Detall intervenció

RE: Tambés estic seleccionada

Intervenció de: salvatore vinyatti | 30-01-2005


enhorabona Carme, la teva ploma no podía faltar-hi, ja tinc ganes de poder adquirir el llibre. Salutacions.


Respostes

  • RE I jo també!!
    Lavínia | 28/01/2005 a les 15:54

    Crec que hauries de trucar al número de telèfon que hi ha a l'Email. T'informaran del que vulguis saber.
    D'altra banda, doncs, el contracte em sembla bé. És una narració teva de cinquanta d'altres escriptors/res.
    Vaja! em sembla bé.



  • prova
    Xantalam | 18/12/2008 a les 21:42

    • RE: prova
      Xantalam | 18/12/2008 a les 22:04
      • RE: RE: prova
        Xantalam | 18/06/2009 a les 00:04

        Mirades nòmades

        Si trobes una mirada
        extraviada en l'infinit
        podria ser meva o teva,
        o potser la d'una estrella
        morta o de dol adormit,
        dins el forat ronc i obscur,
        o un estel negre exhaurit
        quan s'ha fet cendra la llum.

        Si trobes una mirada
        perduda, o una estrella
        moribunda, o la llum
        solitària, envia-me-les!

        Si trobés en la mirada
        errant tan il·limitada
        bellesa o diafanitat
        finita, com el misteri
        dels teus ulls -uns formiguers
        de llum, i ombres que es dilaten-
        les pupiles que m'atansen
                         a l'univers...
        si la trobés...


      • RE: RE: prova
        Xantalam | 18/06/2009 a les 00:10

        Mirades nòmades

        Si trobes una mirada
        extraviada en l'infinit
        podria ser meva o teva,
        o potser la d'una estrella
        morta o de dol adormit,
        dins el forat ronc i obscur,
        o un estel negre exhaurit
        quan s'ha fet cendra la llum.

        Si trobes una mirada
        perduda, o una estrella
        moribunda, o la llum
        solitària, envia-me-les!

        Si trobés en la mirada
        errant tan il·limitada
        bellesa o diafanitat
        finita, com el misteri
        dels teus ulls -uns formiguers
        de llum, i ombres que es dilaten-
        les pupiles que m'atansen
                         ;   ;  a l'univers...
        si la trobés...


      • RE: RE: prova
        Xantalam | 18/06/2009 a les 00:15

        Mirades nòmades

        Si trobes una mirada
        extraviada en l'infinit
        podria ser meva o teva,
        o potser la d'una estrella
        morta o de dol adormit,
        dins el forat ronc i obscur,
        o un estel negre exhaurit
        quan s'ha fet cendra la llum.

        Si trobes una mirada
        perduda, o una estrella
        moribunda, o la llum
        solitària, envia-me-les!

        Si trobés en la mirada
        errant tan il·limitada
        bellesa o diafanitat
        finita, com el misteri
        dels teus ulls -uns formiguers
        de llum, i ombres que es dilaten-
        les pupiles que m'atansen
                                 a l'univers...
        si la trobés...


      • RE: RE: prova
        Xantalam | 18/06/2009 a les 00:19

        Mirades nòmades

        Si trobes una mirada
        extraviada en l'infinit
        podria ser meva o teva,
        o potser la d'una estrella
        morta o de dol adormit,
        dins el forat ronc i obscur,
        o un estel negre exhaurit
        quan s'ha fet cendra la llum.

        Si trobes una mirada
        perduda, o una estrella
        moribunda, o la llum
        solitària, envia-me-les!

        Si trobés en la mirada
        errant tan il·limitada
        bellesa o diafanitat
        finita, com el misteri
        dels teus ulls -uns formiguers
        de llum, i ombres que es dilaten-
        les pupiles que m'atansen
                                    a l'univers...
        si la trobés...


        • RE: RE: RE: prova
          Xantalam | 14/10/2009 a les 14:45
          • RE: RE: RE: RE: prova
            Xantalam | 21/11/2009 a les 23:27

            Títol

            Repte poètic 108 - Novembre


            Introducció

            11 - 11 - 2009 - Novembre/fotografia de Xantalam

            Proposat per Xantalam

            Guanyadora: josep fornells

            Participants:

            1.Entre carnal i humana - T.Cargol
            2.As de piques- Cirerot
            3.Reposant en teranyina (a la fulla) - josep fornells
            4.Què no dir - Cargolsalalluna
            5.Abstracció - Naiade
            6.LLOANT LA TARDOR - Fidel
            7.Matèria de dol - bellissima
            8.Penjant d'un fil - Filalici
            9.Tardor que no avança - jacobè
            10.Rebel·lia - brins
            11.Reencarnació - angie
            12.Brot immemorial - gypsy
            13.Traïció (fora de concurs) - Xantalam


            Text



            Novembre

            Reposant en teranyina (a la fulla) - josep fornells


            Sovint no entens encara el dol
            ni la tristesa de les pedres,
            les observes des de l'arbre
            i et deixes caure perquè vols.

            Ni la força del vent ni la tardor
            et faran arribar a terra,
            ni l'hivern et treurà el color
            que dónes al blanc-i-negre.

            Et desprens de l'arbre amb serenor
            reposant en teranyina,
            on altres hi troben mort
            tu hi emplaces vida.


            ***


            1. Entre carnal i humana - T.Cargol

            Hi ha alguna cosa entre carnal i humana
            en la fulla que grogueja a la feixa:
            la seva forma arriba a ser sensual,
            record de similars formes sentides,
            resolta a combatre la duresa
            que la pedra perenne manifesta.

            Caducitat de l'instant front a l'etern
            tossuderia a mantenir-se al lloc
            a suavitzar els contorns a còpia d'anys
            en un procés constant però invisible
            que acabarà fent ascles el pedrot.

            Suspesa en l'aire, la fulla,
            pur vertigen
            de la vida i la mort:

            "Quí sóc, - es diu -?
            No sóc res?
            Ja m'he desfet.

            No és, potser, això la mort?"

            Molt abans que ens siguis conscient,
            que sapiguis
            que ja no ets
            d'aquest mon
            orgànic
            ja ho sabies.

            És clar que hom
            no és mai ben bé de cap lloc
            quan bufa el vent.


            2. As de piques- Cirerot

            tu ets
            un carrer desert a mitja tarda
            tu
            ets un gat sobre la falda
            un glop de te i l'escalfor recomfortant

            ets l'accent de les paraules
            tu ets
            un poema convuls

            ets
            la crua imatge que m' empaita
            el Sol d'un migdia de febrer
            tu
            ets un troç de carbó ardent
            i la punta d'una llança

            i també la brisa salada
            a peu de platja
            tu ets
            la suavitat d'una carícia
            i l'instant precís

            en què TOT
            s'atura.



            3. Reposant en teranyina (a la fulla) - josep fornells




            Sovint no entens encara el dol
            ni la tristesa de les pedres,
            les observes desde l'arbre
            i et deixes caure perquè vols.

            Ni la força del vent ni la tardor
            et faran arribar a terra,
            ni l'hivern et treurà el color
            que dónes al blanc-i-negre.

            Et desprens de l'arbre amb serenor
            reposant en teranyina,
            on altres hi troben mort
            tu hi emplaces vida.


            4. Què no dir - Cargolsalalluna




            Què no dir de tu, grisor
            què sembrar en ta malaltia
            fum d'encens, meandre, plor,
            caus d'ocell. Piuleig on nia
            l'esperança del voltor;
            tota fam es fa de cria.

            Què no dir de tu, color
            què colrar amb la lletania
            feix, espectre, dispersió,
            cos de llum. Es fa energia
            la sinapsis en verdor;
            fruit més tendre ens és follia.

            Què no dir de tu, amargor,
            què et contrasta amb l'endolcia
            cromatismes d'àcid, foc,
            pell torrada. Mans de dia
            que en el fang bregaven cos
            de figures en badia,
            de vaixells onejant morts,
            crims d'arrel, morals d'un dia.


            5. Abstracció - Naiade




            Roques amuntegades
            oblidades pel pas del temps
            solituds imposades,
            al caprici dels elements.

            Un rostre observa a traves de les escletxes
            ulls inquisidors fiten entre la foscor
            abstraccions geomètriques
            al caprici dels elements.

            Fines cortines de teranyina
            brodades amb cant de llibertat
            cauen amb gracia i un punt de genialitat
            al caprici dels elements.

            Fulla captiva
            toc de color entre tanta grisor
            pèndul que oreja
            al caprici dels elements.


            6. LLOANT LA TARDOR - Fidel




            Al novembre esvaeixes dubtes.
            Entre la dura grisor de les roques,
            et suspens plena de coratge, tu,
            fulla perenne parapetada per fer els cims més alts.
            Aquestes roques són fredes com la vida,
            però tu, pètal de claror... les reptes; dolça diva
            de la intempèrie i la solitud més preuada.
            I et mostres diàfana: tendre, desinhibida,
            desafiant el sol immadur, les nits glaçades,
            les feixugues tardes vexades i d'altres tenebres closes.
            Malgrat ballar a mercè de ponents maldestres,
            saps reposar com en un oasi. I serena, et lliures a mi
            com t'amanyagues a aquesta febre de prodigis que és la vida.
            I el gruix de les paraules es mostren convulses,
            però sovint la teva fortitud forja sendes de plata
            abocant-me els versos més sentits.
            I quan més et somnies, més t'anhelo jo.
            I ens remetem a l'esplèndid batec lluminós
            d'una tardor adob groc de conviccions plausibles.

            Indiscutiblement la llum, o l'impuls del desig
            que ens sembla distant, és ara ja dins nostre.


            7. Matèria de dol - bellissima




            Entre pedres i inert
            he caigut
            i el sol dóna el darrer
            raig de llum.
            En l'aire de la nit,
            aturat,
            sóc sola només jo,
            sens plorar,
            i la negror del cel
            sens forat,
            és capa de tarquim
            endolat.
            Ni estrelles ni estels,
            allà dalt,
            obren carícia o vers,
            ni cap clar,
            ni cap estel fugaç
            vol passar,
            veient l'isolament
            del meu fat.
            Tot em circumda a mi
            sens tocar
            la matèria de dol
            que em perfà,
            i costa molt al vent
            bellugar
            l'arpeig intern de mi
            que és un crit.
            Romanc al mig del fred,
            sucumbint.

            8. Penjant d'un fil - Filalici



            Silenciós, el pas dels dies
            m'ha forçat a abandonar la llar on vaig néixer.

            Desitgen els freds esvair
            el meu somni d'ingravidesa.
            Jo em resisteixo a morir.
            Jo vull seguir sent etèria.

            Els lligams, no hi ha remei, es trenquen,
            no hi ha passat que perduri
            més del que li pertoca,
            ni hi ha futur que s'anticipi
            i arribi abans de la seva hora.

            És tardor, i la branca em deixa anar
            a cercar nous camins, a esbrinar altres viaranys
            que haurien de ser a terra, però jo no vull,
            que la meva ingravidesa és el meu tarannà
            i el meu somni viure en l'aire
            ni que sigui un temps més.

            La teranyina i jo
            som dos que no volem caure,
            la pedra vol anar cap avall
            i nosaltres romandre enlaire.

            Fins que el vent de l'hivern, tossut,
            posi el segell del meu destí,
            restaré, fràgil estàtua, entre l'aire i el mur
            penjada, de tots els fils, sobre el més fi.

            9. Tardor que no avança - jacobè

            Novembre. Truques a la porta d'un món que encara no saps. Per primer cop t'intueixo i et parlo pel nom. Ets la fotografia borrosa d'un futur al meu pit.

            Em transformes el cos que miro poruga a tots els reflexos d'aquest camí que m'empenys a avançar. Te'l mostraré de tonalitats ocres, ni gris ni blau, perquè no et penedeixis d'haver-lo volgut. Perquè, sol, pintis les fulles dels colors que caiguin al teu pas.

            Tardor és esperança quan el fullatge es dol. Enguany, les branques nues de l'hivern que s'apropa es refermen per abraçar un nadó decidit a arribar a la més àlgida de les estacions.

            Espero la neu que no arriba, en la lenta cadència de les fulles que alleugen el ventre impacient.

            T'he convençut a sobreviure en un món de fluïts càlids que no són per sempre. A finals del fred, sortiràs a la vida tèbia, crua i eterna.


            10. Rebel·lia - brins




            Solitària, nua de branca,
            intrèpida fulla abandonada
            escomet punyents pedres,
            escletxes de trencament.
            Rebel, no abandona bosc,
            pinta de color i d'esperança
            rovell de dies de pluja,
            estripa fils de teranyina,
            que priven l'escalfor...
            Confia que l'amor
            habiti de nou branques,
            torni a ressorgir verdor,
            nits de llunes plenes
            que prenyin les roques
            de renovada passió...

            11. Reencarnació - angie



            L'agonia de guardar la compostura
            trena una teranyina entre el rocam
            i, atrapada en la xarxa de la sequera
            resta la darrera llàgrima d'un salze desamparat,
            pesant, farcida i tendra,
            com l'emprempta inútil en un desert de fam,
            suspesa en deliris de princesa,
            epitafi d'un poeta mort,
            escrit amb versos d'un demà que es desfà.
            I en una tardor de fulla caduca,
            de terra eixuta i paisatge destronat,
            el bosc duu les teves paraules oblidades
            i les estimba precipici avall.
            Ferides i tremoloses,
            s'enfilen enmig de desordres naturals
            i observant amb estudiada modèstia,
            cerquen un eco - desinteressat -
            on ser immortals.

            12. Brot immemorial - gypsy



            Sóc reflexe d'un silenci que s'amaga,
            ampit en la pedra que empara una tija,
            brot immemorial en cada primavera
            d'una vida aliena que recomença un cicle,
            lleu i fràgil, bressol d'un pèndol que crema
            una bellesa intacta, com de mort anunciada
            en un espai buit només per al somni,
            em sostinc orfe, serena, a recer del crit.
            Un miracle em pertany com la llum
            d'una albada apunt de néixer en la serralada.
            ***

            Traïció (fora de concurs) - Xantalam



            L'alè capritxós de l'atzar entela
            el vidre de la finestra i la llum
            a ràfegues d'un matí de novembre.
            En la fullaraca dolça del llit,
            capsal grisós de pedra, endins l'osca
            s'ajoca l'aranya entre fils de seda.
            Pacient, enreda un instant del temps,
            a l'amant penjat del pèndul, mentre ella,
            impúdicament i lenta, se'l menja.



            ***





            Votacions

            Veredicte



Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: