Detall intervenció

RE: REPTE XXXVI: Hackers satànics (BONA!!)

Intervenció de: pèrdix | 16-10-2005


Atenció: en pèrdix avisa que aquest relat lamentable pot ferir la sensibilitat dels menors i les persones de bon gust. Aquells que disposin de cervell, faran bé de no passar d'aquesta introducció.
Avisats esteu.


Hackers satànics

- Fins ara, amor, me'n vaig a veure la Mamà.

Quan la seva parella tanca la porta va per feina, aquestes visites sempre són dilatades. Ràpidament va fins l'habitació i connecta l'ordinador. Mentre s'encén, cerca els mocadors de paper i els auriculars. www.hazmeloquequieras.com. Clica sobre Sheila, morena, exuberant, marrana. L'acompanya un paio amb una tranca enorme.

Fu-Chi: "T'estàs masturbant al llit. El teu marit, de l'Opus, t'ha fet espiar per comprovar que no et fas palles. El detectiu t'enxampa "in fraganti". Compra el teu silenci mitjançant una sodomització i una pluja daurada"

Sheila: "Pixa't tu els ous, pervertit!"

Remugant, accepta la sodomització. Comença a masturbar-se quan Sheila crida com una boja al rebre les envestides del paio.

S'obre, de sobte, la porta de l'habitació.

- La mama venia a portar-nos un pastisset pel nostre aniv... que fas?

Ella i la sogra dempeus a la porta, Sheila a quatre grapes sobre un canapè, el manso fotent cops de pelvis i ell, amb auriculars, la mà a la cigala erecta i la foto del Papa a la tauleta.

- Un pervertit ens ha colat un virus... mentre el reparava, m'he tacat el pantaló amb cafè. Amor, Mamà, ho tinc tot sota control


Respostes

  • RE: REPTE XXXVI
    Alorma | 15/10/2005 a les 15:12

    i si són 199 paraules?

    bon tema pivatomatic mol bo.... ara...suposu q premi a la originalitat n?XD

    PS: q tal el partit?
  • RE: REPTE XXXVI
    marga | 15/10/2005 a les 17:31

    Fantasia rosa
    En el país de Txiasapa i viuen petitons, petitons! éssers, uns rodons amb punta ,els altres triangulars i els de categoria ferma com polígons de sis puntes,
    Els nostres protagonistes son en Carinyo ,el Passtiset i el Detectiu ,de la mena dels rodons , la casta menys intel·ligent, juguen a enfilar-se pel amenidopi ,una vegetació del país molt preuada per ser la talaia des de on veure tot Univers. El joc consisteix en que un es fica dins una flor de aspecte bonica i d'olor fastigós mentre conte tan de presa com pot ,de ,fi ,ce .vi ,ky ,ex, nos ja, ab i cer,fins a deu diríem nosaltres. Guanya el que troba in fraganti a la parella pujant.; el premi consisteix amb pujar-hi ell més ràpid sols contant fins a ky ,així demostrarà que té el Xuxuman del indret més fantasiós del mon.(Xuxuman és l'esglaó per pujar a la categoria dels triangulars i que permet usar l'enginy de transformació.)
    Això no és el que sembla , ha guanyat el Pastisset i no està tranquil, d'una banda el seu ego està orgullós però en el país dels triangulars serà el que més pencarà i ho ha de fer bé.

  • RE: REPTE XXXVI
    Sibil·la de Fortià | 15/10/2005 a les 17:34

    El detectiu va espolsar el banc abans de seure's. Al seu davant, el mar. Li agradava el mar. El blau de l'horitzó era el seu recó de reflexió particular. Aquell dia, la imatge d'un pastisset de grana de músic farcit de cabell d'àngel li retornava amb insistència. L'havia enxampat in fraganti!. I ara, les mans a la butxaca i assegut al banc, s'imaginava la cara d'estupefacció de l'home en assabentar-se que havia estat descobert.

    Es va alçar. Feia dos anys que treballava pel Departament de Salut Pública i Comportaments de Risc. Pagaven bé i tenia dos mesos de vacances. Malgrat tot, cada vegada que donava un cop d'ull a les fotos de la seva càmera digital, li venien basques. Aquell pobre diplomàtic amb els llavis plens de cabells d'àngel... Què li esperava? Retirada de la pensió? Escarni públic? És cert que abans calia esperar mesos per una operació de genoll, però d'aquí a aquest control tan rigorós...

    Amb minuciositat, va mirar a banda i banda. El mar, planer: la platja, buida. Ràpidament, va apagar una cigarreta. Més tard, a casa, la seva parella li diria que l'alè li feia tuf. I ell remugaria: "Carinyo, això no és el que sembla".

  • Carinyo, això no és el que sembla
    Gemma34 | 15/10/2005 a les 19:18

    Ahir em vas preguntar si t'estimava, i no em van sortir les paraules.
    Fa dies que intento dir-t'ho. Però mai trobo el moment, o potser m'amago darrera d'un somriure expressament per evitar-te. No som una parella modèlica, i jo, fa temps que he deixat de ser el teu pastisset. En el fons, fins i tot he començat a odiar-te. I és per això que no em surt de dins paraules que em sonen amargues.
    Carinyo, això no és el que sembla. No vull deixar-te. Em creus tan imbècil?
    Fa dies, vaig contractar a un detectiu, i et va fer unes comprometedores fotos in fraganti. Les tinc dins de la tauleta de nit. I cada vespre, obro el sobre i veig com t'arrambes aquella morena de cabells rinxolats. Amb els cinc anys que vivim junts mai m'has fet un petó com aquest!
    Sé que estàs enamorat d'aquesta noia. Tinc proves que demostren que no és cap capritx teu, per tant, no puc pagar-te amb la mateixa moneda anant amb un altre home, perquè segurament tant et fot. Si vull fer-te mal, només em queda una opció. Aquesta nit, agafaré la pistola que guardes i una de les bales serà per aquesta noia.

    • RE: Carinyu, això no és lo que sembla
      Conxa Forteza | 15/10/2005 a les 19:27

      Na Julia va entrar a ca seva i contemplant el quadre, que se presentava als seus ulls, tot si li va enfonsar. El marit ajagut en terra amb una dona de grapes damunt ell i xuclant aquells llavis que ella considerava només fets per cridar el seu nom quan fent l'amor arribava l'èxtasi per la parella.
      Encegada, agafà un gerro d'alabastre i el va descarregar damunt el cap de l'intrusa. La dona restà inert. Agafant-la per les espatlles la va treure de damunt l'home, volia mirar la cara de qui havia trobat "in fraganti" ferint el seu honor. Romangué astorada al reconèixer la detectiu que havien llogat per un afer de l'empresa. Reaccionat se va girar cap al seu home que continuava ajagut i amb els ulls clucs. Va agafar-lo per la corbata i el va sacsar amb força mentre l'insultava. Ell va començar a tossir i una ametlla torrada va caure als seus peus.
      Mig asfixiat el marit obrí els ulls i al veure el cos estès de la detectiu i escoltant els insults de la dona, se va fer càrrec de la situació i exclamà "Carinyu m'estava ofegant amb el pastisset, la pobre només volia ajudar " ...


    • Festa de jubilació
      Leela | 15/10/2005 a les 22:48

      Després d'un dinar excel·lent però avorrit, la Carme, l'enlluernadora i multimilionària esposa d'en Manel, havia pensat que un detectiu mediocre i patètic com ell, al menys, mereixia una bona festa de jubilació i havia organitzat el joc Descobreix a l’assassí?.

      Mentre ell esperava a la cuina rosegant un troç del pastisset sobrer de les postres, els convidats, excitats, es posaven en situació per interpretar els seus papers.

      En Joan, un talòs amb poca gràcia amic d'en Manel, era la 'víctima'. La Carme, sota la mirada riallera dels assistents, va haver d’eixarrancar-se al seu damunt, mentre jeia al menjador fent-se el mort, per enganxar-li bé la falsa daga que constantment li queia.
      Enjogassat per l'ambient distès, en Joan va fer el què feia temps que planejava: li va clavar un petó sonadíssim a l'estimada parella del seu amic.

      Encuriosit pel soroll, en Manel va sortir de la cuina i en trobar-los in fraganti davant tanta gent, es va abalançar ple d'ira sobre la Carme clavant-li amb força el ganivet de cuina.

      Es va dictaminar 'crim passional' i la pena fou molt lleugera.
      Ara, en Manel, detectiu patètic jubiliat, passeja per Sitges de la mà d'en Joan, un talòs amb poca gràcia.

      • RE: Festa de jubilació(rectifiació)
        Leela | 15/10/2005 a les 22:57

        Perdò, però se m'ha 'colat' un interrogant que no toca:

        Després d’un dinar excel·lent però avorrit, la Carme, l’enlluernadora i multimilionària esposa d’en Manel, havia pensat que un detectiu mediocre i patètic com ell, al menys, mereixia una bona festa de jubilació i havia organitzat el joc Descobreix a l’assassí.

        Mentre ell esperava a la cuina rosegant un troç del pastisset sobrer de les postres, els convidats, excitats, es posaven en situació per interpretar els seus papers.

        En Joan, un talòs amb poca gràcia amic d’en Manel, era la ‘víctima’. La Carme, sota la mirada riallera dels assistents, va haver d’eixarrancar-se al seu damunt, mentre jeia al menjador fent-se el mort, per enganxar-li bé la falsa daga que constantment li queia.
        Enjogassat per l’ambient distès, en Joan va fer el què feia temps que planejava: li va clavar un petó sonadíssim a l’estimada parella del seu amic.

        Encuriosit pel soroll, en Manel va sortir de la cuina i en trobar-los in fraganti davant tanta gent, es va abalançar ple d’ira sobre la Carme clavant-li amb força el ganivet de cuina.

        Es va dictaminar ‘crim passional’ i la pena fou molt lleugera.
        Ara, en Manel, detectiu patètic jubiliat, passeja per Sitges de la mà d’en Joan, un talòs amb poca gràcia.

  • RE: REPTE XXXVI
    Alorma | 15/10/2005 a les 20:26

    El detectiu passtiser
    En Manel entrà a casa seva, sense fer soroll per sorprendre a la seva parella, com feia de tant en tant, pero aquell es trobaria in fraganti en una situacio ben extranya.

    Molt bé Marta, ho fas molt bé.

    Segur? No estic apretant massa?

    No dona tranquila que com més es treballi millor desprès el resultat és molt millor.

    D'acord, d'acord tu ves treballant la resta.

    Marta qui és l'expert aqui, eh?

    Perdona... Es que estic tant emocionada fent aixo, mai m'ho hauria cregut.

    Manel tot desencaixat va corrents cap a la cuina, que és d'on provenen les frases.

    Quan ella la veïe entrar va fer un crit i de l'ensurt alguna cosa va volar per l'aire.

    Amor meu aixo no és el que sembla t'ho puc explicar, resulta que el marc, ja el coneixes, el detectiu, es molt bon pastisser i m'ha ensenyat a fer uns pastissets que un dia ens va deixar provar-ne un i ens va encantar, aixi que li vai demanar que m'en ensenyes i aixi poder sorprendre't...pero ara ja no podré...

    D'acord va us ajudu a fer-los i ens els menjem desprès, que amb l'ensurt que m'has donat em senteran bé.

    Ho veus...ets massa desconfiat!

    • REPTE XXXVI - Els germans.
      EnigmA | 15/10/2005 a les 21:06


      Assegut darrera el mostrador, en manel recordava vells moments. Llavors li va venir al cap el seu germà, de petits sempre anaven junts i de cop recordà quan ell fent de detectiu el va enxampar in fraganti menjant-se l´ultim troç de tarta que havia fet sa mare.
      Molt dret en veure´s descobert va dir seriosament :
      - Eis, això no es el que sembla !
      - Ah no ? - Va recriminar ell, van sortir corrents i rient un envers l´altre fins que el seu pare els va aturar en mig del passadis.
      - Parella de gamberros veniu aquí. - I els va caure un bon castig.
      Ara en Manel trovaba a faltar al seu germà petit.
      Un soroll al rebost el despertà dels seus pensaments, feia dies que desapareixien coses, va agafar un gavinet i va anar al darrera de la tenda just a temps de veure un home mal vestit menjant-se l´ultim pastisset que quedava.
      Aquell home es va posar molt dret i va dir seriosament .
      - Eis, això no es el que sembla !
      En Manel es va fixar, astorat va deixar caure el gavinet i tots dos van riure com feia anys que no feien.

  • Escepticisme
    Biel Martí | 15/10/2005 a les 21:14

    Amb la meuca agafada pel clatell fent-li una fel·lació, els pantalons i calçotets sobre la làmpada, tot suat i amb una samarreta dels Lakers i una gorra amb trompa d'elefant, l'individu encara va tenir els pebrots de dir-me que allò no era el que semblava. I jo l'estimava, senyor Jutge, de debò. havia pagat un detectiu privat per investigar les seves infidelitats, convençuda que serviria per demostrar que eren mentida, és a dir, que ell m'era fidel. El maleït investigador, però, va fer-me veure la realitat quan m'invità a pujar al pis, davant el meu escepticisme. En el moment d'enxampar-lo in fraganti amb la puta, em va entrar una ira que desconeixia fins aleshores. Per això vaig fer-ho, senyor Jutge. La meva parella de tota la vida, que tant bé cau als meus pares, m'era infidel a casa meva. La casa que el papà ens pagava. Jo l'estimava, des que ens vam conèixer a l'institut, amb bogeria... Què podia fer si no? Repetia: "creu-me, pastisset, creu-me". La meuca va sortir corrents despullada quan vaig treure la pistola. Ell es va posar a plorar i, què vol que li digui, em va fer pena. Per això vaig matar el detectiu, senyoria...
  • REPTE XXXVI. Carinyo, això no és el que sembla
    Carme Cabús | 15/10/2005 a les 22:48

    La noia no va trucar. Es va aturar un moment davant el rètol de "detectiu" de la meva porta i la va empènyer amb decisió. En una mà hi duia un paquetet.
    -El senyor Marlowe? -va preguntar.
    -El mateix. Passi i segui.
    Vaig treure els peus de damunt la taula i la vaig observar.
    Era una rossa ben plantada. Duia un escot generós i talons alts. Es va asseure amb afectació.
    -Ja sap de part de qui vinc?
    -No, digui-m'ho vostè.
    -Coneix els senyors Parella? Li envien aquest paquet.
    -I vostè, qui és?
    -La nova encarregada.
    -Així, tot entès.
    Ella es va aixecar i jo vaig acompanyar-la a la porta.
    Acte seguit vaig cuitar a obrir el paquet i, dret estant, vaig començar a menjar amb delit el pastisset de maduixa que els forners m'havien fet portar.
    De cop, la porta es va tornar a obrir i van aparèixer els seus ulls, fixos en la meva boca plena i el sucre neu escampat per les galtes, sorpresa per haver-me agafat in fraganti en la meva pitjor debilitat.
    -M'he descuidat de donar-li el compte... -va fer, burleta.
    Jo em vaig afanyar a dir, confús:
    -Carinyo, això no és el que sembla...





    • RE: REPTE XXXVI. tornà a començar
      Josep Bonnín Segura | 16/10/2005 a les 01:33

      Un dia va trobar dins de l'armari del seu marit, unes calces violeta. Tot d'una pensà que En Josep l'enganava. El que més li agradaria seria trobar-lo infraganti. Difícil.
      Aquell vespre, ella havia anat a comprar pastissets a un comerç àrab.
      Josep arribaria tard de la reunió.
      També havia recollit unes camises de la tintoreria. En arribar a casa, s'acosta a l'armari rober del seu marit.
      Hi trobà un calaix mig obert. Intentar composar la roba. I es trobà les calces violeta perfumades.
      Telefonà a Júlia, la seva millor amiga i li explicà. Ella, li aconsellà , un detectiu privat , amic seu.
      La primera fotografia fou d'un local de transformisme.
      La segona, el seu marit, parella d'un mascle musculós vestit de cuiro i disfressat de moix juganer.
      El primer que va veure el Josep, foren les calces violetes sobre la taula del menjador, revoltades d'un grapat de fotografies.
      -Núria, estimada, no és el que penses.
      -La tasca d'executiu ja no m'omplia. M'ofegava.
      - Ara faré la maleta. Estim a ...
      Núria acabà vivint amb el detectiu, i fent, de tant en tant, un trio amb la Julià
      (*) recerqueu el significat de calces a Mallorca.
      (*) Carinyo no existeix

  • Amor i feina
    Tiamat | 15/10/2005 a les 23:29

    La nostra relació ja té uns anys. Els dos estàvem enamorats, i els dos ens volíem dedicar al crim. Érem una parella ben avinguda, fèiem l'amor tot sovint, ens agradava compartir moments amb un plat de pastissets al mig, i caminar carrer agafats de la mà, sense vergonya. Els dos avançàvem sense gaires problemes, també, en el sentit professional, sempre en paral·lel, i així evitàvem sentir enveja l'un de l'altre. De totes maneres, intentàvem no barrejar-ho: la feina, fora de casa. D'aquesta manera, no havíem tingut cap gran discussió. Petites sí, però res important.

    I així fins al dia d'avui, quan s'ha barrejat la casualitat que jo he trencat la norma, i ell ha tornat més aviat. No he sentit les claus a la porta, ni com deixava el seu barret de detectiu privat al penjador, i per això, quan ha entrat a la nostra habitació, m'ha enxampat in fraganti sobre el llit, damunt d'un noi. Quan l'he vist, he exclamat:

    - Carinyo! Això no és el que sembla!

    I llavors, li he ensenyat el ganivet regalimant de sang. Ha sospirat, una mica molest, i m'ha dit:

    - Ja saps que havíem quedat que no ens portaríem feina a casa...

    • CSI - El Carmel
      foster | 16/10/2005 a les 00:01

      CSI- El Carmel

      "Això no és el que sembla..." -digué el tinent Juanes mentre escurava el pastisset de taronja amarga.

      La parella d'uniforme i els dos detectius se'l miraren contrariats: "Ja hi som",
      pensaven.
      Sí, en Juanes s'havia guanyat la fama d'implacable. Els seus nous mètodes, copiats de les sèries americanes, eren del tot efectius. Cosa insòlita, trobava fibres
      quasi invisibles, buscava rastres de sang amb la luma-lite, encarregava complicades anàlisis a un laboratori de Houston, comptava amb una base de dades quasi infinita...

      -És quasi com si l'haguéssim enxampat in fraganti -comentava ara el detectiu més cepat.- Una carta amb la confessió, l'arma a tocar de la mà i amb les seves empremtes, un testimoni que ha arribat mig minut després del tret i que l'ha trobat tal qual,... què més podem demanar, nois? Per mi, cas tancat!

      "Això no és el que sembla..." -repetí en Juanes
      -Tu sempre igual, maleït siga!

      ***
      En Juanes rebé la confirmació a les seves sospites abans del migdia, mentre es menjava el tercer pastisset del dia. Els seus informàtics eren ràpids: havien trobat un ingrès desmesurat en un compte secret de Las Galápagos, a nom de la dona del presumpte suïcida.

    • CSI - El Carmel (versió correcta)
      foster | 16/10/2005 a les 00:03

      CSI- El Carmel

      "Això no és el que sembla..." -digué el tinent Juanes mentre escurava el pastisset de taronja amarga.

      La parella d'uniforme i els dos detectius se'l miraren contrariats: "Ja hi som", pensaven.
      Sí, en Juanes s'havia guanyat la fama d'implacable. Els seus nous mètodes, copiats de les sèries americanes, eren del tot efectius. Cosa insòlita, trobava fibres quasi invisibles, buscava rastres de sang amb la luma-lite, encarregava complicades anàlisis a un laboratori de Houston, comptava amb una base de dades quasi infinita...

      -És quasi com si l'haguéssim enxampat in fraganti -comentava ara el detectiu més cepat.-Una carta amb la confessió, l'arma a tocar de la mà i amb les seves empremtes, un testimoni que ha arribat mig minut després del tret i que l'ha trobat tal qual,... què més podem demanar, nois? Per mi, cas tancat!

      "Això no és el que sembla..." -repetí en Juanes
      -Tu sempre igual, maleït siga!

      ***
      En Juanes rebé la confirmació a les seves sospites abans del migdia, mentre es menjava el tercer pastisset del dia. Els seus informàtics eren ràpids: havien trobat un ingrès
      desmesurat en un compte secret de Las Galápagos, a nom de la dona del presumpte suïcida.

  • RE: REPTE XXXVI
    Jere Soler G | 16/10/2005 a les 15:18

    -La Patrícia, quan surt a passejar el gos, arriba a Diagonal sis cents catorze, i puja al pis. -em diu l'Hector, el detectiu.
    -Conec el pis; jo mateix en tinc una clau. El va heretar del seu pare. Però... hi puja sola?
    -Fins ara no l'he vista amb ningú; però he parlat amb els veïns i diuen que s'hi senten gemecs.

    ...

    Li porto un pastisset de crema del Foix de Sarrià.
    Intento d'acostar-me al seu cor.
    -Nena... tot va bé...?
    -Per què ho dius...?
    -Et trobo distant. Confia en mi. Som parella; puc arribar a entendre qualsevol cosa...
    Em mira amb una barreja d'incomprensió i picardia.
    -Tot va bé...

    ...

    Desesperat, decideixo de presentar-me al lloc oportú, en el moment just, per a enganxar-los "in fraganti".
    Obro la porta del pis de la Diagonal, intentant de no fer el soroll més minso.
    M'arriba el so dels esbufecs de la Patrícia. A ell, també se'l sent alenar: un panteix brusc, ràpid, instintiu...
    Tremolant, obro la porta de l'habitació i resto glaçat...
    -No és el que sembla, amor meu; només és un joc... -em diu.
    No sé si matar-la, a ella, o al gos...


  • RE: REPTE XXXVI- En Nemo
    Màndalf | 16/10/2005 a les 17:49

    En Nemo Masip és un gosset negre, petit, simpàtic i bellugadís. És l'última mona de la família, però ens l'estimem molt. El xicot és el cap de turc de moltes malifetes; tots els pets que s'escapen a casa se'ls tira ell. Però té un bon sentit de l'humor. Ara té onze anys i malauradament crec que comença a perdre la vista. Ja no ve amb prestesa quan de lluny aixeco la mà; l'he de xiular.
    Sempre em saluda quan arribo a casa; remena la cua i borda d'alegria. Li crido: "agafeu-lo, agafeu-lo!" i comença a donar voltes sobre si mateix en un intent desesperat d'agafar-se la cua.
    El noi no ha tingut mai parella estable; la Blaky va resultar una mica estreta i estirada. Ell amb la mirada em va dir: "Prefereixo fer-me palles que anar amb aquesta". La veritat és que no sé com s'ho manega.
    Quan el passejo, va en pla detectiu, rebuscant per tot arreu els senyals dels seus amics. L'altre dia el vaig enganxar in fraganti quan anava directe a una merda de podenc en forma de pastisset, que li encanten (les dues coses). Nemoooo, carinyo, li vaig dir, que això no és el que semblaaa,...

  • REPTE XXXVI: Hackers satànics
    pèrdix | 16/10/2005 a les 17:58

    Atenció: en pèrdix avisa que aquest relat lamentable pot ferir la sensibilitat dels menors i les persones de bon gust. Aquells que disposin de cervell, faran bé de no passar d'aquesta introducció.
    Avisats esteu.


    Hackers satànics

    - Fins ara, amor, me'n vaig a veure la Mamà.

    Quan la seva parella tanca la porta va per feina, aquestes visites sempre són dilatades. Ràpidament va fins l'habitació i connecta l'ordinador. Mentre s'encén, cerca els mocadors de paper i els auriculars. www.hazmeloquequieras.com. Clica sobre Sheila, morena, exuberant, marrana. L'acompanya un paio amb una tranca enorme.

    : "T'estàs masturbant al llit. El teu marit, de l'Opus, t'ha fet espiar per comprovar que no et fas palles. El detectiu t'enxampa "in fraganti". Compra el teu silenci mitjançant una sodomització i una pluja daurada"

    : "Pixa't tu els ous, pervertit!"

    Remugant, accepta la sodomització. Comença a masturbar-se quan Sheila crida com una boja al rebre les envestides del paio.

    S'obre, de sobte, la porta de l'habitació.

    - La mama venia a portar-nos un pastisset pel nostre aniv... que fas?

    Ella i la sogra dempeus a la porta, Sheila a quatre grapes sobre un canapè, el manso fotent cops de pelvis i ell, amb auriculars, la mà a la cigala erecta i la foto del Papa a la tauleta.

    - Un pervertit ens ha colat un virus... mentre el reparava, m'he tacat el pantaló amb cafè. Amor, Mamà, ho tinc tot sota control.




    • RE: REPTE XXXVI: Hackers satànics (BONA!!)
      pèrdix | 16/10/2005 a les 18:01

      Atenció: en pèrdix avisa que aquest relat lamentable pot ferir la sensibilitat dels menors i les persones de bon gust. Aquells que disposin de cervell, faran bé de no passar d'aquesta introducció.
      Avisats esteu.


      Hackers satànics

      - Fins ara, amor, me'n vaig a veure la Mamà.

      Quan la seva parella tanca la porta va per feina, aquestes visites sempre són dilatades. Ràpidament va fins l'habitació i connecta l'ordinador. Mentre s'encén, cerca els mocadors de paper i els auriculars. www.hazmeloquequieras.com. Clica sobre Sheila, morena, exuberant, marrana. L'acompanya un paio amb una tranca enorme.

      Fu-Chi: "T'estàs masturbant al llit. El teu marit, de l'Opus, t'ha fet espiar per comprovar que no et fas palles. El detectiu t'enxampa "in fraganti". Compra el teu silenci mitjançant una sodomització i una pluja daurada"

      Sheila: "Pixa't tu els ous, pervertit!"

      Remugant, accepta la sodomització. Comença a masturbar-se quan Sheila crida com una boja al rebre les envestides del paio.

      S'obre, de sobte, la porta de l'habitació.

      - La mama venia a portar-nos un pastisset pel nostre aniv... que fas?

      Ella i la sogra dempeus a la porta, Sheila a quatre grapes sobre un canapè, el manso fotent cops de pelvis i ell, amb auriculars, la mà a la cigala erecta i la foto del Papa a la tauleta.

      - Un pervertit ens ha colat un virus... mentre el reparava, m'he tacat el pantaló amb cafè. Amor, Mamà, ho tinc tot sota control

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: