminicle de finíssim acer inoxidable amb tacte vellutat i que s'adapta a l'extrem de qualsevol titola -no importa calibre de mida ni grossor- i que, mitjançant el calor després pel membre, actua en conseqüencia.
    El segon premi ha correspost a l'administrador de finques En Romà Estiuet. El citat administrador ha fabricat, -sense ajuda de cap altre administrador ni administrat- un programa informàtic "free", senzill i casolà, pel qual a les finques no els caldrà, d'ara endavant, cap administrador. "Però això és tirar-se pedres al seu terrat!" diuen que han dit moltes persones. Ell, pacient, ha constestat: A mi que me la bufen! Vaig fer una 'primitiva' i he sigut l'únic encertant. M'he comprat una illa a Oceania...Els diners del Noble el cedeix a Càritas".
    • RE: RE: Tecnologia a la punta
      rnbonet | 05/10/2015 a les 19:54
      Redéu! Que no he posat cap paraula clau!!!
  • RE: Repte Clàssic DCXI (611): Tecnològica
    aleshores | 06/10/2015 a les 08:43

    Te(cn)ologia

    El missatges interactius anaven xifrats amb una clau de 1024 bits tal com recomanen les normes tècniques de la litúrgia dels sagraments per Internet.
    Havia pujat un papa comprensiu amb les noves tecnologies, la transició havia continuat amb un neojuancarlofranquisme molt més edulcorat, i tant! Ara sí!
    El robot mossèn es va encallar en un passatge del meu missatge confessió, legal a ulls de deu a tots els efectes. Era aquella frase que jo havia reproduït del moment a l'ascensor amb la espectaCular senyora Maria, del tercer segona, i que feia així: "la respectaré, senyora"
    Tinc un certs remordiments al respecte, perquè es va posar nerviosa, però jo diria que només li vaig dir el que faria i era bo.
    El robot mossèn, però, no m'entenia, al•legava que jo havia dit que NO la respectaria, que la frase era de broma. Està molt avesat a les confessions aquest cony de robot!
    Ell diu que segons la semàntica computacional és igual dir que la respectaria i que no la respectaria. I jo al•lego que no estic en pecat perquè ni tan sols he indicat com i en què la respectaria: les idees, els sentiments, altres parts,...?
    Haurem, potser, de recórrer a algun alt tribunal eclesiàstic d’Internet i demanar-li que per favor reclami per estudi el passatge gravat pel dispositiu espia de l’ascensor (“l’Internet de les coses” li diuen) i que informa directament les bases de dades del pentaexàgon?
  • RE: Repte Clàssic DCXI (611): Tecnològica
    aleshores | 06/10/2015 a les 08:46
    Cable!

    ...i que informa directament les bases de dades del pentaexàgon, a través del simple i senzill cable elèctric?
  • RE: Tecnològica. Ara va de bo TECNOLOGIA A LA PUNTA.
    rnbonet | 06/10/2015 a les 14:14
    Del nostre corresponsal a Fira i Festes Tramès per cable. O siga, cablegrafiat.

    L'ASIN -Acadèmia Suecana d'Invents Nobles- ha atorgat hui mateix, com cada anys, en un acte gens multitudinari -plovia molt i tronava i llampegava- dos dels Premis Nobles a la invenció útil i directa. El tercer, i a judici del jurat dels Nobles, ha estat declarat desert.

    El primer premi s'ha atorgat al cèlebre investigador i inventor N'Andreu Piucurt, degut a l'èxit obtès durant tot l'any occís pel seu aparell comercialitzat sota el nom "Inoxiverg". Com molts dels lector sabran, es tracta d'un adminicle de finíssim acer inoxidable amb tacte vellutat i que s'adapta a l'extrem de qualsevol titola -no importa calibre de llargària ni grossor- i que, mitjançant el calor despresa pel membre, produeix un corrent d’electricitat estàtica que actúa en conseqüencia. És a dir, i perquè tothom s’entenga, encén, diguem-ne, la passió viril, en hores i potència.

    El segon premi ha correspost a l'administrador de finques rústiques construïdes En Romà Estiuet. El citat administrador ha desenvolupat, -sense ajuda de cap altre administrador ni administrat- un programa informàtic "free", senzill i casolà, pel qual als propietaris de les finques vàries –rústiques, comunitàries, de veïns,... etc- no els caldrà, d'ara endavant, cap administrador. "Però això és tirar-se pedres al seu terrat!" diuen que han dit moltes persones. Ell, pacient, ha contestat: A mi que me la bufen! Vaig fer una 'primitiva' i he sigut l'únic encertant. M'he comprat una illa a Oceania... Sense electricitat, sense cables, sense cap tecnologia...Els diners del Noble el cedeix a Càritas".
  • RE: Repte Clàssic DCXI (611): Tecnològica
    aleshores | 06/10/2015 a les 14:32
    Te(cn)ologia

    El missatges interactius anaven xifrats amb una clau de 1024 bits tal com recomanen les normes tècniques de la litúrgia dels sagraments per Internet.
    No en debades havia pujat un Papa comprensiu amb les noves tecnologies, i per aquestes contrades lla transició havia continuat amb un neojuancarlofranquisme molt més edulcorat, i tant! Ara sí!
    El robot-mossèn es va encallar en un passatge del meu missatge confessió, legal a ulls de deu a tots els efectes. Era aquella frase que jo havia reproduït del moment a l'ascensor amb la espectaCular senyora Maria, del tercer segona, i que feia així: "la respectaré, senyora"
    Tinc un certs remordiments al respecte, perquè es va posar nerviosa, encesa, però jo diria que només li vaig dir el que faria, i era bo.
    El robot-mossèn, però, no m'entenia, al•legava que jo havia dit que NO la respectaria, que la frase era de broma. Està molt avesat a les confessions aquest cony de robot!
    Argumentava que segons la semàntica computacional és igual dir “que la respectaria” i “que no la respectaria”. I jo em refermava en que no estava en pecat perquè ni tan sols hauria indicat com i en què la respectaria: les idees, els sentiments, altres parts,...?
    Caldrà, potser, recórrer a algun alt tribunal eclesiàstic d’Internet i demanar-li que per favor reclami per a estudi, el passatge gravat d’aquell dia pel dispositiu espia de l’ascensor (“l’Internet de les coses” li diuen) el qual informa directament i rutinària, les bases de dades del pentaexàgon a través dels bits que escolen pel simple i senzill cable elèctric?

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.