Detall intervenció

RE: REPTE POÈTIC VISUAL 263 PETITS SOMRIURES

Intervenció de: Rodamons | 11-10-2013

(fora de concurs)
Aquest és un poema que tinc escrit fa un temps, el nas de pallasso me l'ha recordat.

Història d'un poema perdut


Un poema s'havia perdut
entre el tràfec d'un dia de rebaixes
enredat en l'estela dels perfums
anà bandejant de tenda en tenda.
Dues dones discutiren per ell,
una tirava per enllà, l'altra per ençà
fins que una tercera, inesperada,
que per allà passava, se'l va endur
amb tanta força, però, que de les mans
li sortí volant. El pobre poema
tot rebregat va caure al terra
on el trepitjaren uns talons d'agulla,
unes esportives barates
i unes botes d'equitació.
Colp per ençà, potada per enllà
va anar rodolant fins la guarderia.
Una criatura que esperava impacient
la mare atacada per la febre consumidora
(o consumida per una febre atacadora?)
trobà el poema entre les boles de joguina
‒ Què maco! ‒ va pensar.
No sabia llegir, mes la lletra
escrita amb tinta violeta
amb traç allargat i cues cargolades
li va mostrar la seua ànima.
La nena petita va estendre el poema
i va saber veure el dibuix que guardava
entre els plecs, silencioses nafres
obertes pel consum desfermat.
Resseguí els solcs de les ferides
desinfectant-les amb colors vius.
Com encara l'hi va agradar més
va creure que tenia que mostrar-lo
a algú entès.
Va anar cap al departament
on venien pintures i llenços,
allà va veure una noia
vestida, amb roba divertida,
que portava en una llibreta
amb dibuixos de gent amb nas de pallasso.
Li va ensenyar el paper
‒ T'agrada? ‒ i en veure un somriure
en la cara de la noia,
‒ pren, per tu ‒.
Així és com aquell poema
va acabar trobat i exposat
en la pared d'una pintora
de quadres divertits.


Respostes

  • Sóc un nas
    Mena Guiga | 04/10/2013 a les 22:49
    Sóc rodó i vermell.
    Sóc un nas.
    Fes-me cas!
    Riu, riu, riu,
    pas a pas.
    Petit infant malalt,
    il·lumina la mirada,
    dibuixa l'alegria.

    Sóc rodó i vermell.
    Sóc un nas.
    Vinc amb vol ras
    perquè somriguis
    sé que ho faràs.
    Petita criatura,
    a l'hospital vida dura,
    el nas és amor i no s'atura.



    Mena
  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 263 PETITS SOMRIURES
    Rodamons | 11/10/2013 a les 11:02
    (fora de concurs)
    Aquest és un poema que tinc escrit fa un temps, el nas de pallasso me l'ha recordat.

    Història d'un poema perdut


    Un poema s'havia perdut
    entre el tràfec d'un dia de rebaixes
    enredat en l'estela dels perfums
    anà bandejant de tenda en tenda.
    Dues dones discutiren per ell,
    una tirava per enllà, l'altra per ençà
    fins que una tercera, inesperada,
    que per allà passava, se'l va endur
    amb tanta força, però, que de les mans
    li sortí volant. El pobre poema
    tot rebregat va caure al terra
    on el trepitjaren uns talons d'agulla,
    unes esportives barates
    i unes botes d'equitació.
    Colp per ençà, potada per enllà
    va anar rodolant fins la guarderia.
    Una criatura que esperava impacient
    la mare atacada per la febre consumidora
    (o consumida per una febre atacadora?)
    trobà el poema entre les boles de joguina
    ‒ Què maco! ‒ va pensar.
    No sabia llegir, mes la lletra
    escrita amb tinta violeta
    amb traç allargat i cues cargolades
    li va mostrar la seua ànima.
    La nena petita va estendre el poema
    i va saber veure el dibuix que guardava
    entre els plecs, silencioses nafres
    obertes pel consum desfermat.
    Resseguí els solcs de les ferides
    desinfectant-les amb colors vius.
    Com encara l'hi va agradar més
    va creure que tenia que mostrar-lo
    a algú entès.
    Va anar cap al departament
    on venien pintures i llenços,
    allà va veure una noia
    vestida, amb roba divertida,
    que portava en una llibreta
    amb dibuixos de gent amb nas de pallasso.
    Li va ensenyar el paper
    ‒ T'agrada? ‒ i en veure un somriure
    en la cara de la noia,
    ‒ pren, per tu ‒.
    Així és com aquell poema
    va acabar trobat i exposat
    en la pared d'una pintora
    de quadres divertits.
    • RE: RE: REPTE POÈTIC VISUAL 263 PETITS SOMRIURES
      Rodamons | 11/10/2013 a les 11:04
      penúltim vers no és pared, cal posar paret.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: